Coartada per a la hipocresia

Sempre s’ha dit que la hipocresia, és a dir, defensar una cosa i fer la contrària, és un tret relacionat amb la falta de valors, la feblesa de caràcter o els conflictes interns d’un individu que el porten a actuar d’una manera diferent del que suposadament defensa. No obstant, segons un equip d’investigadors de la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina, aquest comportament pot estar relacionat amb el funcionament d’una regió del cervell. Concretament, amb l’escorça prefrontal ventromedial (vmPFC), que pot ser clau en la coherència moral. Un estudi experimental revela que aquesta àrea pot ser l’encarregada d’"integrar els nostres principis morals en les decisions que prenem".Sempre s’ha dit que la hipocresia, és a dir, defensar una cosa i fer la contrària, és un tret relacionat amb la falta de valors, la debilitat de caràcter o els conflictes interns d’un individu que el porten a actuar de forma diferent del que suposadament defensen. No obstant, segons apunta ara un equip d’investigadors de la University of Science and Technology of China, aquest comportament també podria estar relacionat amb el funcionament d’una regió del cervell. Concretament, amb l’escorça prefrontal ventromedial (vmPFC), que podria despuntar com un element clau en la coherència moral. Un estudi curiós experimental revela que aquesta àrea podria ser l’encarregada d’"integrar els nostres principis morals en les decisions que prenem". Ja sigui amb coherència o amb certa hipocresia.

El treball, publicat ahir a la revista Cell Reports, es basa en un experiment dut a terme amb un grup de voluntaris. Els investigadors van dissenyar una prova en què els participants podien obtenir beneficis econòmics si actuaven d’una manera deshonesta. Havien d’avaluar el seu propi comportament i el d’altres persones en la mateixa situació. L’anàlisi va mostrar que molts participants consideraven immoral enganyar, però jutjaven les seves pròpies accions amb més indulgència. Mostraven un comportament hipòcrita i aplicaven criteris diferents per jutjar una acció segons si es tractava d’ells mateixos o d’altri.

Les proves es van portar a terme mentre els participants es feien una ressonància magnètica. Això va permetre als investigadors estudiar quines parts del cervell s’activaven en diverses situacions. Segons l’anàlisi, les persones que mostraven una "coherència moral" activaven l’escorça prefrontal ventromedial d’una manera similar quan jutjaven i actuaven. Les persones "moralment inconsistents", per contra, mostraven menys activitat en aquesta regió quan prenien decisions i menys connexió amb altres àrees implicades en la presa de decisions. Els experts creuen que aquesta diferència suggereix que el problema no és pas que les persones no sàpiguen què està bé i què està malament, sinó que de vegades el seu cervell no connecta aquest coneixement amb els circuits implicats en les accions.La part més curiosa d’aquest experiment és que les proves es van realitzar mentre els participants estaven realitzant-se una ressonància magnètica. I això va permetre als investigadors estudiar quines parts del cervell s’activaven en diferents situacions. Segons reporta l’anàlisi, les persones que mostraven una "coherència moral" activaven l’escorça prefrontal ventromedial de manera similar al jutjar i a l’actuar. En canvi, les persones "moralment inconsistents" mostraven menor activitat en aquesta regió al prendre decisions, així com una menor connexió amb altres àrees implicades en la presa de decisions. Els experts creuen que aquesta diferència suggereix que el problema no és que les persones no sàpiguen el que està bé i el que està malament, sinó que de vegades el seu cervell no connecta aquest coneixement amb els circuits involucrats en les accions.

Notícies relacionades

Una becada per estudiar als EUA topa amb traves per a la selectivitat

Adif ha invertit en Rodalies en dos mesos tant com en sis anys

Tècnica d’estimulació

L’experiment també va usar una tècnica d’estimulació cerebral no invasiva per estimular aquesta àrea del cervell. Les anàlisis mostren que estimular l’escorça prefrontal ventromedial dels pacients n’augmentava la inconsistència moral. D’aquí ve una possible explicació a certs comportaments hipòcrites.L’experiment va ser fins i tot un pas més enllà i, a fi de comprovar el paper d’aquesta regió del cervell, es va utilitzar una tècnica d’estimulació cerebral no invasiva per estimular aquesta àrea de la matèria grisa en els voluntaris més hipòcrites. El resultat va sorprendre fins i tot els mateixos autors. Les anàlisis mostren que estimular l’escorça prefrontal ventromedial dels pacients augmentava encara més la seva inconsistència moral. I això, segons l’opinió dels investigadors, suggereix que aquesta zona del cervell podria funcionar com un sistema complex d’integració en el qual, de vegades, es produeixen fallades entre els mecanismes cerebrals que connecten valors i conducta. D’aquí ve una possible explicació a certs comportaments hipòcrites. O almenys és el que suggereix aquest curiós treball experimental.