Deu detinguts per espoliar mil tones de llentiscle a Tarragona i exportar-lo als Països Baixos

Per això s’ha incrementat exponencialment la seva extracció il·legal malgrat que es tracta de planta fonamental per a l’equilibri dels ecosistemes mediterranis. Grups organitzats es dediquen a aquestes recol·leccions en terrenys privats i en zones naturals protegides, cosa que constitueix un delicte, a més del benefici que obtenen amb aquesta comercialització i l’explotació de persones vulnerables per a aquestes tasques.

En una operació contra una d’aquestes bandes la Guàrdia Civil ha detingut 10 persones que formaven una organització criminal amb connexions internacionals dedicada a l’extracció de llentiscle en àrees naturals de Catalunya per a la seva posterior exportació als Països Baixos. A més, tenien un entramat financer dedicat a blanquejar el benefici generat, que s’estima en aproximadament 32 milions d’euros derivat del comerç de llentiscle.

Els agents han registrat 11 vivendes i seus socials de les mercantils implicades a Barcelona i Tarragona on s’han localitzat més de 160.000 euros en efectiu i diversos vehicles d’alta gamma. En el registre de la nau industrial on es rebia el llentiscle recollit s’han intervingut 6.500 quilos d’aquesta planta. També ha sigut bloquejat un milió d’euros en comptes controlats pels investigats, a més de 22 cotxes i 23 vivendes.

La investigació va començar a finals del 2023, quan la unitat de protecció de la natura de la Guàrdia Civil, el Seprona, va realitzar una inspecció en una nau situada a Reus (Tarragona). En aquesta actuació es van intervenir quatre tones de llentiscle i es va obtenir documentació que va permetre conèixer el modus operandi del grup. L’arbust era recollit de forma massiva i sense autorització en diferents àrees naturals de la província de Tarragona, algunes protegides, com la comarca del Baix Ebre –inclosa a la Xarxa Natura 2000– i la serra de Llaberia, declarada Espai Natural Protegit el 1992.

El material recollit era transportat en furgonetes fins a la nau inspeccionada, des d’on s’organitzava la seva exportació als Països Baixos. Durant tota l’operació, de nom ‘Lentina’, la Guàrdia Civil ha comptat amb el recolzament operatiu de l’Europol, particularment en la transmissió d’informació amb les autoritats neerlandeses, cosa que va permetre identificar el destí final de la mercaderia.

Utilitzaven persones vulnerables

Per a la recol·lecció del llentiscle, la banda utilitzava petits grups de persones, sovint en situació de vulnerabilitat. També s’investiga la mort d’un home associat a l’organització investigada el desembre del 2025 quan recollia llentiscle. Aproximadament unes 250 persones haurien realitzat aquests treballs de retirada de llentiscle per a les diferents mercantils sense estar donats d’alta en el Règim General de la Seguretat Social.

La investigació ha determinat que entre juliol del 2020 i desembre del 2023 haurien recollit il·legalment almenys 991 tones de llentiscle, tot i que haurien estat realitzant aquesta activitat almenys des del 2018, i haurien aconseguit un benefici total de gairebé 32 milions d’euros pel seu comerç.

Notícies relacionades

Projecten un canal paral·lel al riu Daró a la Bisbal d'Empordà per evitar inundacions en episodis de tempesta

Regina descarrega més de 100 litres per metre quadrat a Catalunya i es prepara per deixar un cap de setmana de més pluges i mal temps

El grup va aconseguir establir un entramat empresarial dedicat a ocultar i blanquejar l’origen dels seus beneficis il·legals. Els guanys obtinguts van ser incorporats al patrimoni dels implicats, dedicats a obtenir béns mobles i immobles amb els beneficis.

Un informe pericial inicial elaborat pel Seprona ha valorat el dany ambiental ocasionat per la banda en més de 3,77 milions d’euros i que la seva extracció continuada afavoreix la fragmentació d’hàbitats, redueix la capacitat de captura de carboni i disminueix la biodiversitat. La seva recol·lecció indiscriminada compacta el sòl, accelera l’erosió i els residus abandonats pels recol·lectors incrementen el risc d’incendis forestals.