Un estudi afirma que reduir ràtios té un efecte nul en l’aprenentatge

La xifra mitjana d’alumnes per aula ha disminuït en les últimes dècades en la gran majoria de països de l’OCDE, Espanya inclosa. El Govern acaba d’aprovar un avantprojecte de llei –que encara ha de rebre una segona aprovació del Consell de Ministres abans de desembarcar al Parlament espanyol perquè l’aprovin definitivament– per rebaixar el nombre màxim d’alumnes per aula a 22 a primària i a 25 a l’ESO (davant els 25 i 30 actuals).

Publicat ahir, l’informe d’EsadeEcPol corrobora que la reducció de la mida de classe és una de les polítiques educatives més populars entre famílies i docents, col·lectius amb "influència electoral". I apunta que aquest interès electoral és el motiu perquè tots els governs, també els internacionals, ho assumeixin malgrat que els seus efectes en l’aprenentatge són "petits o nuls", conclou l’informe.

Titulat Classes més petites, impactes limitats per a inversions elevades, l’estudi afegeix que es tracta d’una política molt costosa perquè exigeix contractar més professorat i disposar de més aules, una cosa inviable a molts centres. Atès que Espanya destina entre el 70% i el 80% de la despesa educativa als salaris dels docents, els investigadors qualifiquen "crucial" determinar si la reducció de les ràtios constitueix el millor ús del pressupost, davant un escenari de caiguda de la natalitat (caiguda del 40% des del 2008) i tenint en compte que l’educació ocupa el segon lloc entre les prioritats de les arques públiques, per darrere de la sanitat i les pensions.

"Si l’objectiu prioritari és millorar els resultats acadèmics i el benestar de l’alumnat, així com reduir la repetició, l’evidència analitzada indica que la baixada generalitzada de ràtios no es troba entre les polítiques més eficaces", sentencia. L’autor de la investigació, José Montalbán Castilla, professor assistent d’Economia en el Swedish Institute for Social Research (SOFI) a la Universitat d’Estocolm, suggereix que reduir la mida de les classes només estaria justificat en escoles complexes, aquelles en les quals l’alta disrupció és el denominador comú o aquelles que escolaritzen majoritàriament nois i noies amb necessitats específiques.

Notícies relacionades

Dos suposats traficants de Figueres passen dos mesos a la presó fins que el laboratori conclou que duien paracetamol

El Govern situa ara la tornada a la normalitat de Rodalies la primera setmana de maig

Nivell socioeconòmic

Després d’investigar i comparar desenes d’estudis, l’expert d’EsadeEcPol assevera que reduir la mida de les aules no deriva en millores substancials sinó que aquestes són molt limitades. És a dir, ni redueix dràsticament les disrupcions a l’aula ni millora el rendiment acadèmic dels alumnes, una cosa que sí que està directament relacionada amb el nivell socioeconòmic de les llars. Al contrari del que defensen els mestres i els professors, l’autor assegura que tenir menys alumnes a l’aula "no millora l’aprenentatge de manera eficaç". "Els principals beneficiaris de les classes més petites són els docents i les famílies", afirma.