El nombre dels més grans de 50 que opositen es quadruplica en sis anys

El sondeig permet entreveure el perfil dels opositors a Espanya i les seves motivacions per competir per una plaça a les administracions públiques. L’estudi revela que gairebé la meitat (el 48%) tenen entre 36 i 50 anys, un 27% entre 26 i 35 anys i un 18%, més de 50. També indica que, tot i que estudiar una oposició requereix molt temps, gairebé la meitat compatibilitza o pensa compatibilitzar la preparació de l’examen amb una feina a jornada completa i el 18,1%, a mitja jornada.

Per edats, els més grans de 50 són els que disposen de més contractes a temps complet (el 62,4%), però gairebé un 25% diuen que es dediquen o preveuen dedicar-se íntegrament a l’oposició, cosa que podria indicar que o bé estan a l’atur o bé preveuen abandonar la feina. S’hi suma que el 35% dels que tenen una ocupació i són més grans de 50 fan una feina temporal, el percentatge de temporalitat més alt en tots els trams d’edat d’opositors analitzats.

Aquestes xifres connoten que, lluny de l’estereotip que són els joves els que encadenen feines precàries, també hi ha sèniors que no han aconseguit estabilitat contractual en la seva trajectòria laboral i opten per fer oposicions com una via de seguretat en l’última etapa de la seva carrera.

Resposta de supervivència

De fet, Tomás Izquierdo Rus, professor de la Universitat de Múrcia i autor del llibre El desempleo en los mayores de 45 años, considera que l’"increment tan significatiu" d’opositors de més de 50 anys "no és una mera casualitat, sinó el reflex d’una sèrie de factors socials, econòmics i laborals". Segons el seu parer, està relacionat amb el fet que "el mercat laboral actual, tret d’excepcions, expulsa sistemàticament els més grans de 50 anys". "La digitalització, la precarització i els prejudicis en la contractació els converteixen en un col·lectiu no ocupable per a moltes empreses. Davant aquesta situació, per a molts, l’oposició és una resposta de supervivència davant la falta d’alternatives".

En segon lloc, apunta l’especialista, molts opositors sèniors busquen reconeixement i estabilitat. "Després d’una llarga vida laboral, trobar-se a l’atur no és només un problema econòmic, és una crisi d’identitat. L’Administració pública simbolitza, en l’imaginari col·lectiu, estabilitat, respecte i un estatus que el mercat laboral els nega". Finalment, una altra de les seves motivacions està relacionada amb la necessitat de conciliar la vida laboral i personal. "En ocasions, per l’emancipació tardana dels fills i, alhora, l’existència de pares longeus que requereixen cures, una plaça pública amb permisos i horaris predictibles és un refugi segur que permet mantenir l’estructura familiar".

Jacobo Fariña, responsable de comunicació d’OpositaTest, a la llum de les dades de l’Observatori, també opina que la conciliació és un dels principals motius per optar a una plaça pública. "Després de la pandèmia, les prioritats han canviat, la gent valora més tenir bons horaris i permisos, per sobre dels sous"; i sobretot tenint en compte que "la bretxa entre les condicions del sector públic i privat va a més i els sèniors busquen l’estabilitat i les millors condicions que ofereixen les administracions, en els últims anys de la seva carrera".

Finalment, segons el seu parer, també pot influir, en alguns casos, "la por de perdre la feina quan tens responsabilitats familiars o una hipoteca". "Quan ets jove, pots tornar a casa dels pares, però quan tens fills, pares a qui cuidar i més responsabilitats, fa més por quedar-se sense feina", apunta.

El sondeig mostra que la majoria d’opositors (el 68%) han posposat decisions importants en la seva vida a causa de la falta d’estabilitat laboral. Entre els sèniors, el percentatge és del 55% i, entre les decisions que han alentit hi ha, sobretot, la compra d’un habitatge, formar una família i tenir fills o emprendre un projecte personal o professional. Així mateix, vuit de cada deu persones de més de 50 afirmen que renunciarien a un ascens en el sector privat si això els garantís un horari fix com a funcionari i nou de cada deu que deixarien una feina amb contracte indefinit per la seguretat de l’ocupació pública.

Més autoestima

Notícies relacionades

Una xarxa de teràpies contra el càncer

El ‘chemsex’ s’erigeix a BCN en un "problema de salut pública"

En aquest context, Tomás Izquierdo esmenta altres motivacions que, segons la seva opinió, també porten els sèniors a fer oposicions. En primer lloc, l’autoconfiança. "Demostrar-se a si mateixos i als altres que no estan per llençar. El simple fet de posar-se a estudiar es converteix en una teràpia que combat la depressió, la desesperança i la possible exclusió associades a un atur de llarga durada". En segon lloc, l’autoestima. "Aprovar una oposició és com una gran victòria i demostra als altres que es mereix aquest lloc més que ningú per l’experiència i esforç". En tercer lloc, el sentit de permanència. "Volen deixar de ser una càrrega i tornar a sentir-se productius".

"Es parla molt del drama de l’atur i la precarietat juvenil, que és gravíssim, però s’invisibilitza en els més grans de 50 anys, on afecta fins i tot més perquè l’esquena ja no suporta la mateixa càrrega que quan s’és jove", conclou l’especialista en el mercat laboral sènior.