Els sèniors, motor econòmic pel seu consum i estalvi

Enmig del debat sobre qui rep i aporta més al país, entre la generació boomer i els millennials, un estudi de la Fundació Mapfre i Fedea, presentat ahir, deixa clar que els sèniors no són únicament perceptors de pensions, sinó que estalvien, consumeixen i ajuden al manteniment de les seves famílies, fins al punt que "s’han convertit en un motor econòmic del país". Per arribar a aquesta conclusió, el treball analitza com es distribueixen els recursos econòmics al llarg del cicle vital, per posar llum sobre quant ingressen i en què gasten els membres de les llars espanyoles i quant reben i aporten al sistema públic.

El treball conclou que els recursos totals de les llars sumen 1,53 bilions d’euros, una xifra equivalent al 111% del PIB. De mitjana, cada persona gestiona 32.391 euros a l’any procedents de la feina, el capital, les prestacions públiques i l’ús de serveis públics. Gairebé dos terços dels recursos procedeixen de les rendes del treball i la resta, de les prestacions públiques. El 44% es destina al consum privat, el 23% al consum públic –sobretot a sanitat i educació–, el 26% al pagament d’impostos i cotitzacions i el 7% es converteix en estalvi.

L’informe –titulat Ingressos i despeses de les llars espanyoles per edat i gènere– quantifica el saldo fiscal per edat i gènere, és a dir, la diferència entre el que una persona aporta en impostos i cotitzacions i el que rep a través de prestacions i serveis. Durant la infància i joventut (fins als 29 anys), els ingressos laborals són reduïts i el consum es finança principalment mitjançant transferències entre familiars i despesa pública, especialment en educació i sanitat. Aquest grup concentra el 21,6% dels recursos del total de la població (330.983 milions d’euros). Es tracta, per tant, "d’una etapa de dependència econòmica finançada per les famílies i per l’Estat", segons els autors.

Entre els 30 i els 54 anys es concentren gran part dels treballadors, sent el tram amb més capacitat de generació d’ingressos i d’aportació al sistema. Aquest grup mobilitza 606.852 milions d’euros en recursos, concentra gran part de les rendes del treball i paga més de la meitat del total recaptat en impostos i cotitzacions socials. És el principal contribuent net i el pilar financer del sistema de benestar, finançant bona part de la despesa pública destinada a joves i grans.

El 32,8% del PIB

A partir dels 55 anys, segons l’informe, "el patró canvia de manera significativa". Aquest grup, que el 2022 sumava 16,1 milions de persones –el 34% de la població–, concentra 592.719 milions d’euros en recursos, incloent-hi rendes de mercat i prestacions. Els sèniors reben 183.070 milions d’euros en prestacions públiques, sobretot pensions, i aporten 138.173 milions en impostos i cotitzacions (el 34,5% del total). A més, concentren el 68% de l’estalvi total de les llars (73.578 milions), la seva contribució a la producció nacional arriba al 32,8% i al sosteniment de l’Estat a través d’impostos el 42,7%, percentatge superior al seu pes en la població.

En vista d’aquestes dades, el director del Centre d’Investigació Ageingnomics de Fundació Mapfre, Juan Fernández Palacios, indica que "els més grans de 55 anys no són únicament perceptors de prestacions, sinó un col·lectiu amb un enorme pes econòmic: són estalviadors, consumidors actius, sostenen xarxes familiars mitjançant transferències intergeneracionals i constitueixen un pilar fonamental d’estabilitat financera i patrimonial".

Notícies relacionades

Una ‘manada’ de 13 a 15 anys viola una menor a València

Illa afirma que rebrà el Papa "amb els braços oberts"

Respecte a les transferències familiars, el treball les quantifica en 130.000 milions d’euros anuals, que flueixen fonamentalment des dels adults cap a nens i joves. D’aquest total, 103.000 milions procedeixen del grup de 30 a 54 anys i prop de 27.000 milions, del col·lectiu de 55 anys o més.

El consum privat mitjà anual se situa en 12.088 euros per persona, mentre que en el grup de 55 anys o més ascendeix a 13.511 euros. Part d’aquest increment s’explica per la despesa sanitària més alta i per la vivenda, l’import de la qual augmenta quan disminueix el nombre de convivents. Per tot això, l’estudi conclou que "l’impacte econòmic de la generació sènior supera el que correspondria pel seu pes demogràfic".