Els migrants ocupen el 40% dels treballs de la llar i cures

Catalunya ha fet passos per comptar "amb un model d’integració i de convivència" propis en matèria d’immigració, però no ha "esgotat el desplegament complet de les competències de què ja disposa" en aquest sentit. És la principal conclusió que dona l’informe Repensar la governança migratòria a Catalunya, el tercer estudi elaborat pel Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), el grup de professionals independents a qui la Conselleria de Drets Socials va encarregar una anàlisi per reformular els serveis socials a Catalunya.

Presentat ahir per la consellera Mònica Martínez Bravo, l’informe, que es publica amb el rerefons de la regularització extraordinària aprovada pel Govern al gener i la pugna per la transferència de les competències migratòries de Junts, fa una breu radiografia del fenomen migratori a Catalunya i posa sobre la taula opcions per millorar la governança migratòria.

Tal com repassa el document, a Catalunya viuen avui, segons les últimes dades de l’Idescat, 1,44 milions de persones migrades. És una xifra que representa el 18% de la població resident –cinc punts per sobre de la mitjana espanyola– i que no ha deixat de créixer des de principis de segle, quan la proporció amb prou feines arribava al 3%. El 60% d’aquests immigrants es troben entre els 20 i els 49 anys, i la distribució entre dones i homes està bastant equilibrada. El principal país d’origen d’aquestes persones és el Marroc, seguit de Colòmbia, Itàlia, Romania, Hondures i el Perú.

S’ha de tenir en compte que aquest pràcticament milió i mig d’immigrants que viuen avui a Catalunya representen ja el 22,8% de les persones ocupades. És una xifra que, segons l’informe, "posa de manifest que el funcionament del mercat laboral català –i la seva capacitat de creixement– depenen en gran mesura de la incorporació de població estrangera".

Els immigrants, de fet, ja són part essencial d’alguns sectors d’activitat econòmica. Representen el 40,3% dels ocupats en activitats de la llar i les cures; el 37% dels treballadors de l’hostaleria i el 36% dels agricultors, pescadors i ramaders. Tots ells són sectors "amb una elevada intensitat de mà d’obra i una exposició més alta a la precarietat", destaca l’informe, que proposa teixir aliances amb els col·legis professionals i reforçar les inspeccions de treball per garantir l’accés al mercat formal.

Tot i així, i tot i que la bretxa ha anat estrenyent-se els últims anys, la taxa d’atur continua sent més alta per als immigrants (13,2%) que per a la resta de ciutadans (8,2%). A més, també són freqüents els casos de persones amb estudis superiors que acaben treballant en llocs de baixa qualificació.

L’informe s’atura, també, a analitzar l’evolució d’algunes partides dels pressupostos de la Generalitat relacionades amb el benestar social i conclou que, tot i que en termes generals les inversions en àmbits com la salut o l’educació han anat augmentant amb els anys, "no és suficient per atendre la realitat de la Catalunya actual". Aquestes dades no són fútils si es té en compte, tal com recorda el mateix text, que, de mitjana, els alumnes d’origen estranger presenten pitjors notes que els seus companys, repeteixen més cursos i un de cada tres es veu obligat a deixar els estudis de manera prematura.

Aquesta falta d’adaptació de les inversions a la realitat migratòria catalana s’afegeix, segons l’informe, a la descoordinació entre totes les institucions i agents que exerceixen algun paper en el procés. En el procés migratori, l’Estat té la majoria de competències d’estrangeria i nacionalitat, però aquelles que repercuteixen més directament sobre els migrants –com l’educació o la salut–, solen dependre de les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

Antonio Llardén liderarà el Consell Social de la UB

Una fossa revela una matança de dones i nens de fa 2.800 anys

Bastir ponts

L’informe conclou que els òrgans que intenten bastir ponts entre les diferents administracions implicades, com la Conferència Sectorial d’Immigració, la Taula de Ciutadania i Immigració o la Comissió Interdepartamental d’Immigració no han pogut articular-se com a eines útils. Per això, i basant-se en el bagatge positiu que han significat normatives com la llei d’acollida del 2010, els experts proposen reforçar el paper de l’Agència de Migracions de Catalunya. Es tracta d’un ens previst en la normativa del 2010, que mai ha acabat d’estar operatiu i que s’ha mantingut en un calaix fins ahir. "És una proposta molt interessant que hem d’estudiar en temps i forma", va relativitzar la consellera.