La primera espanyola a la NASA

Des de ben petita, Michaela Muñoz Fernández va saber que la seva vida estava lligada a les estrelles. "Des que tinc ús de raó he sentit que l’espai era el meu lloc", recorda amb un somriure. "Mentre altres nens somiaven sortir a córrer al parc, jo em quedava a casa mirant els llançaments dels transbordadors espacials i sentia que allò era el més emocionant del món", relata. La seva història, afirma, va començar com la d’una nena que somiava ser astronauta i que, gràcies a la seva mare, va aprendre a comptar amb un llibre on els números emulaven el compte enrere de l’enlairament de les naus Apollo.

Amb el temps, aquestes primeres llavors de passió infantil van acabar brotant en una carrera brillant que fa més de 25 anys la va portar a convertir-se en la primera dona espanyola a la NASA. "Per treballar en aquest sector s’han de saber matemàtiques, sí, però també s’ha de tenir molt sentit de l’humor", assenyala.

Muñoz és una ferma defensora que cal lluitar cada dia, en cada pas, per aconseguir un somni. I ella ho va fer començant des de l’escola. "Recordo que des de molt joveneta em vaig preguntar què havia de fer per arribar a la NASA i vaig construir tot el meu recorregut acadèmic pensant en això", explica.

Primer va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions, on es va graduar com la primera de la seva promoció. Després va ampliar la seva formació amb una altra carrera en Enginyeria Electrònica, un màster a la Universitat Internacional de l’Espai i un altre en el prestigiosíssim Caltech de Califòrnia. "La primera oportunitat que vaig tenir a la NASA va ser a través d’unes pràctiques vinculades al seu màster i, després, amb un programa de doctorat. M’hi vaig deixar la pell treballant i, gràcies a això, segueixo, treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia", comenta.

Deep Space One

Des de la seva arribada a l’agència, Muñoz ha deixat la seva empremta en algunes de les missions espacials més emblemàtiques de les últimes dècades. Va començar amb la missió Deep Space One, desenvolupant el control d’operacions i treballant amb tecnologies pioneres com la propulsió iònica i la banda K. Més tard, es va sumar durant més de 10 anys a l’equip de la missió Juno rumb a Júpiter, en què va ser responsable dels instruments a bord i de la coordinació tècnica amb equips internacionals. Després es va incorporar a l’equip de missions robòtiques a Mart i va liderar el primer desplegament d’eines d’intel·ligència artificial del ròver Curiosity. Gràcies a això, va contribuir a reduir fins a un 80% del temps d’operacions del ròver. Ara el seu treball se centra principalment a desenvolupar l’ambiciós programa Mars Sample Return, destinat a portar per primera vegada roques de Mart a la Terra. "Fa anys que treballo per saber si estem sols a l’univers", resumeix, somrient.

Notícies relacionades

Primer cap de setmana sense pluja en mig any

Condemnat a nou mesos per la mort de sis tortugues a Mallorca

Aquesta enginyera espanyola parla amb la seguretat, la paciència i l’amabilitat de qui sap que la vida és plena de desafiaments, però també d’il·lusions. "Treballar en missions espacials significa enfrontar-se cada dia a un problema diferent i saber que, tot i així, cada errada és un pas cap a la comprensió profunda d’un problema complex i, finalment, cap a la troballa d’una solució", comenta. "Si alguna cosa he après de la meva experiència a la NASA és que no passa res per fer preguntes estúpides. No passa res per qüestionar, indagar i expressar dubtes o fins i tot equivocar-se. Atrevir-se a preguntar pot donar lloc a solucions creatives. Cometre errors no és signe de debilitat sinó part del procés científic. Les ensopegades són part de la ciència i cal reivindicar-les", comenta durant una entrevista amb EL PERIÓDICO des de l’Small Satellites & Services International Forum de Màlaga (SSSIF).

Muñoz es mostra il·lusionada amb el futur de l’exploració espacial ja que, segons defensa, "en uns anys hi haurà humans vivint a la Lluna i potser fins i tot a Mart". Per a això, la científica remarca la importància d’observar de prop l’avenç de dos grans fronts: d’una banda, les missions Artemis a la Lluna, que aspiren a crear bases lunars permanents i fins i tot una eventual plataforma per saltar al planeta vermell; i d’altra banda, les missions robòtiques a Mart, sobretot les basades en la recerca de signes de vida passada o present.