Sense llistes oficials de beneficiaris, amb diner negre i amb donacions

LES LLISTES OFICIALS.

El principal colador són les conegudes llistes oficials o registres de demandants, o més aviat la seva absència. ¿En què consisteixen? Són llocs en què s’anoten els demandants o interessats en un HPO (habitatge de protecció pública, segons la denominació a Alacant), sempre que compleixin les condicions per tenir-ne un. El primer problema és que no són obligatòries a totes les regions, com ara a Madrid, el País Valencià, Aragó o Castella-la Manxa en promocions desenvolupades pel sector privat (al voltant del 80% de les 86.000 que s’han construït en els últims 10 anys). ¿Què vol dir això? En aquests llocs, el promotor o la cooperativa posa a la venda els habitatges i els interessats els adquireixen lliurement. Això permet casos en què la relació amb el promotor o els amiguismes posin al davant un interessat i un altre a l’immoble de protecció oficial, com ha sigut el cas presumptament de l’Ajuntament d’Alacant, on precisament la llei no obliga a seguir l’ordre d’unes llistes o d’un registre de demandants als privats.

MANERES D’ESQUIVAR ELS PREUS MÀXIMS.

La llacuna habitual per esquivar les restriccions que imposa la venda d’un HPO, amb un preu màxim limitat per l’Administració, és el diner negre. Un habitatge protegit conserva durant un seguit d’anys aquest caràcter protegit, 10, 15, 20 o 30, per exemple, temps en què no es pot transmetre per sobre d’aquest límit. La manera d’esquivar-ho és escripturar la compravenda al preu màxim i després incloure-hi un pagament extra –normalment en efectiu–, pràctica en què l’Agència Tributària ha posat el focus, però que en determinades transaccions es converteix en irrastrejable. Una manera de camuflar aquest sobrepreu és fixant en contracte privat l’obligatorietat d’adquirir els mobles que són a l’immoble a gent gran o llogant, d’una banda, l’habitatge a un preu legal lligant-lo a l’arrendament també d’un nombre de places de garatge per sobre dels preus de mercat.

ESQUIVAR ELS LÍMITS D’INGRESSOS.

Una altra de les condicions a totes les comunitats per accedir a un habitatge protegit és que la família o l’individu no superi un determinat llindar d’ingressos màxims, que se solen situar entre 40.000 i 60.000 euros anuals, depenent de la regió. En aquest punt, però, també hi ha llacunes. Teòricament, és un requisit senzill i clar, ja que n’hi hauria d’haver prou d’encreuar les dades de qui vol el pis amb els seus ingressos reflectits a l’Agència Tributària. Però aquí la picaresca més habitual és que, quan l’interessat supera els nivells de renda màxims per adquirir l’immoble, el compra a nom d’un tercer, normalment un fill o un familiar, que sí que els compleix. De vegades, l’HPO són la fórmula d’accés a l’habitatge en propietat per a aquests descendents, costejat pel progenitor. N’hi ha prou de fer una donació, que fins i tot en algunes regions gairebé no tributa, atès que té els tipus bonificats al mínim.

AMPLIACIONS DEL CAPITAL DE LES COOPERATIVES.

Hi ha altres fórmules legals (o almenys alegals) d’esquivar restriccions. Per exemple, a la Comunitat de Madrid, les ampliacions de capital en les cooperatives. ¿En què consisteix la llacuna? Molts dels HPO que es construeixen els promouen cooperatives, en què els cooperativistes assumeixen el risc i cost de l’immoble, el comprador final.

Per tant, com que és una societat que no persegueix un lucre, es constitueix per posar en marxa un habitatge dins dels preus límit marcats, però posteriorment està permès que pugui fer ampliacions de capital per sufragar sobrecostos, com per exemple l’augment del cost dels materials durant l’obra.

Aquest mecanisme, però, lícit i amb sentit, tot sovint es fa servir per pagar més pel sòl del que permeten les matemàtiques de l’HPO, de manera que el venedor del terreny captura més import del que li correspondria si es complissin de manera estricta els preus màxims de venda de l’habitatge protegit.

Notícies relacionades

Jordi Nomen: "A la nit, els mòbils de tota la família han d’estar al menjador"

La cita de ‘therians’ atrau els curiosos

Regulació difícil

L’embolic competencial complica una regulació estatal de l’HPO. El Govern ho va intentar la legislatura passada, quan va aprovar la llei d’habitatge. En l’article 16 va regular les bases de l’habitatge protegit. Entre altres aspectes, va incloure que l’HPO «s’ha de destinar exclusivament a residència habitual».Addicionalment, va introduir la perpetuïtat de la protecció de l’HPO, per incloure-hi que aquest temps havia de ser com a mínim de 30 anys i obrir la porta a establir «la devolució de totes o una part de les ajudes percebudes en cas d’alienació de l’habitatge posteriorment a la desqualificació». Tot aquest articulat no és aplicable, atès que el juny de 2024 el Tribunal Constitucional –en resposta al recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Junta d’Andalusia– el va anul·lar pel fet de vulnerar la doctrina constitucional en matèria de supletorietat.