El malson del poble que més s’inunda del país

El 13 de febrer del 2016, fa més d’una dècada, l’alcalde de Salduero (Sòria), Guillermo Abad, sortia a la televisió per demanar a la Confederació Hidrogràfica del Duero (CHD) que prengués mesures per evitar que la crescuda del riu inundés la plaça del poble i les vivendes més pròximes al curs després que caiguessin més de cent litres per metre quadrat de pluja en tot just dos dies a la serra d’Urbión.

La setmana passada, Abad va tornar a denunciar a la televisió, per enèsima vegada, la inundació del seu poble, situat just a la capçalera del Duero i que en els últims lustres s’ha negat en innombrables ocasions, cosa que ha desencadenat la preocupació dels veïns i el desallotjament d’alguns en molts casos. Aquesta vegada van haver de ser evacuades dues famílies de les seves cases: en una residia un avi de 90 anys i en l’altra una família de cinc persones.

"Tenim un gran malestar, sentim frustració i impotència que any rere any ens passi el mateix, viure amb aquesta incertesa i que no puguem fer-hi res", assenyala l’alcalde del que segurament sigui el poble que més s’inunda d’Espanya i que en els últims anys ha mantingut converses amb la CHD, sense obtenir cap tipus d’avanç.

Després de l’última visita dels tècnics de la Confederació, la solució més viable apuntava a eixamplar el curs del riu en un enclavament ubicat 200 metres aigües avall del pont dels Carreteros, que ara fa d’efecte embut, i provoca, quan hi ha una crescuda del riu, les inundacions més amunt, a la plaça del poble. En l’última reunió mantinguda, explica l’alcalde a aquest diari, "la presidenta de la Confederació es va comprometre a redactar un projecte que permeti a l’Ajuntament escometre l’expropiació dels terrenys" per eixamplar el curs cinc metres més i fer un talús amb una mena de xamfrà per alleujar les crescudes.

Si aquesta obra s’emprenia, l’alcalde es comprometia a "desplaçar el col·lector" declarant l’obra d’utilitat pública. Des de la Confederació, no obstant, es respon que, abans de fer res, el consistori ha de disposar de la titularitat dels terrenys per on transitaria la nova canalització d’aigües residuals.

En conclusió, que el projecte segueix estant aturat. "Per a ells no és un tema prioritari. Es basen a més en el fet que, si no entra l’aigua excessivament ràpid al poble, no es produeixen danys materials. El mobiliari urbà ja l’hem retirat i si per desgràcia entra l’aigua a les cases, ho cobreixen les assegurances. Com que som quatre gats no és una prioritat", assenyala l’alcalde del poble, que té uns cent habitants a l’hivern.

Notícies relacionades

Els túnels del Garraf es tallaran al març per obres de manteniment

La xarxa tindrà la setmana que ve 200 trams amb limitació de velocitat

"Por"

Les freqüents avingudes –les anteriors van ser a l’hivern del 2024 i la més gran que es recorda va passar fa gairebé 50 anys (el 1981)– afecten els veïns. "Tenim dues cases que es veuen afectades assíduament i una d’elles és municipal. La família que viu allà ara ja està mirant d’anar-se’n a un altre lloc perquè la nena té por d’estar-hi", relata el regidor.