ORGANItZACIÓ MÈDICA COL·lEGIAL
Els metges catalans demanen més ajuda per salut mental
Catalunya és la comunitat autònoma amb els professionals que fan més consultes en el programa espanyol d’atenció a doctors malalts.
El perfil més vulnerable és el d’una metge menor de 50 en un centre de salut urbà
Los médicos de la Comunitat Valenciana están convocados por seis sindicatos a una nueva huelga de ámbito estatal contra la reforma del estatuto marco que regula las condiciones laborales del Sistema Nacional de Salud, el pasado 16 de febrero, 2026 /
En la mateixa setmana en la qual els facultatius protagonitzen una vaga i surten als carrers per reclamar millores en les seves condicions laborals, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha presentat el balanç del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME), que va néixer a Barcelona el 1998 per atendre professionals amb problemes de salut mental o addiccions. Precisament Catalunya, amb 515 sanitaris atesos que suposen el 27% del total, és la comunitat que en els anys analitzats (2023 i 2024) ha reportat més nous casos de facultatius que busquen ajuda. El positiu: són menys que anys abans. Si es parla de perfils vulnerables, sobresurt el d’una dona menor de 50 anys i metge en un centre de salut urbà. En total, a Espanya han sigut 1.993 els professionals que han reclamat atenció, el nombre més alt de la història del programa.
Des de la seva fundació, el programa de l’OMC ha atès 10.000 professionals. Així es reflecteix en l’informe d’activitats presentat ahir a Alacant en el congrés de PAIME, recurs sanitari únic a Espanya concebut "per garantir la bona praxi mèdica i, en última instància, la seguretat del pacient". Aquest any, diuen, les dades es presenten en un context marcat per la sobrecàrrega assistencial i la necessitat de millores de les condicions dels facultatius.
María Isabel Moya, vicepresidenta primera de l’OMC i coordinadora nacional del PAIME, va donar a conèixer les principals dades de l’informe. En la distribució per comunitats per nombre de casos nous que accedeixen al programa, destaca Catalunya, amb aquest 27%. Són menys que el 2021-2022, quan van ser 615 els metges que van sol·licitar ajuda (35,9%). Després de Catalunya, en el nou informe figuren Madrid (380 metges atesos i un 19,7% del total); Andalusia (269 i un 13,9%) i el País Basc (138 i 7,1%).
El document revela que els trastorns mentals segueixen sent el principal motiu de consulta, ja que representen el 84,9% dels casos. En el cas de les drogues, el percentatge descendeix al 6,4%. Per diagnòstics clínics, un 28% dels metges van consultar per trastorns adaptatius; un 24% per trastorns de l’estat de l’ànim o un 21% per ansietat.
L’informe descriu el perfil mitjà del professional que sol·licita ajuda a la Fundació per a la Protecció Social que desenvolupa el PAIME. Es tracta de dones (67%), menors de 50 anys, especialistes en Medicina de Família i Comunitària, integrades al sistema públic i procedents d’àmbits urbans. El perfil no varia respecte a edicions anteriors.
Per especialitats, Medicina de Família s’emporta la pitjor part. Un 43,94% dels metges que van contactar amb el PAIME treballen en centres de salut, mentre que un 25,20% són d’altres especialitats, des d’Al·lergologia fins a Oftalmologia, passant per Radioteràpia. Pediatres, psiquiatres, metges interns o urgenciòlegs també destaquen a l’hora de demanar ajuda. Si es parla d’edat, són els metges de 31 a 40 anys els que més consultes demanen (un 26,7% dels col·legiats). A l’OMC li preocupa una dada destacada: són cada vegada més els menors de 30 que sol·liciten consulta.
A més, dels que acudeixen al PAIME, un 85% són metges espanyols i un 15% extracomunitaris, amb els sanitaris veneçolans i els colombians per davant. El 83% d’aquests professionals treballen en la sanitat pública i un 88% en àmbits urbans.
Notícies relacionadesContractes terapèutics
Una altra dada destacada és l’increment del 20% dels contractes terapèutics. En els dos últims anys analitzats, se’n van formalitzar 405, que s’apliquen a metges l’estat dels quals requereix un seguiment més estret. Es tracta d’una eina per garantir la seva recuperació i la seguretat en la pràctica clínica. Actualment, 533 professionals mantenen un contracte terapèutic actiu, la xifra més alta des de 1998.
- La CUP vol prohibir la compra de segones residències
- Tribunals González Amador usa la condemna del fiscal per demanar l’absolució
- Els propietaris s’oposen al veto a la compra especulativa
- Caos ferroviari Feijóo promet que el seu ministre de Foment visitarà Rodalies cada 3 mesos
- Feijóo, sobre Marlaska: "Si no ho sabia, és un incompetent"
