"S’hauria de regular com als EUA"
A Espanya, les mascotes no poden heretar directament, però sí que poden fer-ho indirectament a través de terceres persones que vetllen pel seu benestar amb el llegat rebut. Els juristes reclamen reglar fideïcomisos quals un administrador vetlla per la cura de l’animal fins a la seva mort.
El 2021, Bill Doris, empresari d’èxit de l’estat de Tennessee, va deixar en herència 4,1 milions d’euros a la Lulu, la seva border collie de 8 anys que li havia fet companyia en el seu últim tram de vida. Els diners van ser transferits a un fideïcomís dedicat a la seva cura fins que morís. Aquest tipus d’herència a la mascota –o de donació condicionada a eventuals hereus– ha estat tradicionalment molt vinculada als EUA, però cada vegada és més comuna a Espanya.
La setmana passada, la Consuelo, de 71 anys, explicava al programa Y ahora Sonsoles que deixava tota la seva herència al seu gos. "No estic boja. És una cosa que tinc parlada amb el meu fill, que ell és també molt amant dels animals i no necessita els diners. Té una bona feina i no li vull deixar a ell el càrrec de la seva cura", explicava la dona, que va acudir al notari a deixar per escrit la seva voluntat, tot i que no va poder vehicular el seu llegat a la mascota directament, perquè a Espanya els animals no tenen personalitat jurídica. Ho va haver de fer a través de la fundació Animal Rescue, amb què col·labora. "Els ajudo tots els mesos, són encantadors. Es passen els 365 dies de l’any amb els animals", explicava.
Els advocats apunten que cada vegada és més comú trobar-se amb aquest tipus d’herències i donacions. "Veiem testaments que condicionen els llegats a la cura dels animals. Aquest assumpte s’haurà de regular com als EUA, on es crea un fideïcomís ( pet trust ) en què un administrador és el que vetlla perquè l’animal rebi cures fins que mori. La societat ho demana", apunta Manuel Hernández, CEO de Vilches Abogados, conegut bufet de Madrid pel qual passen centenars d’herències i donacions a l’any, una figura legal que va a l’alça a Espanya, amb un augment del 67,8% en set anys.
Des de la reforma del Codi Civil del 2021, els animals han deixat de ser considerats coses per convertir-se en éssers sintents a ulls del Dret i, tot i que no poden heretar directament, sí que poden fer-ho a través de terceres persones que s’encarreguen de gestionar el patrimoni per garantir-ne la cura i benestar. "La gent vol assegurar-se que la mascota estarà bé el temps que visqui i hi ha casos que donen casa seva a una persona perquè tingui cura de la seva mascota fins que es mori", assenyala Hernández.
"Cada vegada més comú"
Notícies relacionades"Això és cada vegada més comú. A Vitòria s’ha publicat que hi ha més gossos que nens", assenyala Iker Gracia Martínez, planificador financer al País Basc de Barymont, empresa especialitzada en assessoria fiscal i financera, que explica que "les circumstàncies socials", en què cada vegada més persones grans viuen soles, "impulsen a tenir mascotes".
A Espanya, el nombre total de mascotes oscil·la entre els 20 i 28 milions, estima l’Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia (ANFAAC) i altres fonts del sector. Els gossos i els gats són els més comuns. "La companyia i l’afecte que moltes persones reben per part dels animals de vegades no el troben en els fills, família o amistats, precisa Martínez. En qualsevol cas, segons recorden advocats experts, les donacions i herències a les mascotes han de respectar l’herència legítima als hereus, que són dos terços del total.
