Violència masclista
La protecció ha fallat aquest any en el 63% dels feminicidis
El 2026 registra un fort increment d’assassinats de dones que prèviament havien denunciat, quan aquests casos se solen situar en un 20% del total.
Espanya ha passat de registrar 48 víctimes mortals de la violència masclista el 2025 – el nombre més baix de la sèrie històrica, cosa que va implicar un cert halo d’esperança – a assistir a un dels pitjors inicis d’any. Des de l’1 de gener, han sigut assassinades nou dones i una nena, si es confirma com a crim masclista l’assassinat aquest dimecres d’una dona al centre de Madrid, així com les morts d’una dona a Xilxes (Castelló) i de la seva filla, que van ser trobades degollades degollades aquest dimarts. En aquest segon cas, l’exmarit i pare de la nena va ser detingut, en un inici, per trencar l’ordre d’allunyament, ja que negava ser l’autor i deia tenir una coartada, però finalment ha sigut empresonat com a presumpte autor del doble feminicidi. Els crims d’aquest gener i febrer tripliquen el nombre dels exercicis anteriors. Igualment alarmant és que el sistema de protecció ha fallat en el 63% dels casos, ja que és el percentatge de dones havia denunciat.
Les 10 víctimes impliquen un dels inicis d’any més negres, fet que va motivar que el 4 de febrer es convoqués un comitè de crisi, que aplega les autoritats amb competències i se celebra cada mes que se superen cinc assassinats, per analitzar què ha passat, cas per cas. El 2025 i 2024, en aquestes altures de l’any, hi havia tres víctimes. Per tant, les xifres de feminicidis pràcticament tripliquen les dels últims exercicis.
A més, el sistema de protecció està fallant més que mai. De les set dones que el Ministeri d’Igualtat ha confirmat aquest any com a víctimes de la violència de gènere (a l’espera de confirmar tots els extrems a Xilxes), quatre havien denunciat i, tot i així, el seu crit d’ajuda no ha servit perquè les forces de seguretat i el sistema judicial hagin sabut protegir-les i evitar-ne la mort. Es tracta del 57%, un percentatge que pujarà a 63% quan es confirmi com a crim masclista l’assassinat a Castelló.
En els cinc anys precedents, el percentatge de denúncies es va situar en poc més del 20%, tret del 2022, quan va ascendir al 42%, mentre que aquest inici de l’any s’eleva al 63%. És a dir, sis de cada 10 víctimes han sigut assassinades malgrat haver denunciat el seu maltractador, una important fallada del sistema que, sens dubte, haurà de ser analitzat en futurs Comitès de Crisi i reunions entre les autoritats competents.
Per exemple, la víctima de Xilxes es trobava en el sistema de protecció Viogén i tenia una ordre d’allunyament en vigor des del març de l’any passat. No obstant, la mesura no va impedir que l’agressor presumptament degollés la seva exdona i la seva filla, de tot just 12 anys.
En altres casos, el problema és que la víctima, normalment per por o extrema dependència sentimental o econòmica amb l’agressor, no continua amb el procés judicial després d’interposar una denúncia. De fet, de les quatre dones amb denúncia prèvia confirmades ja per Igualtat com a víctimes de la violència masclista aquest any, dues d’elles van decidir no continuar i, per això, no tenien mesures de protecció en vigor. Una altra de les circumstàncies a analitzar per les autoritats.
Més grans de 50 anys
Notícies relacionadesAixí mateix, el perfil de les assassinades aquest mes i mig torna a assenyalar una tendència consolidada: el perill més gran es registra quan les dones maltractades decideixen tallar la relació amb l’agressor. Així, sis de les set víctimes confirmades per Igualtat eren exparelles o estaven en procés de ruptura, davant una que sí que continuava la relació amb el maltractador.
Al seu torn, el 57,2% de les assassinades són majors de 50 anys, davant el 42,9% que són menors d’aquesta edat, cosa que confirma l’edat avançada com un signe de vulnerabilitat. L’estiu passat també es va produir un repunt d’assassinats de dones de més de 60 anys, per la qual cosa Igualtat està avaluant la posada en marxa de mesures dirigides específicament a aquest col·lectiu. Una de les principals dificultats per aturar la violència contra aquestes dones és que, en moltes ocasions, han crescut en ambients masclistes i, per això, han normalitzat el maltractament i el pateixen, durant anys, en silenci.
