Pacte entre les defenses i les acusacions

Superestafa immobiliària: el notari acusat no podrà exercir mai més la professió, mentre algunes víctimes esperen la indemnització

La fiscalia rebaixa la pena sol·licitada de més de 20 anys de presó per als màxims responsables a quatre anys i set mesos

María José, víctima d’una superestafa immobiliària a Catalunya amb notaris implicats: «Vaig pensar que em quedava sense sostre on viure»

Superestafa immobiliària: el notari acusat no podrà exercir mai més la professió, mentre algunes víctimes esperen la indemnització

Marc Asensio Clupes / EPC

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El pacte entre les defenses, la fiscalia i les acusacions particulars per una de les superestafes immobiliàries més importants a Espanya, amb un centenar de perjudicats, s’ha segellat aquest dilluns en el judici que ha començat a Barcelona contra 14 persones, entre les quals el notari Enrique Peña i l’advocat Francisco Comitre San Martín. La rebaixa de pena és considerable: dels més de 20 anys de presó que s ’exigien s’ha passat a una petició màxima de quatre anys i set mesos per al lletrat acusat i quatre anys i dos mesos per al mitjancer i captador David Navarro. Per al notari, l’acusació pública ha reclamat tres anys i dos mesos de presó, a més de la inhabilitació i la prohibició «definitiva» d’exercir la seva professió. I per a la resta, només dos anys de presó. El tribunal ha dictat sentència ‘in voce’ recollint la conformitat de l’acord. Entre el 2009 i el 2015, els afectats, entre ells avis i persones amb problemes econòmics o de salut, van ser enganyats per aquesta xarxa per apoderar-se dels seus habitatges: pensaven que firmaven un préstec i, en realitat, el que feien era vendre els seus pisos.

No obstant, el calvari d’algunes de les víctimes continuarà la setmana que ve. Van perdre els seus habitatges al ser venuts per la trama a tercers, que els van adquirir de bona fe, i s’haurà de debatre la indemnització que els correspon i, sobretot, qui la paga: si els imputats o les pòlisses d’assegurança. El judici continuarà, per tant, únicament per la responsabilitat civil, tot i que el fiscal Óscar Serrano ha precisat que s’afegia a les exigències de les acusacions particulars, en nom de les víctimes. La fiscalia, a més, ha retirat l’acusació contra un dels inicialment imputats, que ha mort, i contra dos encausats més. També ha instat la nul·litat de les compravendes fraudulentes, així com l’anul·lació dels assentaments registrals.

Els 14 imputats han anat passant davant el tribunal reconeixent els fets i acceptant la pena sol·licitada. Se’ls atribueixen delictes que van des de l’estafa fins al blanqueig de capitals i l’organització criminal. «Sí, ho accepto», ha dit Comitre davant de la pregunta de la presidenta del tribunal. El mateix ha manifestat el notari Enrique Peña, suspès ja de funcions pel Col·legi Notarial de Catalunya, a la qual cosa ha afegit –igual com el lletrat investigat i la resta d’encausats– que era conscient de les conseqüències que comporta una condemna d’aquestes característiques. L’únic que podria ingressar a la presó és l’advocat Comitre, ja que un dels delictes que se li atribueix és de dos anys i un mes, cosa que supera en tres dies el màxim perquè se li suspengui la condemna.

El frau

Notícies relacionades

La fiscalia sosté en el seu escrit d’acusació que els acusats pretenien apoderar-se dels habitatges dels afectats sense abonar-los una contraprestació econòmica o sufragant una quantitat molt inferior al preu de mercat. Els imputats captaven clients amb «escassos o nuls coneixements financers i jurídics» i que es trobessin en situació de necessitat econòmica. Alguns eren ancians o persones amb problemes de salut i, per tant, vulnerables. La trama oferia –publicitant-ho en diversos mitjans– productes financers semblants a un préstec amb garantia immobiliària, a una hipoteca inversa o a un contracte de renda vitalícia. Però la realitat era una altra: els acusats «ocultaven» que els perjudicats no firmarien aquests productes financers, sinó que el que realment contractarien era la venda de la seva vivenda, «generalment per un preu ajornat per import molt inferior al valor de mercat», i sense cap garantia de poder recuperar el pis.

Per cometre el frau, detalla la fiscalia, era «essencial» la participació d’un notari, que feia efectiva l’escriptura de compravenda de l’habitatge. En aquest procés judicial figuren dos notaris: Enrique Peña, que ha sigut suspès de les seves funcions, i un altre amb una participació molt puntual. Aquests professionals, relata l’acusació pública, «van intervenir i van afavorir» el frau mitjançant la «infracció massiva» dels «deures inherents» a la seva tasca, com l’obligació de denegar l’autorització de documents referents a negocis «de contingut antijurídic», examinar el negoci que es pretén portar a terme, assessorar jurídicament o advertir que l’operació «té caràcter delictiu». Els notaris, indica el ministeri públic, haurien hagut d’advertir la probabilitat que aquestes compravendes d’habitatges produirien «de forma clara i manifesta un perjudici per a una de les parts derivat del negoci», és a dir, per als titulars reals dels pisos. En aquesta trama hi ha un implicat que està en rebel·lia. És Artur Segarra, un estafador que, fugint de la justícia per aquesta causa, es va refugiar a Tailàndia, on va assassinar i esquarterar David Bernat, un empresari de Lleida al qual va intentar robar-li el patrimoni sense èxit. En l’actualitat, compleix condemna per aquest crim a Bangkok.