L’Església catalana firma amb el Govern la cessió d’immobles per a vivenda social

El protocol de col·laboració el firmaran Illa i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en representació de les deudiòcesis catalanes. El document contempla la cessió per part de l’Església de seminaris en desús, rectories, edificis, pisos i solars perquè siguin destinats a vivenda social. Aquesta cessió no alterarà els títols de propietat, que seguiran en mans de l’Església. La Generalitat s’ocuparà de les gestions necessàries per a canvis d’usos, de les obres de rehabilitació i de la gestió de les vivendes socials. Al Govern li correspondrà decidir qui les ocupa i en quines condicions.

El conveni té una durada de 4 anys renovables. Respecte a la durada de les cessions, aquestes variaran en funció de cada immoble, poden ser de 30 o de 50 anys.

La firma d’aquest protocol és l’inici d’un procés, ja que, segons han avançat a EL PERIÓDICO fonts coneixedores del document, aquest no detalla la llista de propietats que seran cedides. Cada diòcesi farà ara una feina per determinar quins immobles aporta. El protocol no parla ni de quantes propietats són ni d’on estan ubicades, apunten les fonts. L’any passat, l’Arquebisbat de Tarragona havia estimat en unes 50 les propietats susceptibles de ser destinades a aquest ús. Així, amb la firma de l’acord s’inicia un canvi que començarà per elaborar un inventari.

La taula de treball estarà formada per cinc representants del Govern (quatre de la Conselleria de Territori i un de la Conselleria de Justícia) i cinc de l’Església, que tindran perfils tècnics. Les reunions es faran cada sis mesos.

La bona sintonia entre el president i Planellas, que comparteixen que la vivenda és un dels principals problemes actuals, és el que ha facilitat aquest acord, segons assenyalen a EL PERIÓDICO fonts eclesials, que expliquen que aquest conveni s’ajusta a la vocació social i d’ajuda de l’Església.

L’accés a la vivenda

Amb aquesta mesura, la Generalitat podrà continuar complint un dels principals eixos de gestió de l’Executiu, ampliar el parc públic. Els immobles seran reformats i adaptats perquè molts d’ells no compten amb condicions d’habitabilitat. Una vegada estiguin condicionats, s’hi podran instal·lar famílies vulnerables. El pla s’alinea així amb la proposta del regidor d’En Comú Podem a Tarragona, Jordi Collado, que va ser el primer a plantejar aquesta idea a l’Arquebisbat de Tarragona, que va recollir el guant.

Notícies relacionades

Catalunya vol reordenar i protegir el litoral: «Una de les prioritats és renaturalitzar platges»

¿Aquest és Gaudí? Surt a la llum el que podria ser el primer vídeo en què es veu l’arquitecte

El Govern pretén fer un pas en la seva voluntat d’exhibir que no hi ha una sola mesura per garantir l’accés a la vivenda dels catalans. Així, compagina aquest tipus de pràctiques –com ja va fer a l’assumir la gestió de 13.000 pisos i 300 solars de l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes), l’antiga Sareb–, amb la regulació dels preus del lloguer de temporada i d’habitacions, així com amb la construcció de nova vivenda i la reconversió de sòl en solars per edificar.

Una altra de les iniciatives que està estudiant Illa és limitar la compra especulativa de vivenda, els informes encarregats del Govern creuen que és viable legalment sempre que s’acoti a zones tensades i a un temps concret. La vivenda és la principal preocupació dels catalans i l’Església vol, mitjançant aquest acord, exhibir que comparteix aquest maldecap i vol aportar el seu gra de sorra per revertir-lo en aliança amb Illa.