La regularització d’immigrants no esborrarà l’economia submergida

La regularització de migrants anunciada a principis d’any pel Govern ha sigut rebuda amb explícita satisfacció per part d’una majoria d’empreses. En sectors com la construcció i el camp és vista amb candeletes davant la creixent activitat que xoca amb l’escassetat de personal disposat a assumir les condicions tan dures i els salaris tan baixos que ofereixen. Mentrestant, els sindicats confien a fer aflorar milers de llocs de treball que ja hi ha avui dia al mercat laboral espanyol, però que ho fan sota les precàries condicions de l’economia submergida.

¿Hi ha feina a Espanya per als milers de migrants que optaran a la regularització? No hi ha dades concretes per quantificar-ho, en coherència amb la mateixa irregularitat del fenomen. "És difícil quantificar els efectes que tindrà aquesta regulació", reconeixia aquesta setmana la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero.

Tot i així, més enllà de la dimensió, la resposta que donen els economistes, empresaris i sindicats consultats és, rotundament, que sí, en la mesura que la gran majoria de les persones que acabin postulant per una autorització laboral ja estan, d’una manera o altra, ocupats, encara que no puguin cotitzar per això.

"És gent que ja treballa i que ara ho podrà fer amb drets", afirma la secretària de migracions de CCOO, Sofía Castillo. "Ajudarà a pal·liar els problemes de mà d’obra transversal que té el sector primari, des de collir olives o maduixes fins a la ramaderia extensiva. I permetrà a milers de persones treballar amb els seus drets i obligacions", afirma el secretari general de la Unió de Petits Agricultors (UPA), Cristóbal Cano.

"La UGT demana que la regularització vagi acompanyada d’un seguit de mesures extraordinàries per abordar l’economia submergida i perseguir els que donen feina irregularment. Tenir autorització de residència i feina és un pas important, però requereix més accions", alerta la central en un comunicat.

I és que no tothom que sol·licita el permís de treball podrà automàticament passar a una ocupació formal, i les centrals ja anticipen que hi haurà ocupadors que seguiran interessats a no donar d’alta aquesta gent perquè així no hauran de pagar la Seguretat Social ni abordar les més mínimes obligacions legals.

No competeixen, complementen

Tant la directora d’estudis socials de Funcas, María Miyar, com la investigadora de la Fedea especialitzada en migracions Claudia Finotelli, concorden i assenyalen que aquests migrants no representen una competència per a la majoria de la població autòctona, ja que les oportunitats laborals que trobaran seran en sectors o oficis en els quals els nascuts a Espanya no volen treballar.

El Consell Econòmic i Social (CES) assenyalava en l’últim informe sobre migracions que l’arribada de forans no només no perjudicava els nadius, sinó que fins i tot podia incentivar la seva trajectòria professional. "Amb caràcter general, l’evidència disponible assenyala que, a mesura que els migrants s’incorporen al mercat laboral, els nadius es desplacen cap a noves ocupacions que, en molts casos, requereixen habilitats més qualificades, [...] i tan bon punt milloren les habilitats, es generen guanys de productivitat a llarg termini per a tota l’economia", segons assenyala l’estudi de l’organisme, que ha sigut consensuat entre patronals i sindicats.

"Fa temps que ho reivindiquem. La regularització és la via més eficient perquè és gent que ja és aquí i està integrada", apunta el president de la patronal de la construcció (CNC), Pedro Fernández Alen. "Les empreses de la construcció necessiten molt sovint gent d’una setmana per l’altra i els processos de contractació en origen són molt complicats i no funcionen", afirma el patró dels constructors.

Es dona la coincidència que els sectors que manifesten amb més tenacitat la falta de candidats són els que ofereixen més males remuneracions. L’hostaleria, per exemple, és l’activitat més mal pagada de totes, segons indiquen les dades de l’enquesta de costos laborals de l’INE. La construcció paga un 7% per sota de la mitjana i en el camp el salari més freqüent és el mínim.

Notícies relacionades

El Govern allarga la mà per millorar les condicions dels docents

Un estudi avisa de substàncies perilloses en les extensions de cabells

"La Pimec considera que és urgent la inclusió social d’aquest col·lectiu i posa el focus en la importància d’aquesta mesura en un context en què les empreses de tots els sectors tenen dificultats creixents per trobar personal i cobrir vacants", afirma la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes.

Al mateix temps, també reclama a l’Administració que no es limiti només a emetre autoritzacions de feina, sinó que imparteixi formació entre els beneficiaris per millorar-ne l’ocupabilitat. "Reclamem polítiques d’inclusió i integració laboral que acompanyin aquest procés, ja que, en el cas contrari, una vegada regularitzades aquestes persones podran trobar una primera feina, però, en canvi, sense una capacitació suficient, després es poden trobar a l’atur", afirma la Pimec.