Els metges demanen incloure els tatuatges a l’historial clínic del pacient

Fa set anys que González va començar a estudiar el possible impacte dels tatuatges en l’organisme, l’abast del qual, de moment, es desconeix. "El meu grup treballa amb teràpies de càncer i estudiem la formació de la metàstasi als ganglis. Vam arribar als tatuatges de casualitat, buscant maneres alternatives de marcar els animals –ratolins– amb els quals treballem. Vam veure que, casualment, els que tenien un tatuatge tenien, alhora, els ganglis limfàtics molt inflamats", explica González. Aquest investigador es va adonar, a continuació, que en la literatura científica amb prou feines hi havia res al respecte, per la qual cosa es va posar a indagar. Així va arrencar aquesta nova investigació.

"La part més important de l’estudi és que vam veure que, quan et fas un tatuatge, la tinta s’acumula als ganglis. I això pot tenir conseqüències, sobretot si tens una malaltia autoimmunitària", adverteix González, que, a falta encara de tenir més informació, demana cautela a la població. "Com més gran és el tatuatge, més gran és la quantitat de tinta que t’estàs injectant".

Segons assenyala González, s’han descrit pacients els nòduls limfàtics dels quals seguien plens de tinta anys després d’haver-se fet un tatuatge. "La tinta es queda allà de per vida", afirma. I això, prossegueix, comporta una conseqüència: la principal és la inflamació. El cos intenta destruir la tinta perquè la identifica com un agent "forà", una cosa que crea inflamació. Ara bé, ¿això significa que els tatuatges comporten un risc més alt de càncer?

Encara es desconeix. Aquesta és la segona part de la investigació que González acaba de començar amb el seu grup. "Sabem que la inflamació està relacionada amb el càncer. I que, si hi ha inflamació crònica, hi ha més possibilitats de tenir càncer. Però encara no sabem si els tatuatges causen més càncer", respon aquest investigador. "Al cos tenim uns 600 nòduls limfàtics repartits estratègicament: engonals, coll... Si tens molts tatuatges en molts llocs del cos i molts nòduls afectats, potencialment pots tenir més problemes en el futur", adverteix.

Per això ara el projecte que s’acaba d’iniciar té com a objectiu veure quines probabilitats hi ha que aquests tatuatges afavoreixin o no la presència del càncer. "És aviat per dir alguna cosa, primer cal fer un seguiment de la població tatuada. No es desenvolupa un càncer l’endemà, són estudis a llarg termini", precisa González. Però sí que està a favor que es reculli aquesta informació –si el pacient té o no tatuatges– a l’historial clínic. "Al Ministeri de Sanitat hi ha d’haver una comissió que avaluï aquest tipus de coses, ja que és informació rellevant en un futur si es desenvolupa algun tipus de tumor", apunta.

Lesions cutànies

Recentment, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) ha advertit que la creixent popularitat dels tatuatges i els pírcings pot ocultar lesions cutànies potencialment malignes i dificultar-ne la identificació precoç, cosa que complica el diagnòstic de melanomes i altres càncers de pell. "Els dermatòlegs sempre estem en contra dels tatuatges. Al final, el que fas és injectar-te tinta, un cos estrany, sota la pell", apunta Anna López, dermatòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), que explica que ells també han vist "tinta als ganglis limfàtics en moltes persones amb tatuatges".

Notícies relacionades

Eva Navarro: "L’esclerosi múltiple no fa un treballador menys vàlid"

Terratrèmols per la pressió de l’aigua

El risc és més evident, com apuntava l’immunòleg Santiago González, en persones amb malalties autoimmunitàries. "La malaltia se’ls activa. Per exemple, en una persona amb psoriasi, pot aparèixer una marca a la zona on es fa el tatuatge", continua López, que opina que l’estudi de González "té tot el sentit del món". "Hi ha una interacció entre el tatuatge i el sistema immunitari. Però ara com ara no hi ha una evidència sobre si causa càncer", apunta aquesta dermatòloga. Creu, com González, que tenir o no tatuatges (sobretot si són molts i de mida gran) és una dada clínica "rellevant". "Ja és una cosa que tenim en compte els dermatòlegs. També els anestesistes, quan han de posar l’epidural: hi ha risc de posar la tinta dins del canal medul·lar", diu la doctora López.

L’immunòleg de Sant Pau Óscar de la Calle Martín creu que l’estudi de González és "irrebatible" però, també, que falta temps per aclarir la relació entre tatuatges i càncer.