L’evolució humana, tema tabú

Dos investigadors de reconegut prestigi internacional en l’àmbit de la paleontropologia, la ciència que estudia l’origen de la nostra espècie, han decidit posar fi a més d’una dècada de carrera acadèmica i científica als Estats Units per establir-se de manera estable a Catalunya. Es tracta dels científics Ashley S. Hammond i Sergio Almécija, que, després de rebre fons de la Generalitat a través dels programes ICREA i Catalunya Talent Bridge, s’han incorporat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), a Sabadell, per liderar dos nous grups d’investigació sobre evolució humana. La decisió, expliquen, coincideix amb un moment en què universitats i centres d’investigació dels EUA estan patint atacs, retallades i censures per part de la nova Administració. "Amb Trump, estudiar l’evolució humana s’ha tornat un tema tabú", afirma Almécija.

La història de Hammond i Almécija convergeix tant en el terreny professional com en el personal. Ella, natural dels EUA, ha desenvolupat la seva carrera en institucions tan prestigioses com ara la Stony Brook University, la George Washington University, la Howard University, la City University of New York i l’American Museum of Natural History (AMNH) de Nova York. Ell, en canvi, nascut a Catalunya, havia començat la seva trajectòria a l’Institut Català de Paleontologia i el 2010, gràcies a una beca, va emigrar als Estats Units i també va acabar treballant en centres com la Stony Brook University, la George Washington University i el Museu d’Història Natural de Nova York. En els dos casos, aquests investigadors han aconseguit destacar entre els més reconeguts dels camps respectius i, a més, també poden presumir d’un feliç matrimoni i dos fills en comú.

"Fa 10 anys, fer ciència als EUA era un somni. Hi havia fons, hi havia oportunitats, hi havia moltes ganes de fer coses. Però ara la situació ha canviat", no dubta a assenyalar Almécija. Tant ell com la seva companya, explica, van sol·licitar una beca del programa ICREA. En aquell moment, afirma, "ho sentia com un salt al buit". Primer, perquè tots dos es van postular alhora a la mateixa convocatòria i no tenien assegurat poder aconseguir-ho junts. I segon, perquè sentien el vertigen propi de qui decideix traslladar-se a milers de quilòmetres de distància. "Al principi dubtàvem de si estàvem prenent la decisió correcta. Però just quan ens van acceptar el trasllat, la situació als EUA va començar a complicar-se. A Catalunya ens van obrir les portes mentre Trump anunciava retallades i censura", comenta el científic.

Pressió ideològica

En el seu àmbit d’estudi, per exemple, la pressió ideològica de la nova Administració Trump sobre la ciència s’ha intensificat fins al punt que el mateix terme "evolució" s’ha tornat problemàtic. Segons explica aquest investigador, són molts els científics nord-americans que estan evitant utilitzar explícitament aquesta paraula per no posar en perill els seus projectes o el finançament dels seus equips. També són molts els paleoantropòlegs que s’estan veient obligats a cancel·lar els seus projectes, ja que, en molts casos, impliquen fer excavacions a l’Àfrica i això, en l’opinió de l’Administració Trump, ja no suposa una prioritat per als EUA. "Conec investigadors punters d’universitats d’elit a qui han cancel·lat projectes de més d’un milió de dòlars sense donar-los pràcticament cap explicació", comenta.

Notícies relacionades

Els metges demanen un accés a Medicina "més just" per als alumnes catalans

Més vigilància aèria de la Guàrdia Civil al Mediterrani

La situació de la ciència als Estats Units s’ha complicat molt durant l’últim any. Sobretot perquè, segons assegura Almécija, regna un clima de "por" i d’"incertesa" entre el personal investigador. "El temor dels investigadors estrangers a perdre l’estatus legal, a no poder tornar al país després d’estades de camp o fins i tot a deportacions ha portat alguns científics a modificar radicalment les seves línies d’investigació o, en general, a treballar amb una angoixa que fins ara no era normal", explica. "Als estats més conservadors, molts projectes científics s’estan començant a maquillar per mirar de sobreviure a la censura i els conflictes ideològics", afegeix. "Als EUA és cada vegada més difícil fer bona ciència", sentencia.

Almécija torna ara a Catalunya després de més de 15 anys a l’estranger i Hammond s’instal·la aquí per primera vegada en la seva vida. El seu trasllat ha sigut possible gràcies al programa ICREA i Catalunya Talent Bridge del Govern, dues iniciatives llançades per captar científics de reconegut prestigi internacional cap als laboratoris catalans.