Una allau de peticions deixa sense pagar més de la meitat de les ajudes per retirar amiant a Catalunya

El 58,7% de les 3.002 sol·licituds presentades el 2025 es va desestimar perquè la quantitat que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va dedicar per finançar obres es va quedar curta davant l’allau de peticions. Les 1.762 instàncies denegades per falta de pressupost per eliminar uns 940.000 metres quadrats d’amiant sumaven una reclamació de 25,7 milions d’euros, que l’ARC no ha abonat perquè la línia de subsidis va ser insuficient.

Davant el voluminós nombre de requeriments, l’última campanya va augmentar la partida en dues ocasions per repescar demandes. Tot i així, n’han quedat moltes sense atendre, admeten fonts coneixedores del repartiment.

En la primera resolució dictada el 2025, la Generalitat va comprometre el pagament de 7,4 milions d’euros a 281 sol·licitants. Després d’ampliar l’assignació, va acordar transferir 4,9 milions a 260 demandants més. Abans d’acabar l’any, va tornar a destinar fons per a una pròrroga definitiva i va concedir 8,6 milions en auxilis a 581 peticions més.

La convocatòria es va tancar amb 1.122 subvencions atorgades, per valor de 20,9 milions per sufragar la retirada, el trasllat i el tractament per complet d’una mica més d’un milió de metres quadrats amb amiant. A part, 118 reclamacions es van arxivar per desistiment o no complir condicions.

Esgotades en pocs dies

Fonts consultades afirmen que no és la primera vegada que la demanda sobrepassa les previsions. Expliquen que, fa uns sis anys, la dotació no excedia els dos milions d’euros i ni tan sols s’esgotava, però la situació ha fet un tomb. De mitjana, es reserven uns 22 milions anuals que es consumeixen en pocs dies. Posen com a exemple una convocatòria extraordinària del 2023, en la qual es van oferir 50 milions per substituir sostres de fibrociment per plaques solars i va obtenir peticions per uns 150 milions.

En la llista dels qui s’han quedat sense ajuda, figuren des de grans empreses a títol individual, passant per pimes, municipis de diferent mida i comunitats de propietaris. La instància rebutjada per una quantia més baixa és d’un particular que va pregar 100 euros per suprimir 12 metres quadrats de fibrociment, mentre que la més alta la va formular El Corte Inglés, que va reclamar 965.034,40 euros per desprendre’s de 46.674 metres quadrats de material amb amiant. La segona més abundant entre les excloses és d’un altre particular, que va demanar 476.135 euros.

Més de 400 expedients gestionats per empreses s’han rebutjat, per un import d’11,68 milions. Cada cas és singular, també els efectes de la denegació. Proquip, una companyia química amb seu a Vilanova del Camí (Anoia), va tramitar dos auxilis per 291.543,10 euros per desfer-se de 8.385 metres quadrats de sostres amb asbest. «Les obres encara no s’han fet, però no ens ha suposat un daltabaix, les cobertes estan en bon estat», comenta la companyia, que esperarà a pròxims subsidis per reemplaçar-les.

A una empresa amb una nau a la Selva del Camp (Baix Camp), Itursa Clal, sí que l’ha trastocat no rebre 182.549 euros de subvenció. «Ens ha retardat l’inici de les obres», assegura. «Tenim una ajuda concedida el 2024 per una altra retirada molt petita i esperàvem per fer-ho tot alhora, però haurem d’emprendre la primera obra per justificar-la a temps», diu. La Generalitat dona 27 mesos per demostrar que les tasques s’han efectuat.

Les sol·licituds es resolen per estricte ordre d’entrada, per tant, es prioritza les que es registren abans, sense distingir per cost o projectes. «Ens hi adaptarem la pròxima vegada per presentar la documentació el primer dia», confessen a Itursa Clal.

De la mateixa manera, una cooperativa de Lleida va pregar 94.990 euros que es van denegar per treure dos teulades de fibrociment en mal estat. «Fa moltes dècades que es van construir i treure-les de cop són molts diners, a més, vam haver de fer una altra reparació més urgent i no podem endeutar-nos tant ara canviant també els sostres», al·lega.

Municipis i veïns

Així mateix, es compten 58 expedients per 742.362,06 euros cursats per 39 ajuntaments amb resultat negatiu. La petició més elevada d’un consistori era la de Martorell, 301.892,25 euros per retirades en set equipaments amb 15.094,61 metres quadrats d’amiant. La desestimació comporta un increment de despesa per a les arques municipals. A l’edifici de la Creu Roja de les Carolines s’ha eliminat el mineral perillós, per fer-ho a Ca n’Oliveras s’han obtingut fons europeus i cinc actuacions més s’ajornen per a pròximes línies d’ajuda.

L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre) no ha obtingut finançament de la Generalitat per a dos extraccions en sengles immobles, amb un cost de 57.038,85 euros. «La Generalitat ens ha dit que les nostres peticions estaran subvencionades en les pròximes convocatòries», apunta l’alcalde, Xavier Royo, que adverteix que l’ajuda «no sempre resulta operativa»: «Està molt bé que ens financin, però el sostre queda descobert i s’han de treure uns diners dels quals la majoria de vegades no disposem per realitzar una nova coberta».

Alpens (Lluçanès), amb menys de 300 habitants, ha assumit una factura de 34.640 euros, equivalent al 5% del seu pla d’inversions el 2026. «Es tractava de recuperar els diners per estalviar-nos l’obra feta i destinar-lo a una altra cosa», explica el petit ajuntament, perjudicat perquè 1.370 sol·licituds s’interposessin abans que la seva.

Notícies relacionades

El metro planeja tancar el passadís entre l’L1 i l’L3 a Catalunya l’estiu del 2026 per retirar amiant

Una fuga retarda almenys fins al març la missió de la NASA a la Lluna

Al seu torn, més d’un miler de particulars que demanaven 8,22 milions d’euros n’han quedat exclosos. «És clau que hi hagi més subvencions, són manifestament insuficients», avalua Joan Maria Soler, membre de la comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona. «És fonamental perquè retirar-lo bé és car i el gran risc és que pugin les retirades no declarades i els abocaments il·legals», prevé.

A més, més d’un centenar de comunitats de propietaris a tot Catalunya no han aconseguit els una mica més d’un milió d’euros que requerien. «Hi ha molts edificis encara amb elements d’amiant i la retirada l’han de fer empreses especialitzades amb acreditació, cosa que encareix molt la intervenció», remarca la vicepresidenta de l’Escola d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Montse Bassas. Jutja «imprescindible ampliar la dotació pressupostària per oferir més subvencions i retirar el material adequadament».