Primer trasplantament de cara després d’una donació d’eutanàsia

Els metges de la Vall d’Hebron van acudir llavors a aquella altra pacient que feia poc havia sol·licitat l’eutanàsia, i a qui, a més, l’administració l’hi havia concedit. Aquella dona anònima va dir que sí, que volia ser donant. "I va preguntar si la seva cara era vàlida i si es podia donar. Aquesta dona, amb les limitacions que li generava la seva malaltia, va manifestar la felicitat d’ajudar una altra persona i de donar tots els òrgans. Va ser la màxima expressió d’amor i generositat", assegura Joan Pere Barret, cap de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d’Hebron. La Carme no ho sabia encara, però una llumeta en la seva vida s’acabava d’encendre.

Abast internacional

Aquesta fita mèdica va ser presentada ahir. La Vall d’Hebron, l’hospital més gran de Catalunya, emblema de la sanitat pública, va fer el primer trasplantament de cara del món amb una donant que va morir per eutanàsia. "És una fita mèdica d’abast internacional", va ressaltar la directora assistencial del centre, María José Abadías, en una roda de premsa multitudinària.

Aquest és el tercer trasplantament de cara que fa la Vall d’Hebron (el primer va ser el 2010) i un dels 54 que s’han portat a terme arreu del món al llarg de la història mèdica. A Espanya se n’han realitzat sis. Els tres de Catalunya han tingut lloc a la Vall d’Hebron. Però el de la Carme és el primer del món que es duu a cap amb una donant morta per eutanàsia.

"Aquesta dona –assenyala la doctora Elisabeth Navas, coordinadora mèdica de Donació i Trasplantaments de la Vall d’Hebron– va donar també els pulmons, el fetge, els ronyons, els teixits i les còrnies. En total, va salvar la vida de quatre persones, però va millorar la qualitat de vida de moltes més".

La llei espanyola estableix que la donació és anònima, i per tant, es desconeix la identitat de la donant. A més, donant i receptora –la Carme– mai es van conèixer. La Carme mai sabrà qui és aquesta dona que li ha donat l’oportunitat de continuar vivint.

La desfiguració facial de la Carme era devastadora, no només per l’impacte psicològic i social ("no sortia al carrer ni a prendre un cafè", va relatar la Carme), sinó també perquè li repercutia en activitats tan primordials com parlar, menjar i veure-hi. També respirava amb dificultat.

El trasplantament de cara és una cirurgia altament complexa: només una vintena de centres al món tenen capacitat per ser trasplantadores facials. En aquesta intervenció hi van participar un centenar d’especialistes i l’objectiu, com va explicar el doctor Barret, no era només "col·locar teixits tous", sinó a més "donar funció i sensibilitat" al rostre. Vet aquí la complexitat.

Aquest mateix doctor és qui va liderar el 2010 el primer trasplantament del món, que va tenir lloc en aquest hospital. Moltes coses han canviat. "Aleshores no hi havia la impressió 3D que utilitzem ara", va assenyalar aquest cirurgià.

Mesures semblants

Perquè una intervenció com aquesta es porti a terme amb èxit, donant i receptor han de compartir sexe i grup sanguini, així com presentar unes mesures antropomètriques del cap semblants. Un cop els metges van confirmar aquest match, van fer un TAC tant a la donant com a la receptora. La informació digital va ser validada per radiologia i per enginyeres de la unitat d’impressió 3D de la Vall d’Hebron. Aquesta unitat va ser la que va elaborar un model tridimensional digital a partir d’aquesta prova, un model que ajuda els professionals a entendre com portar a terme la cirurgia.

El trasplantament de cara ha de ser considerat com un trasplantament de teixits compostos. Es tracta d’un camp que ha experimentat una gran evolució en els últims anys dins de la cirurgia plàstica.

Es trasplanten la pell, el teixit adipós, els nervis perifèrics, la musculatura facial i l’os de la cara: la cirurgia és de màxima complexitat, ja que les estructures que s’han de reconstruir són petites i tenen una disposició tridimensional complexa. L’operació pot durar entre 15 i 24 hores en total. L’objectiu d’aquesta és reconnectar totes les estructures en el receptor, i crear així un nou rostre que prengui vida de nou, sigui funcional i pugui desenvolupar amb normalitat les funcions vitals.

Notícies relacionades

Simulacre d’accident d’esquí fora pista a La Molina

Una estudiant de la Jonquera, segona millor nota del MIR de Psicologia: «Vaig estar a punt de no presentar-me perquè aquell dia no hi havia Rodalies»

Inicialment, la cara de la Carme es trobava en una "fase hipotònica", sense moviment, perquè les connexions nervioses no s’havien establert. Els metges van treballar amb ella per estimular-li la innervació, utilitzant eines com ara un mirall, diferents textures i imatges de la pacient per recordar aquests moviments i la percepció visual del rostre.

Aquest procés continua la Carme realitzant-lo al seu domicili. "Faig rehabilitació facial. Ja gesticulo i ric una mica, tot i que de manera estranya. Faig ganyotes. Vaig veient que cada vegada m’assemblo més a mi i que ara la vida comença a ser una mica millor", conclou la Carme. "De vegades penses que ja no hi ha ningú que et pugui ajudar i trobes una llum. Per a mi han sigut el doctor Barret i la donant". I ha volgut també donar les gràcies a la família de la donant.