Fre a les escombraries i les colònies de gats
El Govern vol reduir a la meitat la població de senglars i, per fer-ho, aposta no només per aixecar la veda de caça, sinó per impedir l’accés d’aquests animals a fonts d’alimentació. A Catalunya, es capturen cada any al voltant de 70.000 exemplars.
Senglars menjant deixalles. | JOSEP GARCIA /
A Catalunya es cacen cada any al voltant de 70.000 senglars, una xifra que representa aproximadament entre el 30% i el 40% del total estimat. Tanmateix, malgrat aquesta pressió cinegètica, el senglar, una espècie autòctona, manté poblacions altes a nombroses zones. Ara, per reduir les poblacions fins a un 50%, el Govern ultima una bateria de mesures en les quals s’inclou l’increment d’objectius de caça i l’ampliació de la temporada. Ara bé, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació admet que no n’hi haurà prou amb caçar més exemplars. "A banda d’augmentar el període de caça, hem de desenvolupar mesures municipals i infraestructurals per reduir la conflictivitat de l’espècie", explica a EL PERIÓDICO Jaume Minguell, director de Boscos i Gestió del Medi.
Polítiques municipals
Per això, Minguell defensa que el pla no pot limitar-se a abatre un nombre d’exemplars més elevat: la gestió ha d’incorporar també una pota municipal per reduir l’accés del senglar al menjar i limitar entrades a determinats espais: "No podem basar-nos només en captures". El pla del Govern passa per ordenar i alinear estratègies que alguns Ajuntaments ja apliquen, però de manera desigual.
"El senglar no planteja un problema de densitat, sinó de conflictivitat, dos aspectes que no sempre van junts", afirma Minguell. "Aquest punt condiciona la gestió, que s’ha d’accelerar en punts en els quals l’espècie causa danys, com en certs llocs de les comarques de Girona", per exemple. De fet, en alguns territoris en els quals es registren entrades dels senglars en els cultius, les densitats no superen la mitjana desitjada.
"Els conflictes són habituals a les zones urbanes en les quals les densitats considerables coincideixen amb infraestructures (pel risc d’accident), presència d’escombraries i colònies de gats", manifesta el director de Boscos. Aquests dos últims factors són fonts d’alimentació molt accessibles que contribueixen que els senglars criïn amb més assiduïtat i amb més èxit.
A través de la Taula del Senglar, la conselleria pretén unificar les accions sobre les infraestructures i també dificultar l’accés d’aquests ungulats a les escombraries o les colònies de gats. "Farem una tasca progressiva que es traduirà en plans de manteniment per als Ajuntaments", diu Minguell.
Contenidors tancats
Notícies relacionades¿Eliminar colònies de gats és una possible solució? Malgrat que s’ha suggerit en alguns llocs concrets, el Govern considera que no té per què ser necessari: "Només fa falta analitzar com es mantenen". Quant a les escombraries, els contenidors tancats solen ser una bona solució per frenar la presència de senglars. A les carreteres, la principal mesura és posar barreres i crear passos de fauna subterranis, mentre que en l’agricultura, la clau passa per tancar els camps de més risc amb mecanismes eficaços davant senglars.
Sobre els ajuts econòmics de tot aquest pla de prevenció, Minguell explica a aquest diari que encara s’estan estudiant, malgrat que ja hi ha línies de subvenció per part de les diputacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’«efecte rebot», la gran preocupació dels metges en el tractament de l’obesitat
- En confiança Olga Tubau, advocada: "Prenc un antidepressiu des de dos anys, aquestes coses s'han d'explicar"
- El Barça s’alleuja i talla la mala ratxa amb un triomf a Vitòria (91-97)
- "Jesús, marit i ‘quarterback’"
- Gaspart nega davant la jutge que el Barça comprés àrbitres