L’AP-7 acumula més de cent desperfectes a l’asfalt

La Jonquera-Barcelona

El quilòmetre 1 de l’AP-7 és a la frontera amb França. La comparació entre les dues vies resulta sagnant. El ferm de l’Autoroute 9 (A-9), l’autopista francesa (de peatge) que entronca amb l’AP-7, és impecable. Quan es travessa a territori espanyol, l’asfalt es converteix en una amalgama de pedaços i pedaços de diverses tonalitats de gris. Aquestes osques són el primer que percep el conductor que arriba a Espanya per carretera: la presentació per als turistes de la Marca Espanya.

Aquest primer tram, des de la Jonquera fins a Barcelona, és representatiu (tant de pujada com de baixada) dels grans mals de l’autopista de peatge en altre temps més gran d’Espanya: hi ha sots, rases i esquerdes per tot el traçat. Al darrere de l’evident erosió hi ha l’increment de la circulació de vehicles pesants i la falta d’inversió en manteniment.

El deteriorament de l’asfalt es percep a la pràctica totalitat dels més de 150 quilòmetres del tram. Però hi ha diversos punts on l’estat és crític: des de la frontera fins a Figueres (sortides 3 i 4), totes les sortides que desemboquen a Girona (6, 6B i 7) i l’entorn de la Selva (sortida 10). Seguint cap al sud, el tram que transcorre per Granollers és un altre dels que acusen un més mal estat.

Els sots més grossos són al carril dret, que és el que registra diàriament l’interminable tràfec dels vehicles pesants que fan servir aquesta ruta.

Barcelona-Alcanar

El despreniment del mur, el 20 de gener, a l’altura de Gelida (sortida 176), ha convertit l’AP-7 en la primera via ràpida espanyola implicada directament en un accident ferroviari amb morts. Des d’aleshores, aquesta zona acumula cues quilomètriques, a causa dels talls de trànsit i les restriccions per fer-ne la reparació.

Abans d’arribar a aquest punt, l’autopista ja mostra deteriorament. Un dels trams més castigats transcorre per l’emblemàtica àrea de servei Porta de Barcelona (quilòmetre 165, a l’altura de Castellbisbal), on els sots del ferm apareixen als tres carrils. La reparació parcial de les zones castigades fa que la carretera presenti un aspecte desigual: sembla construïda a força de retalls.

Una tònica que s’agreuja a mesura que l’autopista s’allunya de la capital catalana, canvia de província i s’endinsa a Tarragona. La sortida 294 (Ametlla de Mar), en sentit sud, presenta el que potser és el sot més gros de l’AP-7 tot passant per Catalunya. Als omnipresents esvorancs s’hi afegeix graveta, brutícia, frenades i restes de pneumàtics, producte de rebentades. Un problema que es manifesta en els dos sentits de la marxa.

Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana rep el conductor amb dos grans guals i la continuïtat a les esquerdes del ferm. Des de les primeres sortides (Vinaròs i Benicarló) s’adverteix com aquestes fissures han sigut tapades amb material segellant. Avançant per la província de Castelló, la presència de reparacions parcials augmenta. Hi ha trams en què el ferm sembla un mosaic.

El tram que transcorre entre els quilòmetres 410 i 440, en direcció sud, és el que presenta més pedaços d’aquesta mena. S’hi afegeixen unes fines rases horitzontals a l’asfalt que provoquen inestabilitat en la conducció. Un sotragueig constant que pot dificultar mantenir el control del vehicle.

En sentit nord, el ferm presenta més bones condicions, fruit d’intervencions més recents. Però el drenatge de l’asfalt és qüestionable. Es formen petits bassals entre el voral i l’extrem de la calçada, fet que pot provocar hidroplanatge (aquaplaning) en condicions meteorològiques adverses.

L’AP-7 aquí comença a aparèixer i desaparèixer. Hi ha trams en què el conductor no abandona la via però passa a circular per l’A-7, la germana paral·lela de l’AP-7. Una autovia gratuïta que era la ruta habitual dels transports pesants quan l’AP-7 era de pagament. Curiosament, tot i que el volum de vehicles en aquests trams de l’A-7 (especialment a l’altura de València) és molt alt, les condicions de l’asfalt són notablement millors.

En el quilòmetre 572 apareix un llarg tram d’asfalt ratllat, marcat amb línies verticals i que es prolonga durant bona part de la província d’Alacant. En aquesta zona s’evidencia la falta de manteniment de la via: en paral·lel a la línia del voral, transcorre una línia d’herbes. Si aquesta vegetació encara no s’ha aferrat a la carretera és pel constant pas de vehicles. En l’entorn de Benidorm tornen a aparèixer esquerdes, rases i clots.

El quilòmetre 745 (Torrevella Nord) és el punt amb més índex de perillositat de les autopistes espanyoles en el període 2020-2024, amb un índex de 43,2, quan la mitjana nacional és de 8.

Múrcia i Almeria

L’AP-7, fins a la província d’Almeria, encara presenta dos trams de peatge. Són la cara i la creu. El primer, encara a la província d’Alacant (a l’altura de Torrevella), demostra que el pagament d’un peatge no garanteix el bon estat de la via. En aquesta part, més que rases, hi ha guals, que provoquen incomoditat i inseguretat.

El segon, que va des de La Manga (Múrcia) fins a Vera (Almeria), és potser el tram en més bon estat de tota l’autopista. L’asfalt és recent i uniforme: res a veure amb els pedaços i nyaps de Catalunya i l’inici de la Comunitat Valenciana.

Al final d’aquesta zona hi ha el punt quilomètric 901 (Cuevas del Almanzora, a Almeria), el tram d’autopista de peatge amb més índex de perillositat (63,2) en l’anterior quinquenni (2015-2020) i que va superar 14 vegades l’índex estatal mitjà. Un punt que ara és segur i reasfaltat. Deu quilòmetres més enllà, desapareix l’AP-7, no toca la província de Granada i torna a aparèixer a Màlaga, per morir al municipi de Guadiaro (Cadis), a prop d’Algesires. El tram encara conserva algun peatge.

Notícies relacionades

Ana Aznar: "No fa falta que el nen dormi enganxat a tu per desenvolupar afecte"

El xarampió ressorgeix a Espanya

Hi ha consens entre els experts sobre les causes del deteriorament. Josep Palau, president del RACC, explica a EL PERIÓDICO que "es tracta d’una via d’alta ocupació a la qual estem demanant més del que pot donar". Creu que la bona situació econòmica i la supressió dels peatges han provocat "l’increment de trànsit que suporta, especialment de vehicles pesants".

CCOO també s’apunta a l’opinió que l’increment dels camions i la falta de manteniment –aquest diari ha demanat, sense èxit, al Ministeri de Transport les xifres de partides que s’han destinat a conservació– han repercutit en la degradació del ferm. "Quan la via era de peatge, Abertis invertia molt en conservació i vigilància –afirma Jordi Selvas, portaveu de Carreteres–. Ara s’asfalta amb molta menys freqüència i hi ha menys operaris vigilant incidències". Per això la principal artèria espanyola del Mediterrani passa per les seves hores més baixes.