Els alcaldes insten reformes a la línia costanera abans que el trasllat

La línia de Rodalies R1 quan passa pel Maresme és una de les més exposades als temporals. A Badalona els efectes de la borrasca Harry van obligar a reorganitzar per via única la circulació de trens després que l’onatge destruís una part del passeig marítim i amenacés l’estructura sobre la qual se sustenten els raïls. El mateix dia la línia va tenir altres afectacions per tot el recorregut per la comarca. El divendres 23 de gener, el despreniment entre Tordera i Maçanet va motivar la segona gran suspensió del servei, que s’havia reprès unes hores abans després de dos dies d’aturada.

Un estudi de la Generalitat adverteix que els episodis de meteorologia extrema posen en risc 24 trams de línies ferroviàries i carreteres. L’anàlisi també identifica la línia ferroviària com una de les infraestructures més vulnerables pel traçat paral·lel per la costa i planteja diverses actuacions, com ara reforçar les proteccions, construir esculleres, consolidar talussos i millorar sistemes de drenatge. També planteja el trasllat cap a l’interior dels trams en què l’avenç de la mar i l’erosió facin més costós el manteniment i reprendre un antic projecte, que està desat al calaix, que considerava les opcions d’aquesta obra faraònica.

Ara, després de la greu crisi ferroviària, la Generalitat i el Govern han creat un grup de treball per estudiar l’impacte del canvi climàtic a Rodalies. El secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, va reconèixer a Catalunya Ràdio que l’R1 és la línia més exposada d’Espanya. "Hem de reflexionar sobre el futur de l’R1, fins i tot sobre el seu traçat", va assegurar.

El Govern admet que cal posar aquest assumpte sobre la taula i assumir que hi ha "trams concrets" d’aquesta línia que estan especialment exposats a fenòmens meteorològics adversos. "Hem de veure les alternatives de futur per preservar les infraestructures", va assegurar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que va considerar una "bona línia de treball" la creació d’aquest grup.

Mantenir la dignitat

"Parlar ara del canvi de traçat és una falta de respecte per a les persones que cada dia fan servir aquesta línia", afirma taxatiu l’alcalde de Premià de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme, Rafa Navarro. Per als municipis de la costa, la prioritat és "mantenir la dignitat del servei", cosa que ara no passa. L’alcalde recorda que fa tot just tres o quatre anys "ens van dir a Adif que es tractava d’una obra faraònica que no veuríem en vida".

La indignació a les poblacions del Maresme és generalitzada. "Tenim estacions on no funcionen les escales mecàniques ni els ascensors, amb la caiguda de plaques del sostre, com ha passat a Premià aquesta setmana. També un passeig marítim inestable, i inversions previstes que no s’executen mai", lamenta Navarro. Segons el seu parer, un canvi de traçat desplaçaria la cicatriu que forma l’R1 a un altre lloc. Per això, advoca més aviat per un soterrament que suposaria "la prolongació del transport metropolità" en una comarca que ja està molt densificada.

Dificultats tècniques

Per a l’alcalde de Mataró, David Bote, el trasllat de la línia "és un debat pertinent, però avui es tracta d’una hipòtesi a molt llarg termini, amb importants dificultats tècniques i un cost econòmic molt elevat". També per a Bote la prioritat ha de ser resoldre els problemes actuals, les incidències recurrents i millorar la fiabilitat del servei en la línia actual, de manera que "una reflexió de futur de l’Estat i la Generalitat no condicioni negativament les inversions presents".

El més immediat per a la capital del Maresme són els projectes de protecció de la via, com el tram entre Mataró i Cabrera, que ja s’ha executat, i el que uneix Mataró i Llavaneres, encara pendent. Bote considera que la nova estació ja pressupostada per Adif per al municipi tindrà un impacte positiu. "L’R1 ha de garantir una mobilitat més segura i de més qualitat per als milers de persones que la fan servir cada dia a Mataró i a tota la comarca", remarca.

L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, considera que hi ha una veritable "urgència" per actuar i protegir la línia R1. Si no s’actua, assegura que la viabilitat del pas del tren per la costa estarà en dubte, per motius de seguretat. "Ens trobarem que el tren no podrà circular per aquesta via d’aquí a cinc, vuit o deu anys", augura el popular.

Dics submarins

Albiol coincideix a dir també que l’opció del trasllat de la via a l’interior és un projecte que no és viable per l’alt cost econòmic i perquè no arribarà a temps per solucionar el greu problema que afronten les vies al costat de la mar. Albiol defensa la instal·lació de dics submarins per controlar els temporals. És per això que reclama a la Direcció General de la Costa del Ministeri per a la Transició Ecològica que permeti actuacions al litoral.

Notícies relacionades

Ana Aznar: "No fa falta que el nen dormi enganxat a tu per desenvolupar afecte"

El xarampió ressorgeix a Espanya

L’alcalde critica la postura del ministeri, basada a no intervenir i deixar que la mar avanci de manera natural, i refusa que cada municipi actuï pel seu compte, advocant per una estratègia global i compartida entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments per als trams de la línia clarament afectats. "El ministeri ha de moure fitxa, atès que, altrament, la via ferroviària acabarà literalment dins de l’aigua", afirma. Però admet que després dels últims temporals s’ha avançat en acords. L’Ajuntament ha sol·licitat formalment a l’Estat i la Generalitat que li cedeixin la concessió del passeig marítim.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar advoca pel soterrament de la línia, per reordenar la infraestructura a fi de millorar l’entrada al municipi i per la integració urbana de la línia. El regidor de Medi Ambient, Domènec Massuet, es mostra favorable fins i tot al trasllat de la via cap al corredor de la C-32 com a opció per eliminar els punts més vulnerables del traçat costaner, si bé admet que l’R1 no sofreix una exposició directa a la mar al seu terme municipal. Considera que totes dues opcions serien positives des del punt de vista urbà, en la línia de la pacificació de l’N-II, comparant-ho amb l’obertura de Barcelona a la mar.