Els accidents en aquesta via creixen un 40% des del 2019 a Catalunya

Des del 2021, la major part del traçat és gratuït. Després de la supressió del peatge, el trànsit va augmentar entorn d’un 70%, especialment en els trams que discorren per Catalunya. És la comunitat on l’AP-7 concentra més circulació de les quatre que travessa i també la que registra una anàlisi més detallada de la sinistralitat en aquesta via. De fet, entre el 2019 i el 2025, els accidents han augmentat un 40%; les víctimes (mortals i ferits) s’han incrementat un 30%, i els morts, un 13%.

Estudis de perillositat

Diverses associacions porten a terme estudis sobre la perillositat de l’AP-7 al seu pas per les quatre autonomies espanyoles. És el cas d’Automobilistes Europeus Associats (AEA), que assigna un índex de perillositat a cada tram d’un quilòmetre. És un indicador que s’obté relacionant el nombre d’accidents amb víctimes en un tram de carretera, la intensitat mitjana diària de vehicles (IMD) i la longitud del tram. La mitjana espanyola d’aquest índex és de vuit.

Aquest informe es porta a terme de manera quinquennal. Fins al 2020, el punt amb més índex de perillositat estava situat al final de l’AP-7, en el quilòmetre 901, en l’entorn de la sortida de Cuevas d’Almanzora (Almeria), amb 63,2. Tot i que el nou document encara no ha sigut publicat, AEA ha avançat a EL PERIÓDICO la nova classificació dels punts amb més índex de perillositat.

Els punts amb l’índex més alt de tota la via són a la província de Barcelona. Al primer lloc es troba en el quilòmetre 145, a prop de la sortida Cardedeu-la Roca, amb un índex de perillositat de 56,8. El quilòmetre 146 registra una altra de les xifres més altes, 37,7.

El segon de Catalunya també és a prop: el quilòmetre 161, en el tram Mollet-El Papiol amb un índex de 39,2. I el quart és el quilòmetre 171, arribant a Gelida, amb un índex de 28,4. L’ensorrament del mur de l’AP-7 que va causar l’accident mortal en la R4 de Rodalies es va produir a prop d’allà, en el quilòmetre 175.

Altres punts negres

El segon punt amb un índex més alt de perillositat de tot Espanya es troba al quilòmetre 745, a la província d’Alacant, a l’altura de la sortida Torrevella Nord, amb 43,2. I el següent, excloent Catalunya, es troba al quilòmetre 822, a la província de Múrcia, amb un índex de 32,5. Una xifra que no li serveix per ficar-se entre els tres primers de Catalunya.

Respecte a la sinistralitat, la DGT recopila dades per a tot Espanya, però no publica habitualment estadístiques detallades per carretera concreta als seus informes anuals accessibles al públic. Als documents generals de sinistralitat, la DGT no desglossa per tram de via, sinó per tipus de via (autopista, autovia, carretera convencional) i per província o per tipus d’accident, i aquests informes no inclouen desglossaments públics per carretera específica.

El Servei Català de Trànsit (SCT), per contra, sí que recull aquestes dades. El 2019, l’AP-7 al seu pas per Catalunya va registrar 503 accidents totals, que van deixar un total de 923 víctimes (incloent-hi morts, ferits greus i ferits lleus). El 2024, la xifra va pujar a 701 sinistres i 1.157 víctimes. I el 2025, en una tendència alcista, s’han comptabilitzat 707 accidents amb 1.198 víctimes.

El nombre de víctimes mortals el 2019 va ser de 15. La xifra es va reduir a sis morts el 2020, any atípic per la pandèmia. El 2021, encara arrossegant restriccions per la covid, la xifra de morts va pujar a 12. El 2022 es va registrar la pitjor xifra dels últims anys: 24 persones van morir en els trams catalans de l’AP-7. "La conclusió que traiem de les xifres és que no s’han d’obrir peatges després d’una pandèmia, perquè es dona un fenomen de pulsió després de contenció", explica a EL PERIÓDICO Ramon Lamiel, director del SCT.

La xifra va baixar a 15 morts el 2023. El 2024 es va aconseguir una fita històrica: "Sis víctimes mortals en tot l’any, la mateixa xifra que l’any de la pandèmia", apunta Lamiel. Un miratge, ja que el 2025 ha tornat a repuntar-ne el nombre: 17 morts a l’AP-7 catalana, que és la segona pitjor dada dels últims set anys.

Una evolució similar segueix la suma de "morts més ferits greus" en aquells mateixos anys al territori català de l’AP-7. Se’n van registrar 34 el 2019, va baixar a 25 l’any de la pandèmia, va pujar a 39 el 2021 i va tocar sostre en el funest 2022, on es van comptabilitzar 76 víctimes. La xifra va descendir fins a 52 el 2023 i va continuar aquesta tendència a la baixa amb 50 el 2024. No obstant, el 2025 va tornar a augmentar i va registrar 71 casos.

El SCT divideix aquests accidents amb resultat de "morts o ferits greus" per trams, i el més crític de tots és el primer geogràficament, el que va des del Pertús (França) fins a la Roca del Vallès: el 2024 s’hi van comptabilitzar 7 accidents, mentre que el 2025 la xifra va pujar a 16.

Notícies relacionades

Ana Aznar: "No fa falta que el nen dormi enganxat a tu per desenvolupar afecte"

El xarampió ressorgeix a Espanya

El segon més conflictiu és l’últim tram de l’AP-7 a Catalunya, el que va de Cambrils a Ulldecona: el 2024 hi va haver 4 accidents amb morts o ferits greus. El 2025, la xifra s’ha situat en 12.

L’única bona notícia es troba en el tram comprès entre la Roca i Parets del Vallès: el 2024 es van registrar 4 sinistres amb morts o ferits greus. L’any passat no n’hi va haver cap.