Catalunya registra des de la tardor un avís per pluges intenses cada 3 dies

Entre el setembre i el gener s’han registrat almenys una desena de jornades amb risc extrem per precipitacions torrencials, inundacions o temps violent en algun punt del territori, una persistència inhabitual a l’hivern.

Catalunya registra des de la tardor un avís per pluges intenses cada 3 dies
4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Des que va començar la tardor fins ara, en ple equador de l’hivern, Catalunya ha viscut uns mesos marcats per la successió gairebé ininterrompuda de borrasques, pluges persistents i episodis de temps advers que, en molts casos, han obligat a activar protocols d’emergència en bona part de la geografia catalana.

Des del setembre passat fins a finals de gener, en una de cada tres jornades s’ha hagut d’activar algun avís per pluja a Catalunya. Dels més greus, que són els de nivell vermell, es comptabilitzen fins a una desena en tan sols cinc mesos. Els experts afirmen que aquesta temporada de borrasques està sent especialment intensa i convulsa a Catalunya. En part, perquè el canvi climàtic està alterant els patrons atmosfèrics i està donant lloc a unes pluges més continuades, impredictibles i difícils de gestionar.

Els registres apunten que no hi està havent rècord de borrasques però sí que s’està detectant un comportament anòmal. "Quant al nombre de borrasques de gran impacte, aquest any més o menys està en la mitjana de l’últim lustre. En els últims hiverns, per aquestes mateixes dates ja s’havien comptabilitzat entre vuit i deu borrasques amb nom i ara estem més o menys en la mateixa xifra", afirma Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). El que sí que distingeix aquesta temporada és la successió de borrasques una rere l’altra i, sobretot, la seva intensitat i persistència. "Estem veient borrasques especialment profundes, en molts casos associades a processos de ciclogènesi explosiva. Aquest punt extra d’adversitat no és habitual", comenta.

Baix Ebre i Montsià

Des del Servei Meteorològic de Catalunya, el tècnic de predicció i vigilància meteorològica Sergio Gallego afegeix un tercer factor. "Després d’uns anys tan marcats per la sequera, en la qual ens havíem acostumat a mesos sencers sense una sola gota, aquest any estem vivint la situació contrària. No només està plovent molt, sinó que les precipitacions estan sent molt persistents", afirma. "Més que els episodis de pluges torrencials, que també n’hi ha hagut, el que potser més sorprèn és el caràcter tan continuat de les pluges des de la tardor fins a l’hivern, una època que normalment sol ser més seca. Feia anys que no es registrava una cosa així a Catalunya", assenyala.

Els registres del Servei Meteorològic de Catalunya indiquen que entre el dia 1 de setembre i el 30 de gener, un període que engloba uns 150 dies naturals, hi va haver almenys 51 jornades en què es van haver d’activar avisos per intensitat o acumulació de pluges a Catalunya. D’aquestes, en almenys una desena es van emetre avisos de nivell vermell indicant l’arribada de pluges torrencials i episodis de temps violent en algun punt del territori. Entre les comarques més afectades pels avisos de nivell vermell destaquen el Baix Ebre i el Montsià, llar de municipis com Alcanar –el seu alcalde va dimitir després de viure set avisos d’emergència relacionats amb pluges torrencials i inundacions en menys d’una dècada–. El Maresme, el Garraf i el Barcelonès destaquen com les comarques amb més avisos activats tot i que, en la majoria de casos, es corresponen a un nivell groc i, per tant, a un menor risc.

La cronologia dels últims mesos mostra un panorama bastant caòtic. A l’octubre, la borrasca Alice va descarregar gairebé 200 litres per metre quadrat en menys d’una jornada a Tortosa i en punts com la Ràpita va causar grans inundacions. Al desembre, el tren de borrasques de Davide, Emilia i Francis va deixar una altra tanda de pluges torrencials amb descàrregues sobtades de fins a 20 litres per metre quadrat i acumulacions que van tornar a vorejar els 100 en punts com les Terres de l’Ebre i Badalona. Entre el desembre i el gener també es va reportar l’arribada de dos fronts que van deixar unes extenses nevades a diversos punts del territori, fins i tot en cotes baixes, i unes acumulacions de neu de fins a 10 centímetres.

Desfilada de fronts

Des que va començar el 2026, s’ha registrat l’arribada d’almenys cinc borrasques de gran impacte sobre la península Ibèrica (Goretti, Harry, Ingrid, Joseph i Kristin), així com també una desfilada de fronts que han deixat precipitacions gairebé contínues en bona part de Catalunya.

Segons Gallego, sorprèn l’estacionalitat d’aquest patró de pluges: "Que les pluges es concentrin durant la tardor entra dins de la normalitat. Però que continuï plovent de manera consistent a l’hivern, que a Catalunya sol ser més sec, resulta sorprenent".

Notícies relacionades

Aquesta persistència també augmenta el risc potencial associat a aquesta mena d’episodis. "Quan es dona un període molt llarg i continuat de pluges, els terres se saturen i perden la seva capacitat per absorbir més aigua. A això cal sumar-hi el fet que molts rius han experimentat un augment substancial del seu cabal. Tot això pot augmentar el risc d’inundacions, fins i tot en episodis sense una intensitat excepcional", comenta el meteoròleg.

No sembla que el canvi climàtic estigui provocant més borrasques però sí que podria estar amplificant-ne els efectes. "Sabem que una atmosfera més càlida és capaç de contenir més vapor d’aigua i això, en cas que es formi una borrasca, es pot traduir en pluges més abundants i eventualment també en episodis més intensos", assegura Del Campo.

Temes:

Maresme Borrasca