Informe de l’oenagé educo
La figura del coordinador ‘antibullying’ no arrenca
Un estudi constata la seva presència a la majoria de centres educatius, però el seu impacte real és molt limitat i el seu perfil no està definit.
Catalunya, Galícia i les Canàries tenen un complement salarial per a aquest rol, creat per llei
Aprovada el 2021, la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència (Lopivi o llei Rhodes) va institucionalitzar la figura dels coordinadors de benestar, també anomenats antibullying. És un rol fonamental per al bon clima escolar i l’aprenentatge que, no obstant, continua sense arrencar a Espanya. Un nou informe, i ja en van uns quants, així ho confirma.
Educo, organització no governamental de protecció a la infància, publica una anàlisi en la qual es constata que els coordinadors són presents a la majoria de centres educatius, però el seu impacte real és molt limitat. Els motius: falta de temps, formació i compensació econòmica.
Sense pla específic
El Ministeri de Joventut i Infància, encapçalat per Sira Rego, ha reiterat en diverses ocasions la seva intenció de reforçar la figura, cosa en la qual està completament d’acord la nova ministra d’Educació i FP, Milagros Tolón, que és partidària de cobrir aquest rol amb professionals especialitzats i no amb el primer professor que tingui un forat. No obstant, cap dels dos ministeris ha presentat, de moment, un pla específic.
A Catalunya, els anomenat cocobe es van implantar amb dificultats el setembre del 2023 i, després de les crítiques inicials de soledat i desbordament, la Conselleria d’Educació va aprovar una partida anual de 3,9 milions d’euros. Juntament amb les Canàries i Galícia, és un dels pocs territoris en els quals s’ha establert un complement salarial. L’informe d’Educo assegura que els cocobes reben formació, però el seu perfil no està definit i no tenen hores alliberades per exercir el seu rol.
L’octubre passat, Mercè López, mestra d’infantil i primària amb 20 anys d’experiència i que va formar part de la primera fornada de cocobes, va qualificar la figura de "pedaç". Segons ella, l’error principal és que no treballen directament amb l’alumnat sinó a través de la resta de professors. "Primer ens formem i després impartim formació, coordinem i orientem els nostres companys perquè ells els que ho apliquin tot a l’aula. Som mers transmissors d’informació".
Notícies relacionadesL’informe d’Educo destaca que Andalusia es limita a regular la figura amb instruccions, sense alliberament horari ni complement econòmic, el mateix que passa al País Valencià. Galícia surt una mica més ben parada, ja que la seva normativa és "sòlida" i gaudeixen de funcions detallades i cert alliberament horari, tot i que exclou l’etapa dels 0-3 anys. Madrid té una formació obligatòria de 40 hores, però no hi ha ni garantia d’alliberament horari ni complement retributiu. Euskadi aposta per diverses iniciatives (Bizikasi i equips BAT) que inclouen formació obligatòria. Amb tot, assumeixen una acumulació excessiva de funcions. Bastant pitjor és la situació a Castella i Lleó, on, segons l’informe, ni tan sols tenen normativa al respecte.
"El coordinador de benestar ajuda a prevenir i encarrilar les violències: assetjament escolar, violència intrafamiliar o sexual. Permet detectar el que de vegades no es veu, com canvis de conducta o relacions nocives. Són alertes primerenques que, si no s’atenen, es poden convertir en situacions greus", diu Mónica Viqueira, especialista en protecció d’Educo.
