Julio, un heroi de 16 anys en el rescat

"Vam ser els primers a arribar –assegura–, vam intentar ajudar la gent en tot el que vam poder, treure tots els que eren a l’Iryo que es podien moure i després, quan va venir la Policia i la Guàrdia Civil, vam anar a ajudar els que eren a l’altre tren, a l’Alvia, que estava més allunyat".

"No podia parar d’ajudar"

Letizia i Felip els van preguntar com van ser capaços de fer una cosa així. Segons va confessar sincer: "No sé com ho vaig poder fer, el meu cos era un altre, no podia parar d’ajudar, vaig fer el trajecte des de l’Alvia a l’Iryo un munt de vegades, i per això m’han felicitat els Reis, m’han dit que el que vaig fer és un exemple, un gest molt bonic". Assegura que el que va viure és molt dur i que li van preguntar si està bé o si el que ha vist li ha deixat alguna seqüela. De moment, creu que no, pot dormir, però no sap si quan passin uns dies estarà igual.

Amb ell estaven els seus pares, Julio Rodríguez i Elisabeth Ayllón, que es van mostrar molt orgullosos que el seu fill estigués socorrent els ferits i de la gosadia que va tenir en un moment tan difícil. "Va ser molt valent i la veritat és que estem impressionats pel seu comportament, els Reis ens han dit que s’enorgulleixen que hi hagi joves com ell".

Entre les persones que va rescatar el Julio hi havia un nen de 10 anys amb qui ha pogut parlar després. Segons la seva mare, el nen anava amb ella, el pare, l’àvia i dos cosins. "Vaig rescatar un nen, no recordo el seu nom, però vaig parlar ahir amb la mare, el pare estava greu a l’uci", va afirmar.

Caminant a les fosques

Notícies relacionades

Badalona perd part del passeig marítim i de la zona de les vies

Els metges alerten de l’alt consum de benzodiazepines per prevenir l’insomni

La seva mare va estar amb ell aquella nit ajudant en el rescat. "Jo no vaig veure gaire cosa, perquè no volia mirar, a més tot estava fosc, ell va ser qui ho va veure tot". Recorda que quan van arribar a l’Alvia hi havia efectius traient gent per una escala. Ella mateixa va ajudar una senyora gran: "El trajecte era molt llarg caminant i, a les fosques, se’ns va fer etern".

Per seguir, va agafar una llitera junt amb una sanitària per poder traslladar els ferits que anaven veient i entre les dues acudien als vagons mentre el seu fill intentava ajudar a l’altre tren. "Es veia molta gent malferida, amb la cara ensangonada, moltes coses desagradables, la gent de l’Alvia estava desesperada perquè va estar molt més temps esperant i pensaven que no anirien a rescatar-los".