L’habitatge i l’AVE eleven la mobilitat laboral entre províncies

Viatja en trens de mitjana distància d’Avant, com unes 2.000 persones més, segons un estudi de la Cambra de Comerç i Indústria de Valladolid, que assenyala que aquests viatgers s’estimen més viure allà per la qualitat "més gran de vida, seguretat i accessibilitat a serveis públics", però trien treballar a la capital "perquè perceben més bons sous". A l’estació també hi ha en Rubén, que treballa al Ministeri de Defensa i cada dia agafa el tren de les 6.23 hores des de Valladolid. "A les 7.28 ja soc a Chamartín", assegura. I la Sonia, que treballa en banca, i va a Madrid "alguns dies" des de Pucela: "La qualitat de vida allà és més gran i és més barat". Són els anomenats viatgers pendulars, ciutadans que viuen en una ciutat però treballen en una altra, un fenomen en alça, sobretot des de la pandèmia, esperonat pel teletreball, els preus disparats de l’habitatge a les grans ciutats, les altes prestacions de l’alta velocitat (AVE, Alvia i Avant) i les bonificacions en alguns abonaments, que poden arribar fins al 72%.

Madrid i Barcelona són les grans capitals que més viuen aquest fenomen de treballadors mudant-se a províncies o comunitats limítrofes i cada any incrementen les xifres. Segons l’últim Observatori del Ferrocarril a Espanya, amb dades del 2023, les rutes de mitjana distància amb més flux de viatgers en tots dos sentits són: Barcelona-Girona, amb 2.436.098 viatgers (un 44,7% més que el 2022), Madrid-Valladolid, amb 2.264.882 (un 64% més), Madrid-Toledo, amb 1.920.217 (19,8% més), la Corunya-Santiago, amb 1.704.546 (33,6% més), i Barcelona-Tarragona, amb 1.495.057 (27,7% més). El 2024 la tendència va continuar a l’alça i només a Avant la línia Figueres-Barcelona va sumar un rècord: 1.522.000 viatgers.

Una usuària de la línia Girona-Barcelona és la Begoña, periodista que després de viure una dura pandèmia amb la parella i la filla petita en un pis sense balcó de Sagrada Família es va mudar a Vilablareix, un poble a deu minuts de Girona. Teletreballava com a guionista i durant mesos anava alguns dies a la setmana a Barcelona, cosa que continua fent en una altra feina. "Hi havia vegades que per travessar Barcelona trigava una hora i quart en hora punta. Aquí ets a 38 minuts de Barcelona amb l’AVE", relata.

Bonificacions als bons

Les bonificacions en els bons, que li permeten que cada trajecte costi poc més de quatre euros, faciliten aquesta flexibilitat laboral. "Abans, anada i tornada eren 27 euros; ara són una mica més de vuit. De cap altra manera no seria possible", afirma. Els AVE i els trens de mitjana distància –que triguen no menys d’una hora i deu a arribar a Barcelona– "van pleníssims", testifica. Els usuaris denuncien constantment que hi ha tal col·lapse en moltes línies –Girona, Tarragona o Lleida– que cal agafar els bitllets amb dies i setmanes d’antelació.

Malgrat tots aquests inconvenients i retards, la Begoña afirma que no "ho canviaria per res". "No em veig tornant a viure a la ciutat. M’he adonat que la ciutat ens menja, ens anul·la. Aquí és una vida més tranquil·la", assevera.

La mobilitat entre comunitats autònomes és una tendència que és imparable a tot Espanya. Així, si el 2019, abans de la pandèmia, eren 166.000 els treballadors que van canviar de comunitat o província, el 2024 van ser 236.848, un 30% més. Ho reflecteix l’enquesta de mobilitat del mercat de treball que elabora l’Agència Tributària i segons la qual el 2024 s’haurien mudat de Madrid i Barcelona a unes altres províncies 54.500 i 30.475 treballadors, respectivament.

Les dades reflecteixen una tendència ascendent en l’èxode des de les dues ciutats principals. El 2018 només van sortir de Madrid i Barcelona 35.753 i 18.046 persones. Totes dues rebien llavors molts més empleats que els que perdien a l’any. Ara aquesta tendència s’ha igualat. En el cas de Barcelona, sobta que el 2024 més treballadors se’n van anar a viure a Girona i Tarragona que els que van arribar a Barcelona des d’aquestes províncies. 4.099 assalariats barcelonins en el cas de Girona (pels 3.754 gironins que es van mudar a Barcelona) i 4.369 treballadors barcelonins en el cas de Tarragona (per 3.840 que van fer el viatge oposat).

Notícies relacionades

Fortes pluges a Catalunya i el litoral per un temporal

Miguel Ángel García i Jordi Liébanas

Tarragona i Girona lideren la llista de destinacions dels treballadors que van emigrar des de la província de Barcelona, juntament amb Madrid (4.579), les Balears (1.928) i València (1.928). En el cas de Madrid, el flux dels treballadors es va dirigir principalment cap a Toledo (7.388), Barcelona (5.094), València (4.056), Guadalajara (3.099), Màlaga (2.326), Sevilla (2.335) i finalment Valladolid (1.254).

A Renfe posen el focus en el fet que els Avant van aconseguir l’últim any rècord d’usuaris, amb més de 13 milions de viatgers. "Amb abonaments, recórrer 100 quilòmetres costa de mitjana uns tres euros, fet que converteix l’Avant en una opció especialment atractiva per a treballadors i estudiants", assenyalen.