Espanya torna a superar el 2025 els 6.300 trasplantaments d’òrgans
Augmenten de manera significativa el nombre de trasplantaments cardíacs, de pàncrees i d’intestí. Cada dia es van efectuar 17 intervencions i es van registrar vuit donants.
Espanya, imbatible, va tornar a superar els 6.300 trasplantaments el 2025. La mitjana de donants diaris l’any passat va ser de 8, i la dels trasplantaments que es van fer, de 17. Les dades les va presentar ahir en roda de premsa la ministra de Sanitat, Mónica García, juntament amb la directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil. El balanç torna a ser esplèndid: es van fer 6.335 trasplantaments, fet que suposa una taxa de 129,0 per milió de població (pmp), una xifra "difícilment igualable" per la majoria dels països del món, va voler remarcar la ministra, que situa Espanya com una "potència mundial de solidaritat, en una societat que funciona i amb una sanitat pública que funciona".
Rere les xifres, va dir la ministra, hi ha una "història d’èxit col·lectiu" i un "treball extraordinari" de les comunitats autònomes, que mostren la "solidesa, maduresa i responsabilitat" d’un model espanyol marcat per la "cohesió".
Pel tipus d’òrgan, es van fer 3.999 trasplantaments renals, 1.276 d’hepàtics, 556 de pulmonars, 390 de cardíacs, 103 de pancreàtics i 11 d’intestinals. Tot i que es va produir un descens en l’activitat de trasplantament hepàtic (-5%) i pulmonar (-11%), el renal es va mantenir estable respecte al 2024. Sí que va augmentar significativament el nombre de trasplantaments cardíacs (un total de 390, un 12% més) i, de manera molt notable, de pàncrees (+6%) i d’intestí (+175%). Respecte als trasplantaments de cor, l’any passat es va registrar el nombre més elevat de procediments de la història.
El volum va ser possible gràcies a les 2.547 persones que van donar els seus òrgans després de morir, cosa que suposa una taxa de 51,9 pmp, una xifra similar a la de l’any previ, quan es va arribar al màxim històric. Al seu torn, 408 persones van donar un ronyó (402) o part del seu fetge (sis) en vida. La taxa de 51,9 donants finats pmp a la qual va arribar Espanya el 2025 és molt superior a la de la resta de països del món, segons dades de l’Observatori Global de Donació i Trasplantament, que gestiona l’ONT com a Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut. El 2024, els EUA van registrar 49,7 donants pmp; Itàlia, 30,6; França, 28,6; el Canadà, 22,9; Suècia, 22,7; el Regne Unit, 20,4; Austràlia, 19,7; Alemanya, 11,4, i la Unió Europea, en el seu conjunt, 24,2.
A més, l’any passat s’ha tornar a demostrar la importància de la donació en asistòlia (després de la mort per parada cardiorespiratòria), que torna a superar la donació en mort encefàlica. Amb un total de 1.416 donants en asistòlia (un 8% més que el 2024), aquest tipus de donació ja representa el 56% dels donants a Espanya. La donació en asistòlia es fa a 25 països més, però Espanya no només registra l’activitat més significativa d’aquest tipus, sinó que continua sent l’únic que trasplanta tota mena d’òrgans d’aquests donants.
L’any passat es van fer 1.990 trasplantaments renals, 622 d’hepàtics, 257 de pulmonars, 137 de cardíacs, 33 de pancreàtics, 4 d’intestí i 1 trasplantament de cara de donants en asistòlia. La capacitat de trasplantar amb èxit és possible, diu l’ONT, gràcies a la generalització d’un complex procediment de preservació basat en dispositius de circulació extracorpòria (ECMO) amb firma espanyola. Per la seva especial dificultat (només nou països al món ho fan), destaca que el trasplantament cardíac d’asistòlia ja contribueix al 35% del total de trasplantaments cardíacs a Espanya.
Perfil del potencial donant
Notícies relacionadesEl perfil del potencial donant d’òrgans és similar al d’anys anteriors. Els donants finats per accidents de trànsit només van representar un 3% del total. La principal causa de mort va ser l’accident cerebrovascular (52%). Quant a l’edat, el 60% dels donants van superar els 60 anys, el 32% els 70 i un 5% els 80. La donant més longeva registrada el 2025 tenia 93 anys. A aquests donants s’hi suma, des del 2021, la generositat de les persones que sol·liciten la prestació d’ajuda per morir (eutanàsia) i mostren el desig de ser donants: 226 persones han donat òrgans després de morir en aquestes circumstàncies i han possibilitat el trasplantament de 643 pacients des que va entrar en vigor la llei que regula aquesta prestació.
El 2025, 298 pacients es van trasplantar en urgència zero i 180 infants van rebre el trasplantament d’un o diversos òrgans. Així mateix, es van poder trasplantar 193 pacients hiperimmunitzats (per a qui resulta molt complicat trobar un donant compatible), 170 pacients renals en el programa PATHI de l’ONT i 23 de pulmonars, gràcies al nou programa de priorització que ha iniciat l’ONT el 2025.
- Els EUA capturen Maduro Diosdado Cabello va intentar ‘enganyar’ l’Audiència Nacional perquè extradís una opositora a la qual acusa d’armar mercenaris
- Dakar Luciano Benavides arrabassa el Dakar a Brabec per dos segons en un increïble final
- Apunts polítics de la setmana ¿Cedirà Puigdemont al ‘pressing Junts’ i avalarà el nou finançament al Congrés?
- Balanç de situació després de 30 dies D’un assentament enquistat al malestar dels veïns: les 5 incògnites del desallotjament del B9 de Badalona un mes després
- Iria Domínguez, psiquiatra y presidenta de ACPSM: "La societat no ens permet parar, si pares et quedes al marge”
