Els endocrins alerten de la ‘febre de la proteïna’ que ha arribat al súper

Arrenca l’any i, com sempre, els bons propòsits: fer més esport, freqüentar el gimnàs i, per descomptat, tornar a les rutines alimentàries, menjar sa i bé, per perdre els quilos guanyats a les festes. "Solem passar del ‘tot val’ nadalenc a l’‘ara em castigo’. I allà comencen els problemes", resumeix la doctora María Riestra Fernández, del Comitè Gestor de l’Àrea Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) sobre la manera en què ens esmenem en els primers dies de gener. L’especialista, a més, aprofita per advertir de l’innecessari consum d’alguns suplements alimentaris com els productes enriquits amb proteïna, les vendes dels quals s’estan disparant als supermercats.

"La proteïna és important, especialment per mantenir la massa muscular, però la publicitat ha portat el missatge a l’extrem. El problema és que molts d’aquests productes no deixen de ser ultraprocessats als quals s’afegeix proteïna perquè semblin més sans i, molts, tenen sucres afegits o greixos de mala qualitat, i acaben desplaçant aliments molt més nutritius com ous, llegums, peix, iogurt natural o fruita seca", explica l’experta.

Llista d’ingredients

En persones esportistes o grans pot ser útil reforçar-ne la ingesta, però per a la població general "no és necessari omplir el carro de productes artificialment convertits en proteics", afegeix. La seva recomanació és senzilla: mirar més la llista d’ingredients que la paraula proteïna en gran a l’etiqueta. "Si el producte continua sent ultraprocessat, per molta proteïna que porti, no el converteix en saludable. Hem de prioritzar les fonts de proteïna de sempre: ous, peix, carns magres, combinats amb verdures, fruites i cereals integrals", apunta.

L’especialista aporta aquesta recomanació el mes dels bons propòsits: el gener. El mateix mes, per cert, en el qual els Estats Units han publicat una actualització de les orientacions sobre nutrició amb una nova piràmide de l’alimentació en la qual proposa menjar més proteïnes i menys sucres, com recomanen els nutricionistes de tot el món des de fa uns quants anys.

"Hem de prioritzar la qualitat de la dieta, amb aliments d’alta densitat nutricional, per sobre de solucions ràpides. Recomanem assegurar la proteïna a tots els àpats per mantenir la massa muscular, elegir hidrats de bona qualitat, utilitzar greixos saludables i planificar menús senzills que evitin improvisacions. Recuperar l’activitat física, especialment exercicis de força, ajuda moltíssim. I no oblidem el son: dormir bé regula les hormones de la gana i facilita que tot torni al seu lloc", indica Riestra Fernández sobre com tornar a la rutina a principis d’any.

Perquè, avisa, "molta gent intenta compensar (els excessos del desembre) amb uns dejunis llargs, dietes superrestrictives (poca proteïna, productes processats etiquetats com a light), batuts detox que no nodreixen gens o sessions d’exercici maratonianes. El resultat és més gana, més ansietat i zero adherència".

"Quan retallem massa, el cos reacciona com si hi hagués escassetat: interpreta que falta energia i activa mecanismes de defensa –insisteix el metge–. Se’ns alteren hormones que regulen la gana i la sacietat, abaixa el metabolisme, cosa que dificulta la pèrdua de greix, augmenta la gana i a més perdem múscul molt ràpid amb dietes molt hipocalòriques. És una fórmula perfecta per trobar-nos esgotats i amb ganes d’abandonar al cap de pocs dies, a més de danyar la nostra relació amb el menjar".

"Aquestes pràctiques no només no són saludables, sinó que poden desestabilitzar el metabolisme i augmentar el risc de recuperar el pes perdut, sovint amb més rapidesa (el tan conegut efecte rebot), a més de posar en perill la salut", afegeix, per la seva banda, Mónica Herrero, del Consell General de Dietistes-Nutricionistes.

Dejuni intermitent

Notícies relacionades

L’home de confiança de Pere Mir afirma que va complir la seva voluntat

Investigació a Burgos per la mort de dos pacients oncològics

El dejuni sobtat tampoc és una solució, aclareix la doctora Riestra. "Hem de diferenciar entre el dejuni intermitent planificat i supervisat i saltar-se àpats de manera improvisada. Això sol portar-nos a arribar al següent amb una gana voraç. Els dejunis extrems o monodietes d’un sol aliment (com només caldo o sucs) generen marejos, irritabilitat i afartaments posteriors. I les dietes de moda, que canvien cada any, són molt restrictives i, en molts casos, poc equilibrades. Tot això ens allunya d’un patró saludable i sostenible".

La clau, diuen els experts, és tornar a la normalitat. "El correcte és tornar a una alimentació equilibrada, variada i sostenible, sense prohibicionés absolutes però amb planificació", assenyala Mónica Herrero. Algunes de les recomanacions són reprendre uns horaris regulars sense saltar-se cap àpat, per estabilitzar la gana i el metabolisme, i prioritzar els aliments frescos i nutritius, així com la hidratació. També s’aconsella reprendre l’activitat física regular, com caminar o fer un ciclisme suau.