La força imparable dels fenòmens extrems

Els fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més freqüents com evidencia un recent estudi que assenyala que el risc de desastres naturals s’ha multiplicat per 10 en tan sols una dècada, són un efecte visible i innegable del canvi climàtic. I el 2025 Espanya els ha patit especialment. A l’estiu, la Península va viure la pitjor temporada d’incendis forestals de les últimes dècades amb una superfície calcinada sense precedents: més de 400.000 hectàrees, gairebé 10 vegades més que el 2024 i superant àmpliament l’anterior rècord del 2022, no gaire més de 300.000 hectàrees. Això a banda, les flames van originar xifres màximes de CO2₂i van convertir l’estiu en el més contaminant d’Europa. Una part de tot plegat s’explica perquè aquest estiu ha sigut el més càlid des que hi ha registres (1961), amb temperatures de fins a 45,8 °C i més de mil morts relacionades amb la calor.

I de l’Espanya en flames de l’estiu es va passar a l’Espanya sota l’aigua de la tardor: els embats de l’huracà Gabrielle al setembre i la dana Alice a l’octubre van deixar pluges torrencials i inundacions, sobretot a Catalunya, amb el Montsià com a comarca més afectada, el País Valencià i les Balears. Incendis i inundacions, dues cares de la mateixa moneda que Javier Cercas i Joan Roca en representació de la mare, Montserrat Fontané, premis Català i Catalana de l’Any, han triat com a notícies més rellevants de l’any en Societat.

L’incendi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), declarat l’1 de juliol, va ser el primer de la temporada i ja va permetre intuir que l’estiu seria complicat. El foc, que juntament amb un altre que es va declarar de manera simultània a Sanaüja va arrasar 6.500 hectàrees, va acabar amb la vida de dues persones. Va ser un dels primers incendis de sisena generació a Catalunya i va suposar un canvi de paradigma perquè va evidenciar que hi pot haver megaincendis en paisatges mosaic. El 8 de juliol es va declarar l’incendi de Paüls (Baix Ebre), a la zona del Barranc del Llop, que va deixar un balanç de 3.200 hectàrees arrasades i un tècnic forestal mort.

A penes unes setmanes més tard, a principis d’agost, es va desencadenar una onada massiva d’incendis a Galícia (principalment a Ourense), Castella i Lleó (Zamora i Lleó), Extremadura (Càceres), Astúries, Madrid (Tres Cantos). No van ser focus aïllats, sinó que hi va haver focs simultanis, cosa que va dificultar enormement les tasques d’extinció. Van morir cinc persones. Els dos més importants es van registrar a Molezuelas (Zamora), amb més de 40.000 hectàrees cremades, i a Larouco (Ourense), amb més de 31.700 hectàrees. Més de 35.656 evacuats, 50 detinguts i 135 investigats són algunes de les altres xifres que deixa la pitjor onada d’incendis en dècades.

El repte de la gestió forestal

Per explicar aquests incendis sense precedents, l’Agència Espanyola de Meteorologia apunta a una primavera humida que va afavorir un creixement excepcional de la vegetació, que tot seguit, després d’un estiu sec i càlid, es va transformar en combustible per al foc. Els experts hi afegeixen l’abandonament del medi rural i la falta de gestió forestal, que és el gran repte que les administracions han d’afrontar ara.

Després de l’estiu tòrrid va arribar la tardor plujosa. A finals de setembre, les restes de l’huracà Gabrielle van generar pluges torrencials i inundacions al sud de Catalunya i al País Valencià que van comportar talls de carreteres i de circulació ferroviària i van obligar a suspendre classes. En nou hores a Amposta es van acumular més de 240 litres, als Alfacs es van superar els 170 i a l’Aldea els 112. A l’octubre, la situació es va repetir: la dana Alice va provocar tempestes i inundacions molt intenses, amb acumulats rècord de pluja en poca estona, sobretot al Mediterrani.

El Montsià ha sigut una de les comarques catalanes més afectades pels temporals. D’aquí, d’Alcanar, en sortiran els primers refugiats climàtics quan la Generalitat i l’Ajuntament expropiïn i enderroquin uns habitatges construïts en zona inundable. El 14 de desembre, l’alcalde, Joan Roig, va dimitir per l’"esgotament físic i mental" derivat de viure cinc catàstrofes naturals en set anys.

En positiu, el 2025 ha sigut l’any en què Catalunya ha posat fi a les restriccions per sequera. I gràcies a les pluges l’any s’acaba amb les reserves dels pantans catalans per sobre del 80% de capacitat.

Reforma de la DGAIA

l El 2025 també serà recordat per la profunda reforma de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), un organisme amb una gestió que feia anys que estava sota qüestió i que és responsable de més de 19.000 adolescents i nens, dels quals 9.000 estan separats dels pares. El cas d’una de menor violada i prostituïda sota custòdia de la DGAIA va accelerar els plans de la conselleria.

Abusos en el CREA

l El grup d’investigació CREA, vinculat fins al 2020 a la UB i especialitzat en educació i en violències masclistes, ha passat d’enarborar l’estendard de l’excel·lència acadèmica a autodissoldre’s. Després que 16 investigadors acusessin el fundador del grup, Ramón Flecha, d’abusos sexuals i de poder, el cas ha arribat a la fiscalia, que ara ha de decidir si obre o no una investigació.

La revolució de ChatGPT

l L’ús massiu de ChatGPT ha tingut un gran impacte en l’educació: ha obligat els docents a virar per demanar a l’alumne que reflexioni i torni a l’oralitat. I en la psicologia: convertit en conseller, les empreses asseguren que treballaven per millorar les respostes del bot de conversa per a interaccions amb usuaris amb problemes mentals.

Notícies relacionades

Trànsit multarà des de l’1 de gener a qui no utilitzi la V16

La justícia gratuïta guanya terreny amb sis milions més cada any

El crim d’Helena Jubany

l La investigació de l’assassinat d’Helena Jubany ha fet aquest any un salt important. La jutge va ordenar el 28 de novembre l’ingrés a presó de Santiago Laiglesia, el principal sospitós. La magistrada va considerar que hi havia «indicis racionals» i que n’hi havia «bastants» per considerar-lo autor de l’homicidi, segons les proves de l’ADN. La decisió obre la porta a celebrar el judici.