Entre broma i broma la veritat s’erosiona

Frontera entre la sàtira i la mentida

L’humor sempre ha format part de la comunicació humana per compartir intencionalment informació falsa amb finalitats d’entreteniment i crítica. Sempre sota la consciència de la seva falsedat. Les notícies falses, en canvi, es presenten com a verídiques.

No obstant, aquests fenòmens es barregen i l’humor es pot convertir en un vehicle per enganyar. Exemple d’això són les mofes amb desinformació contra alguns líders polítics durant les eleccions generals del 2019 o els mems que encara apareixen per difondre informació antivacunes.

En aquest context, les bromes del Dia dels Innocents, i d’altres durant la resta de l’any, poden crear confusió quan no s’analitzen críticament. Com adverteix a Verificat Alexios Mantzarlis, periodista expert en verificació, «l’humor sempre ha trepitjat la frontera entre el veritable i el fals, i aquest és el seu poder».

Dels mitjans satírics als ‘deepfakes’

Portales com Elmundotoday.com o Haynoticia.es han utilitzat l’humor per difondre notícies falses, però sempre conscients del seu caràcter fictici.

Aquesta tendència ha arribat a les xarxes socials amb perfils com @234noticies, que simula el portal públic de notícies de Catalunya –l’antic 324– i difon informacions falses en clau d’humor crític. No obstant, el que en un primer moment no resulta problemàtic, i fins i tot pot actuar com a antídot contra la desinformació pel seu caràcter motivacional, es torna malvers quan no es distingeix entre la sàtira i la realitat. «Rebo diàriament fins a 300 missatges amb bromes falses que molta gent no identifica», avisa Miquel Caimary, creador de @ etfelicitofill, perfil que comparteix continguts reals però amb un to tan surrealista que poden semblar inventats.

Carlos Toural, professor de la Universidade de Santiago de Compostel·la i investigador de l’ús de l’humor en les ‘fake news’, recorda a Verificat que «no tot l’humor busca enganyar». El problema sorgeix quan alguns actors utilitzen aquest format per difondre desinformació. Això passa perquè, segons Toural, «l’humor baixa les defenses dels lectors, redueix la seva agudesa mental i dificulta que es responsabilitzi els que el difonen». D’aquesta manera, es fomenta la confusió. La dada resulta alarmant, ja que només el 6% dels catalans assegura poder distingir «sempre» entre notícies falses i veritables.

Les notícies falses

«Moltes persones acaben creient les afirmacions derivades del contingut satíric, especialment quan aquestes coincideixen amb les seves opinions polítiques preexistents», assenyala l’expert. «No es tracta només de si la informació és veritable o falsa, sinó del clima d’opinió que es genera», afegeix. A això s’hi sumen els continguts generats amb IA que, sota l’etiqueta de l’humor, perpetuen discursos d’odi envers col·lectius com les persones migrades o les dones.

Les notícies falses

Amb aquests continguts creats a partir de la IA «s’esborren gradualment molts dels indicadors que permeten a la gent detectar la broma», adverteix Mantzarlis. De fet, en la mateixa investigació un 82% afirma que aquests vídeos els genera preocupació sobre l’autenticitat de la informació.

Humor sí, però amb ulls crítics

Notícies relacionades

Suspenen aquest diumenge la recerca dels desapareguts a Indonèsia sense resultat

Mireia Miralpeix, mestra d’Infantil: «Els nens agraeixen els límits, no poden carregar amb el pes de decidir quan es treuen el bolquer»

Identificar trets de la sàtira –com l’exageració o l’absurd– ajuda a distingir l’humor de la informació verificable, segons una investigació de la University of Western Ontario. No obstant, en un ecosistema digital accelerat i de lectura superficial, aquests senyals es dilueixen i la frontera entre broma i mentida es torna més difusa.

Per això, Carlos Toural remarca la necessitat de reforçar l’alfabetització mediàtica i el pensament crític per no caure en trampes informatives disfressades d’humor.