Més de dos anys d’espera en una clínica dental solidària

Més de 7,5 milions de persones entre els 65 i els 80 anys tenen càries i uns 2,5 milions pateixen malaltia periodontal, segons el Consell General de Dentistes. La situació s’agreuja si el pacient té un nivell socioeconòmic baix. Aquestes patologies causen moltes pèrdues dentals.

Un dentista i una pacient. | ARÁNZAZU NAVARRO.

Un dentista i una pacient. | ARÁNZAZU NAVARRO. / ARANZAZU NAVARRO

2
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

Anar al dentista és, per a molta gent, un desemborsament econòmic impensable. Ho diu Estefanía Herrera, des de Granollers, Barcelona. Mare de dos fills i vídua des de molt jove, avui té 52 anys, va començar a perdre peces dentals a partir de la trentena. Però, compte, en aquell moment ho va anar deixant. "Pensava abans en els altres i en altres necessitats que tenia. No era una prioritat. A més, se te’n va un dineral". L’Estefanía va començar fa anys a freqüentar la Fundació Odontologia Solidària, que va néixer el 1994, per "defensar el dret a la salut" de les persones en situació de vulnerabilitat. Tenen clíniques a Albacete, Badajoz, Burgos, Granollers, Madrid, València i, aviat, a Saragossa.

No són "una clínica barata", matisen, sinó un recurs assequible per als que, com l’Estefanía, no poden acudir a un dentista per més que ho necessitin. Els preus, simbòlics, no funcionen com en una clínica convencional: depenen de convenis específics –amb les administracions o mútues col·laboradores– o de la valoració social; en molts casos, els pacients són derivats a través de serveis socials que determinen el nivell d’assistència o copagament.

A l’Estefanía la van derivar a la clínica de Granollers a través de la treballadora social del seu CAP. Va començar a anar-hi fa anys i hi ha tornat recentment. A la clínica no fan implants ni tractaments que fa la Seguretat Social (extraccions, segelladors, i ortopantomografia), però sí que tracten les càries i porten a terme higienes, curetatges, endodòncies i pròtesis removibles (un aparell dental que el pacient es pot treure i posar per reemplaçar dents perdudes) com la que li van posar a l’Estefanía.

"M’han donat una vida increïble. Em faltaven moltes peces i havia d’arreglar altres peces que estaven perjudicades. Estava fora del meu abast. I així vaig anar endarrerint-ho tot fins al dia que vaig arribar aquí i vaig tornar a somriure", explica.

Pèrdua de dents

La pèrdua de peces dentals és un dels problemes que més afecten, sobretot els grans. Segons el Consell General de Dentistes, més de 7,5 milions de persones entre els 65 i els 80 anys tenen càries i uns 2,5 milions pateixen malaltia periodontal. Les dues patologies són responsables de nombroses pèrdues dentals, que redueixen la qualitat de vida, provoquen dolor i dificultats per mastegar.

Notícies relacionades

Els dentistes han observat un important factor social, amb més presència de patologies i menys tractaments en la gent gran pobre. Per exemple, l’índex de restauració (proporció de dents tractades del total d’afectades) és del 41% en el grup de nivell socioeconòmic alt, i baixa fins al 18% en els de nivell baix.

El voluntariat que practica la Fundació Odontologia Solidària –amb odontòlegs, higienistes i protètics– és la peça angular de l’entitat. Fins al 2024, prop de 78.000 persones han sigut ateses i s’han implicat més de 4.200 voluntaris, que han aportat més de 250.000 hores de dedicació altruista i han permès realitzar més de 216.000 tractaments.