Olga Pané: "Cada augment de l’1% de la població més gran de 65 anys suposa 147 milions de despesa"

Els metges són una part molt important del sistema sanitari. Però és difícil fer un treball efectiu en medicina si no estan les altres professions. D’una banda, els metges diuen que pesen més les reivindicacions de col·lectius que són més nombrosos. I aquests defensen que no es pot tractar els metges a part. Jo crec que les dues postures són factibles. Però serà difícil desencallar l’Estatut Marco si s’estan vetant els uns als altres. Necessiten madurar una mica més aquest diàleg.

Una de les demandes és acabar amb les guàrdies de 24 hores.

És possible que hi hagi altres fórmules, el que no podem fer és deixar de cobrir tot l’horari.

No van agradar als metges unes paraules seves sobre la IA.

Mai he dit que la IA fa la mateixa feina que un metge. Jo vaig dir que la IA millora la capacitat i la precisió en alguns diagnòstics. Els professionals de la radiologia ens demanen que anem més ràpid implantant la IA en lectura de proves. Ningú ha dit que la IA substitueixi els metges.

Diem que falten metges però que les places universitàries són limitades i un 35% les copen estudiants d’altres comunitats de l’Estat ja que el districte universitari és únic. ¿Com solucionaria això? ¿Reservant una quota de places per a alumnes catalans?

Aquesta és una proposta. Els col·legis de metges catalans en tenen una altra, que consisteix a incorporar una valoració per percentils en el rànquing dels aprovats. Perquè en general els estudiants catalans treuen en les PAU notes més baixes i no hi ha cap factor que faci pensar que saben menys que els d’altres autonomies. ¿Què passa llavors? Doncs que potser aquí hi ha uns criteris de valoració més exigents. Per compensar i igualar, plantegen la fórmula de percentils.

¿És vostè partidària d’aquesta fórmula?

L’hem aportat a la Conselleria de Recerca i Universitats i al Ministeri d’Universitats perquè ho valorin. El districte únic i les notes tal com són ara ens penalitzen. El model dels percentils em va agradar. No destrueix el sistema de districte únic i en canvi incorpora un element de valoració.

Salut fa una crida a utilitzar les baixes amb responsabilitat.

Catalunya és la segona comunitat amb més incapacitats temporals per habitant. Les baixes són una prestació boníssima, però s’ha de fer un ús apropiat que, a més, no sobrecarregui els nostres professionals.

La incidència de la grip està actualment disparada. ¿Quina previsió hi ha de cara a aquestes pròximes festes?

Portem un parell de dies amb el nombre de casos estable. ¿Vol això dir que no creixeran? No. Pot ser que hi hagi una aturada i que després continuï pujant. La nostra previsió és que d’aquí una setmana haurem arribat al pic. Dijous el número d’ingressats no arribava als 150 i a les UCI, n’hi havia nou. Per tant, s’estén ràpid però té poca severitat.

¿Les mesures són suficients?

Hem demanat a la gent que es vacuni i hem determinat que l’ús de mascareta sigui obligatori en centres sanitaris. Als que tenen símptomes, els recomanem que es posin la mascareta. Des de l’1 de desembre està activat el Pla Integral d’Urgències. I això té un finançament addicional de 36 milions d’euros.

Hi ha hagut una important inversió en sanitat a Catalunya, gairebé 6.000 milions d’euros, però segueixen les llistes d’espera i les urgències col·lapsades.

Des de la pandèmia s’han invertit 6.000 milions d’euros, gairebé un 30% més del pressupost anterior, que rondava els 10.000 milions. Això ha permès ampliar les plantilles un 25%. Però és cert que la gent no té la percepció que les coses hagin millorat. Posar més diners per fer el de sempre dona els resultats de sempre. Per això estem reformant el sistema. Hem començat per l’atenció primària, que és la base de tot. Si la primària no funciona, no funcionarà res. Estem provant canvis organitzatius en 27 CAP. Hem d’esperar un any per veure si els resultats són bons o no. El que funcioni ho traslladarem a la resta de CAP.

¿Ha pogut veure algun brot verd en aquests 27 CAP?

Sí. A Vic l’agilitació del certificat de dependència dona resultats esperançadors. Si treballem ordenadament és factible reduir els temps: ¿seran dos mesos o en seran quatre? No ho sé, però no serà un any i mig com ara. Una altra mesura és la programació per motius, que identifica els motius de consulta i el temps òptim d’espera. Això no és un triatge. És una proposta; a aquesta persona li has de buscar buit avui mateix o d’aquí tres dies. Això ja està funcionant i bé. Estem contents.

¿Quin és el pròxim pas en aquesta reforma del sistema?

Passar als següents nivells assistencials. Aquest 2026 volem identificar set territoris, regions sanitàries, en les quals CAP, hospitals, sociosanitaris funcionin de manera cooperativa, és a dir, que col·laborin entre ells. Que treballin amb objectius comuns i trams de finançament comú. Això suposarà definir unes àrees integrals i provar allà mesures que permetin millorar l’agilitat en l’atenció, la capacitat de resposta davant pics com el d’aquesta grip i reduir les llistes d’espera.

¿Quan es convidarà aquestes regions a presentar-se per provar aquestes reformes?

La proposta formal l’enviarem el gener o el febrer.

¿L’envelliment poblacional és un dels reptes del sistema?

En sis o set anys, un 25% de la població serà més gran de 65 anys. Això significa més població de més de 80 i fins i tot més centenaris. Pensar que això es pot tractar amb la mateixa mobilitat que ara és poc realista. Per tant, ens hem d’adaptar a això i ser capaços de portar els serveis al domicili. Aquí serà essencial la col·laboració de l’atenció primària i els serveis socials. I ens hi ajudarà l’Agència Integral Social, acabada d’aprovar pel Parlament.

¿Creu que els serveis sanitaris estan ben dimensionats?

Hem de reformar moltes coses, però fins i tot reformant-les, es necessitaran més recursos perquè a curt termini l’envelliment poblacional és molt gran. Ara hi ha un 19% de catalans més grans de 65 anys, en set o vuit anys arribarem al 25%. Això significa que seran més de dos milions de persones amb més problemes de salut. Hem calculat que cada 1% més de població més gran de 65 anys suposa almenys 147 milions més de despesa. Per tant s’ha de reformar el sistema perquè tindrem més gent gran. Però, a més, necessitarem més recursos, perquè amb els que tenim ara no serà suficient.

Les llistes d’espera continuen desesperant els catalans.

Aquest any no han empitjorat. Estem buscant fórmules i fent proves en alguns hospitals que estan donant bons resultats. Sembla que millora la llista per a les intervencions quirúrgiques i proves complementàries, però no milloren les consultes externes.

Notícies relacionades

llles Canàries: un tresor natural i cultural que cuida el seu present i el seu futur

Les pluges castiguen Badalona, el Vallès i el Maresme

Els centres de salut mental infantojuvenil estan desbordats. ¿Té previst vostè poder destinar-hi més recursos?

Sí. Volem dotar de més recursos a la detecció de problemes del neurodesenvolupament. Aquesta és una de les prioritats per a 2026 perquè si detectem aviat aquests problemes, tenen solució. Aquest és un programa que volem desenvolupar amb les conselleries d’Educació i FP i Drets Socials.