La metròpoli cuidadora i competitiva

L’àrea metropolitana de Barcelona és un territori de contrastos i molt divers. Hi conviuen municipis de més de 200.000 habitants amb d’altres de poc més de 5.000; algunes zones amb renda elevada es troben a pocs metres de barris molt vulnerables, i la pressió del mercat de l’habitatge, que no deixa d’augmentar, empeny moltes famílies a haver de migrar cap a altres zones. En aquest paisatge tan divers, l’AMB ha centrat molts esforços en una aposta estratègica: convertir la cohesió social en motor de competitivitat i en garantia d’igualtat d’oportunitats.

Aquesta visió s’ha articulat històricament a través de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, que ha impulsat els Plans de suport a les polítiques socials municipals des de l’any 2012 amb una dotació fixa de 30 milions d’euros per mandat. El Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2024-2027 que, amb l’aportació municipal, puja a més de 30 milions d’euros, s’ha assignat directament als ajuntaments —excepte Barcelona— seguint criteris de solidaritat i equitat.

El pla s’assigna en funció de l’índex d’atur ponderat per població i la renda bruta familiar disponible per habitant. En el període 2024-2027, el programa preveu de manera específica intervencions i cobertura immediata per emergències habitacionals.

Accelerar el talent de la FP Dual

Un dels projectes més innovadors és l’Aceleradora FP Dual, una solució digital pionera per respondre a la demanda de talent al Delta del Llobregat, que ha experimentat un creixement econòmic i una transformació sectorial notables. Aquest projecte, impulsat per l’AMB i la Fundació BCN Formació Professional, en conveni amb la Generalitat i cinc ajuntaments (Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans), aspira a convertir-se en un hub estable de connexió entre centres i empreses. A través d’un senzill formulari en línia, les companyies poden sol·licitar perfils, consultar titulacions i rebre orientació sobre tràmits administratius.

L’objectiu és clar: reduir temps, costos i barreres tant per a les empreses com per als centres que busquen pràctiques per als seus alumnes. “És una aposta estratègica per connectar millor el món educatiu amb l’empresarial i garantir oportunitats reals per a la joventut”, explica Ester Pujol, directora de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB. El projecte involucra 22 centres d’FP, més de 8.000 estudiants i els principals agents socials i econòmics del territori (Foment, PIMEC, UGT i CCOO), amb el suport tècnic del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), la Direcció General de Formació Professional i la Direcció dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional al Baix Llobregat.

Si la prova pilot funciona, el model podria estendre’s a la resta de l’àrea metropolitana, reforçant la formació professional com a porta d’entrada al mercat laboral del futur.

El menjador com a escut social

Garantir el talent és important; garantir drets bàsics és imprescindible. Gairebé un de cada tres menors de 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (30,7%) viu en risc de pobresa. La taxa de pobresa infantil (29,3% el 2021) se situa 5,4 punts per sobre de la crisi del 2008. En aquest sentit, els ajuts menjador s’han convertit en un dels pilars de l’acció de l’AMB per combatre la pobresa infantil i garantir la igualtat d’oportunitats educatives. Des del 2019, l’AMB té la competència delegada de la Generalitat de Catalunya i gestiona les ajudes de menjador a Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, quatre municipis que pertanyien a l’extint Consell Comarcal del Barcelonès, on la vulnerabilitat social es concentra amb especial intensitat.

En només sis cursos, el pressupost destinat a aquestes ajudes ha crescut un 162%, passant de 10 a més de 26,3 M€. Aquest reforç ha permès augmentar progressivament les ajudes. Igualment, també han crescut les sol·licituds a causa de l’increment de la població escolar i l’augment progressiu dels llindars de renda per accedir a l’ajuda. Al curs 2024-2025 es van registrar 28.916 sol·licituds, de les quals 23.246 van ser concedides, mantenint una cobertura del 80%.

Però el menjador no és només nutrició. Diversos estudis confirmen que un menú equilibrat millora la salut, la capacitat de concentració i el rendiment acadèmic. També redueix l’absentisme, facilita la conciliació familiar i converteix el migdia en un espai educatiu de convivència i valors.

L’emergència no entén d’horaris

Hi ha moments en què l’administració ha de reaccionar en minuts. Un incendi, un desnonament sobtat, un cas greu de violència masclista o la mort inesperada d’un familiar poden deixar una persona o una família en una situació extrema. Des del 2015, l’AMB manté un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona que permet als municipis metropolitans accedir al CUESB, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona.

El servei atén situacions crítiques les 24 hores dels 365 dies de l’any, evitant que els municipis —especialment els mitjans i petits— hagin de crear estructures pròpies difícils de sostenir. Des de la seva posada en marxa, el conveni ha permès realitzar 4.100 serveis i atendre 9.981 persones dels 26 municipis adherits, que representen el 72% de la població metropolitana.

Els municipis són: Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Pallejà, el Papiol, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Begues, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.

El dret al temps

L’estratègia de l’AMB per construir una metròpoli cuidadora es fonamenta en una visió de cohesió social àmplia i transversal. Aquesta perspectiva s’articula a través de taules de treball amb els municipis metropolitans, la Taula Social Metropolitana (TSM), impulsada el 2022 com un espai de cooperació i laboratori d’innovació que aborda reptes comuns al territori metropolità.

A través d’àmbits de treball temàtics, s’aborden qüestions com la vulnerabilitat residencial, la garantia alimentària, el dret al temps, la solitud i l’envelliment, la igualtat de gènere, la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i el benestar comunitari.

La taula tracta, per exemple, la pobresa de temps, un fenomen que afecta fins al 30% de la població i que impacta amb especial intensitat en les dones a causa de les responsabilitats de cures. Els objectius de les polítiques del temps, d’acord amb els criteris de l’AMB, són posar les persones i la llibertat de disposar de temps al centre, facilitar estructures de conciliació, crear xarxes amb les empreses, adequar els horaris dels serveis públics i repensar com ens relacionem amb el territori i com l’habitem. Davant aquesta realitat, l’AMB ha promogut el Pacte Metropolità pel Dret al Temps (aprovat el 2023), que reconeix el temps com un dret fonamental i un assumpte polític transversal. Amb l’adhesió del 83% de la població metropolitana a través del treball en xarxa amb els municipis, aquest pacte compromet l’AMB a impulsar polítiques de conciliació i cures.

Des de l’any 2022, l’AMB ha ofert serveis d’assessorament i acompanyament en polítiques del temps a vuit municipis metropolitans: Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Barberà del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. En tots ells, ha acompanyat la posada en marxa d’una estratègia per millorar els usos del temps en diferents esferes de la vida quotidiana per avançar cap a una metròpoli més justa, inclusiva i cronosensible.