"Al final vaig canviar de feina"

"Pensant en un sopar d’empresa a què vaig acudir just abans d’entrar oficialment a treballar en aquest mateix lloc i vaig acabar beguda a les 20 hores enrotllant-me davant de tots amb un que tenia nòvia", recorda una usuària de TikTok. "Al final, tot va acabar amb una advertència formal, però quina manera de començar", resumeix en un vídeo, amb acompanyament de la cançó Piano Man de Billy Joel.

Així és l’última microtendència estacional de l’aplicació: explicar les misèries viscudes en sopars d’empresa mentre sona la dramàtica cançó del novaiorquès. De fet, aquests tipus de vídeos tenen una fabulosa audiència potencial: un de cada quatre treballadors disfruta d’assistir a la celebració corporativa de Nadal, segons la consultora Hays. Els laments són ubics. "Com oblidar quan es van passar fotos meves amb restes blanques al nas i vaig haver de demanar a recursos humans que fes una circular perquè les esborressin", diu un altre usuari.

Desenes d’històries similars abunden a la plataforma de vídeo. Una biblioteca d’Alexandria de moments ridículs que recorden que "els sopars d’empresa són una prolongació de l’àmbit laboral", com adverteix Àlex Fontelles, advocat laboralista de Fontelles Advocats. En la mateixa línia, Manel, membre de l’equip de Recursos Humans d’una multinacional bancària, adverteix que aquests sopars i les seves posteriors festes, "tot i que es facin en temps lliure, repercuteixen com si es fessin en horari laboral".

Un parell de copes de més

Yaiza, responsable de recursos humans en una productora audiovisual catalana, recorda com un extreballador va comentar a una companya, quan havia begut un parell de copes de més, que estava interessat en un altre lloc de la competència i que estava recollint material per fer el seu porfolio. Va arribar a orelles de l’empresa i se li va bloquejar l’accés als comptes i va entrar en un litigi per robatori de contingut.

"Jo, ara, aquests esdeveniments els abordo pensant que no puc confiar en ningú", es lamenta Andrea, que va deixar l’anterior ocupació en una agència de representació d’artistes pel bullying que va rebre després d’un sopar d’empresa. "Sí, sé que em vaig passar d’alcohol i que vaig acabar perreando amb tots i tirant-li la canya a mitja oficina. Fins i tot vaig dir que tenia ganes de provar el lesbianisme a la meva cap de secció, tot i que no és cert. Però després d’això, vaig ser la riota i vaig notar com em feien el buit. Volia posar una queixa, però era tan subtil que al final vaig acabar aconseguint una altra feina i marxant", explica.

"Recorda sempre que estàs bevent envoltat de companys de feina, de supervisors i de caps. Estàs posant-te vulnerable en una situació en què no deuries. Posa molts filtres i contén-te molt, tot i que siguis entre amics", aconsella Yaiza. "Per exemple, explicar-li un company que has robat material d’oficina en un sopar d’empresa per vendre’l a Wallapop pot considerar-se confessió laboral. Sentències per això hi ha moltes", explica Fontelles.

Al final, qualsevol acció en un sopar d’empresa està emmarcada en el context laboral, afegeix l’advocat. I per això, "les conseqüències són les mateixes". És a dir, qualsevol cosa que es faci en aquell moment de gresca serà vista a ulls de la llei com si l’estiguessis fent assegut al teu despatx, i per això es poden arribar a obrir causes laborals, com expedients sancionadors o acabament d’ocupació i sou, segons la gravetat.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Per exemple, pujar fotos i vídeos de companys ebris pot tenir conseqüències legals –l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha tramitat reclamacions amb multes de fins a 6.000 euros i el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va decretar que un acomiadament per aquesta raó és procedent–. Com amb l’assetjament sexual: més enllà de les possibles accions penals, també hi haurà accions laborals que poden acabar en acomiadament.

Aquest és un altre dels grans temes que inquieta els departaments de RRHH, sobretot, per com nés de fina la línia entre l’interès i l’assetjament. "Has d’entendre molt bé el consentiment. Fins i tot parlar constantment amb algú que no et dona bola o no és recíproc pot ser percebut com assetjament. Això passa sovint i ens hem vist forçats a intervenir i parar-ho", recorda Manel. "Una acció que es faci de forma repetida i sense el consentiment de l’altre és una línia vermella que no s’ha de creuar", ja siguin compliments, mirades, balls o "perreos".