El 25% dels extutelats amb feina necessiten les prestacions per viure

Aquestes dades formen part de l’enquesta de la xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil (FEPA, per Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits) a Catalunya del 2024, la qual analitza l’experiència de 2.846 persones de 16 a 25 anys que participen en programes de suport a l’emancipació. Així, la principal font d’ingressos d’aquests joves són les ajudes que emeten aquestes entitats, seguides dels sous (en un 30,24% dels casos) i altres prestacions específiques per a joves extutelats (24,32%).

Les xifres de l’estudi indiquen un clar descens del pes dels salaris en l’economia dels joves extutelats respecte a anys anteriors. El 2022, el 41% de tots els enquestats van declarar que la feina era la seva principal font d’ingressos, i el 2023, tot i que el percentatge havia caigut fins al 33,73%, el sou continuava sent la principal entrada econòmica per a la majoria de persones que havien passat pel sistema de protecció de menors català. Ara aquesta xifra baixa al 30,24%.

La perspectiva tampoc millora quan l’estudi s’atura en la font d’ingressos de tots els que treballen –un 44,41% del total–. Tot i que en aquest cas la seva principal font d’ingressos sí que són els sous (en un 58,30% dels casos), un quart dels joves extutelats que tenen feina (24,82%) depenen més de les ajudes de les entitats que de les retribucions de la seva feina. Segons l’informe, només el 13,59% dels joves no reben cap tipus de manutenció. Jordi Sàlvia, director de la FEPA, atribueix aquesta tendència a dos motius. D’una banda, i malgrat que la situació laboral dels joves extutelats s’ha estabilitzat en comparació amb anys anteriors –el 48,36% tenen un contracte indefinit–, un 39,05% continuen tenint un contracte de durada determinada, cosa que els permet compaginar el sou amb una prestació econòmica "amb limitacions", aclareix Sàlvia.

De l’altra, els mateixos problemes administratius que van deixar el 80% dels joves extutelats sense l’ajuda a l’emancipació de 700 euros que ofereix la Generalitat van provocar que l’Administració tardés 18 mesos a retirar les ajudes quan els joves ja no complien les condicions per rebre-les. Quan els joves, per exemple, trobaven feina i demanaven que se’ls requalifiqués la prestació "tardaven mesos i mesos" a fer-ho i "continuaven percebent la prestació sencera", explica Sàlvia. A principis de novembre, el Parlament va acordar no reclamar aquests pagaments indeguts als que estiguessin en situació de vulnerabilitat.

La precarietat laboral i la crisi residencial també fan efecte en les opcions d’accés a l’habitatge que tenen els joves extutelats: el 62,31% d’ells encara viuen en recursos habitacionals de la seva entitat de referència. Fora del paraigua d’organitzacions socials, el 23,59% lloguen una habitació, prop d’un 10% conviuen amb familiars o amics i gairebé un 3% ocupen il·legalment un pis o estan en situació de carrer.

Les dades de l’enquesta de la FEPA 2024 també apunten que els itineraris formatius d’aquests joves estan especialment dirigits a trobar una feina al més aviat possible. La majoria dels extutelats compten amb un certificat de qualificació professional (el 36,56%), el 16,25% només tenen l’ESO, el 15,47% ben just han finalitzat els estudis de primària i el 6,51% (la majoria dels extutelats d’origen local) han estudiat un grau mitjà. Més lluny queden els que tenen un títol de batxillerat (el 2,52%), un grau superior (1,20%) o estudis universitaris (0,31%).

Ajudes temporals

Notícies relacionades

La ‘cosina’ sevillana visita la Moreneta

D’antic teatre a superlaboratori

Per a Sàlvia, que el nivell més corrent d’estudis siguin els certificats de qualificació professional respon a la temporalitat marcada que tenen les ajudes que reben aquests joves. A Catalunya, reben una ajuda habitacional fins als 21 anys i una prestació econòmica fins als 23 anys "en cas que estiguin complint un pla de treball", aclareix Sàlvia. "Està molt bé que disposin d’aquestes ajudes, però el fet de tenir aquesta limitació temporal fa que es prioritzin itineraris d’inserció laboral més ràpids", explica Sàlvia. "No significa que tots hagin d’acabar amb un grau universitari, ni molt menys, però d’alguna manera sí que estàs limitant" les opcions d’estudi dels joves, aclareix.

L’estudi també posa en relleu que cada vegada més joves extutelats estudien i treballen simultàniament.