Els caçadors reclamen que hi hagi un canvi en el discurs polític

Els col·lectius de caçadors denuncien, i les escasses enquestes sobre la qüestió ho corroboren, que la caça té mala fama, i que la creixent estima dels espanyols pels animals es reflecteix en una caiguda en picat de la consideració de l’activitat cinegètica. El sondeig més recent és Percepcions de la natura i els animals, de la Fundació BBVA, del febrer d’enguany. El 80% dels 2.000 enquestats està en contra que es matin animals en la caça esportiva. En una escala del 0 a 10, en què 0 indica totalment inacceptable i 10, totalment acceptable, aquesta activitat rep una nota d’1,6.

Percepció negativa

La consideració de la caça està, per exemple, per sota de la que tenen les corrides de toros, amb un 1,8. "Per a molta gent som uns assassins", resumeix, sense eufemismes, Carla Fernández. Ella és una excepció en diversos sentits: és una dona caçadora que es mou en un ambient aclaparadorament masculí, té 27 anys, quan l’envelliment és una de les principals xacres del col·lectiu, i practica i defensa una activitat que, segons les enquestes, no té una gran acceptació social.

Eduard Melero, membre de la junta directiva de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat), li dona la raó, i afegeix que "la desconnexió progressiva entre el món urbà i el món rural" també incideix en aquesta percepció negativa de la caça. "A les escoles, que són el bressol de la cultura d’un país, els infants no han tingut mai notícies positives de la figura del caçador i la seva funció en l’equilibri de la biodiversitat. Per contra, i sobretot a les zones més urbanes, el caçador sempre ha sigut el dolent de la pel·lícula", assegura.

En aquest sentit, l’enquesta del BBVA ofereix una dada que pot sorprendre: el rang d’edat en què la caça està més acceptada és l’inferior. Els joves d’entre 18 i 24 anys valoren en grau superior a tots els altres (tot i que continua, amb un 1,8, molt lluny de l’aprovat) l’activitat cinegètica. Carla Fernández és un exemple que aquesta activitat té capacitat de captar nous practicants: "Ningú de la meva família caça. Jo vaig començar per la meva exparella, que és del món de la pagesia, i vaig entendre el mal que un animal salvatge pot arribar a fer si no el controlem, perquè ho destrossen tot. I en les batudes hi ha força joves, i també molta gent gran. El que és gairebé buit és el rang d’edat entre els 35 i els 45".

Tots dos caçadors estan rotundament d’acord amb l’opinió dominant en el col·lectiu que els partits "d’extrema esquerra" i la seva defensa de les teories animalistes ha "demonitzat el sector" i ha perjudicat la imatge dels caçadors. "És clar que les polítiques d’extrema esquerra sempre han sigut polítiques anticaça i les han portat com a bandera", afirma Melero. També diu que li agradaria que aquesta percepció canviés, però que no és fàcil: "A Agrupcat, des de fa molts anys, ens hem reunit amb tots els grups del Parlament, i a tots els fem el mateix discurs que necessitem que ens reconeguin la nostra funció social, es netegi la nostra imatge i ens posin en valor. A porta tancada tot són floretes, però una vegada governen no canvia res.

"Prehistòrica"

La Generalitat no solament reconeix, sinó que remarca la importància de la caça en moments com l’actual. "És clau i sempre ho ha sigut. Els senglars no tenen depredadors", diu Chema López, subdirector general de Caça i Pesca del Govern, que també coincideix amb Melero a dir que la distància creixent entre el món urbà i el món rural provoca incomprensió: "La societat catalana, molt més urbanita que rural, té aquesta visió de la caça com una activitat prehistòrica. No s’entén". Els polítics, sobretot dels partits d’esquerra, els votants dels quals són segons les enquestes els més reticents a la caça, poden haver estat condicionats per aquesta circumstància.

Notícies relacionades

Navarra, Madrid i Catalunya tenen les universitats públiques més cares

La Comunitat de Madrid analitza un possible focus de grip aviària després de trobar centenars de cigonyes mortes al riu Manzanares

La dreta aprofita els recels dels seus rivals polítics per erigir-se en abanderats del col·lectiu. En els programes electorals de les últimes eleccions generals, Vox es mostrava obertament partidari de la protecció i la promoció de la caça, el PP donava també suport explícit al sector i el PSOE esmentava la caça dins del "sector rural" i reconeixia el seu paper dins de la seva "sostenibilitat". En els partits més a l’esquerra, cap menció específica.

Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, també ha parlat de la caça al Parlament. Al febrer, en el debat que va servir per aprovar la moció sobre "l’impacte de la fauna cinegètica i les accions previstes per fer-hi front", la diputada ultradretana va fer durs retrets als partits majoritaris: "Us he de felicitar perquè fer una moció sobre el control de la fauna cinegètica i no anomenar ni una sola vegada els caçadors en el text inicial té mèrit. ¿Us incomoda el tema? ¿Us sembla impopular?".