Barcelona radiografia 76 escoles per millorar el menjador escolar

L’Escola Encants va posar el tema sobre la taula però ni de lluny és l’única escola que el pateix. La falta de monitors de suport per als alumnes amb necessitats educatives (el seu nombre creix curs rere curs) durant el temps de migdia és una de les grans assignatures pendents d’un decret de l’escola inclusiva aprovat el 2017 però que encara no s’acaba de desplegar. I la falta d’aquests monitors, abans anomenats vetlladors, tampoc és l’únic problema dels menjadors escolars, el moment en què es concentren la majoria de conflictes, perquè és quan tenen més temps lliure de joc no dirigit. Segons com estiguin al migdia, la tarda, ja a classe, es complica.

"Cada curs organitzem una jornada de portes obertes al menjador perquè els pares vegin i mengin el que mengen els seus fills i sempre surt el mateix: el soroll és el principal aspecte que cal millorar", apunta Laia Perales, directora de l’escola Poeta Foix de Barcelona. Cridòria que és molesta, en alguns moments difícilment suportable, per a tots els alumnes, però que resulta especialment problemàtica per als cada vegada més nombrosos alumnes amb autisme (TEA).

Queixes de les famílies

A banda de què cal fer per reduir el xivarri, convertir els menjadors escolars en espais amables per al conjunt dels alumnes és un dels temes a l’agenda del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). És per això que l’organisme, en què participen tant la Conselleria d’Educació com l’Ajuntament, ha radiografiat els menjadors de 76 escoles de la ciutat per abordar la millora d’aquests espais. Al gener, el Consorci presentarà els resultats d’aquest estudi, un decàleg de recomanacions i un pla pilot a 10 centres per aplicar mesures i crear "espais de migdia més confortables i inclusius".

"Fa temps que teníem la mosca darrere de l’orella després de diverses queixes de famílies que denunciaven que els seus fills no podien quedar-se al menjador perquè no tenien recursos humans per atendre’ls; a aquestes queixes individuals s’hi va afegir una queixa col·lectiva per part de les AFA per denunciar el buit del temps de migdia", explica a EL PERIÓDICO Eulàlia Esclapés, directora d’Educació i Territori del CEB, que està convençuda que si "els infants passen dues hores i mitja al dia al menjador, no pot ser que siguin dues hores i mitja en què no estiguin bé".

D’aquest convenciment en neix aquesta radiografia, que va començar amb un primer estudi de 32 escoles de la ciutat, que després s’ha ampliat a 76 centres i que ha posat el focus a identificar qüestions que cal millorar des d’un punt de vista pedagògic, d’espai (estructurals, físics) i dels plecs de licitació, tenint en compte que el servei de menjador sol estar gestionat per una empresa externa, a la qual es pot exigir un seguit de requisits, com ara que els monitors parlin en català.

Les visites a aquestes 32 escoles es van fer juntament amb el referent EAP (els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) de cada centre. "Hi ha alumnes que tenen un pla individualitzat (PI). I en aquest pla no hi ha cap consigna per a l’espai de migdia". Si un infant té uns pictogrames per comunicar-se a l’aula, hauria de tenir-los també per comunicar-se amb els monitors del menjador. El PI hauria d’incloure recomanacions per al menjador, de l’estil "estaria bé que la Paula dinés la primera perquè es posa nerviosa", reflexiona Esclapés. Aquesta és una de les recomanacions del decàleg que acaben d’elaborar després de l’estudi esmentat, que té l’objectiu de fer que el menjador de l’escola s’assembli cada vegada més al de casa.

El soroll és un dels objectius que cal millorar. Esclapés explica que de les visites per elaborar la radiografia i el decàleg de recomanacions van sortir amb la idea que era important canviar les safates metàl·liques, molt sorolloses, per plats.

Perquè combatre el soroll no s’hauria de fer a costa d’obligar els infants a estar callats. I és que hi ha escoles en què els alumnes han d’estar pràcticament en silenci al menjador, amb semàfors que es posen vermells si apugen el to, i queixes dels menors, que asseguren que els renyen "per parlar", una cosa que tenen moltes ganes de fer després de quatre hores a classe.

"El menjador és un espai de socialització en què la quitxalla ha de poder enraonar. No els podem pas fer callar", considera Perales, que defensa que els menjadors han d’estar dissenyats de manera que sigui possible parlar. Per això una de les necessitats que han sigut detectades per l’equip del CEB que va fer l’informe són introduir canvis estructurals físics als menjadors per evitar que sigui una caixa de ressonància.

L’estudi també apunta millores en altres elements que van de la llum a les estovalles. Perales apunta en tot aquest debat una qüestió aparentment senzilla: la importància d’escoltar les criatures. A la seva escola, d’una línia al carrer de Balmes, intenten fer-ho i ja han introduït alguns canvis. Un va sortir del Consell d’Infants del centre: van canviar els gots de plàstic del menjador per gots de vidre "perquè els nens van dir que era molt desagradable beure en gots de plàstic", diu la directora.

Peticions dels alumnes

Notícies relacionades

Els agents rurals extremen el control de la zona zero de la pesta porcina i no descarten ampliar el rastreig fins als 20 quilòmetres

‘Prepara’t. Protegeix-te. El teu kit sempre a punt!’

També han escoltat els menors a l’hora d’elaborar el programa d’activitats per al temps de migdia: "Tenim molt en compte les peticions dels alumnes. Ara ens han demanat fer ganxet", explica Noemí Duval, entregada coordinadora del menjador de l’escola Poeta Foix. Fruit d’aquest vincle en neix un programa complet d’activitats setmanals per a aquesta franja horària, que van des de l’opció de fer la migdiada opcional a infantil fins a tallers o jocs.

Segons Perales, una de les millores necessàries que s’ha d’introduir seria no solament tenir monitores de suport a la inclusió durant el migdia, sinó que aquestes siguin les mateixes que estan amb les criatures durant el matí a l’aula. "És l’ideal per a l’infant pel vincle que es crea. A més, també millora les condicions laborals de les monitores", acaba assenyalant la directora del Poeta Foix.