Àltima celebra la segona trobada multiconfessional sobre els rituals funeraris d’Orient

La mort és un fet que ens iguala a tots, i són els ritus, les cultures i la diversitat de les religions les que converteixen aquest fet comú en un acte diferent i personal per a cadascuna de les persones i famílies que l’afronten segons les seves creences i tradicions.

Al Tibet, per exemple, els monjos budistes deixen reposar el cos de les persones difuntes fins que la seva ànima marxa. Després, mentre realitzen oracions, es pot donar el cas que s’opti per tallar el cos i oferir-lo als ocells i animals carronyaires en un darrer acte de retorn a la natura. Aquesta pràctica, impossible de contemplar a Occident, per al col·lectiu budista es tradueix en la incineració del cos, que ja no té importància un cop l’ànima s’ha anat. També en la cultura hindú la incineració és important, perquè cadascun dels cinc elements torni al seu lloc. En canvi, en la tradició de la fe bahà’í, el cos és molt important, ja que està connectat a l’esperit. El difunt ha de descansar en un bon fèretre, i amb els peus orientats cap a la ciutat d’Acre (Israel).

Diversitat religiosa a Catalunya

Cada cultura, cada religió, fins i tot cada família, té els seus propis rituals funeraris. Tradicions per acomiadar-se dels seus éssers estimats i acompanyar-se mútuament durant aquest període. A Catalunya, on conviuen multitud de religions, també hi ha molta diversitat funerària. Des d’Àltima, l’empresa catalana líder en el sector funerari, fa anys que personalitzen els seus serveis per adaptar-se al ritu que la família necessita.

A més, per visibilitzar i obrir un espai de conversa i debat sobre la diversitat funerària, Áltima fa dos anys que organitza trobades multiconfessionals. Després del gran èxit de la primera jornada, el passat 26 de novembre la companyia catalana va celebrar la 2a Trobada Multiconfessional: “Un camí cap als rituals d’Orient”.

La jornada va reunir representants de les diferents religions d’Orient amb presència a Catalunya, així com experts en espiritualitat i antropologia. Jordi Viñas, conseller delegat d’Áltima, va ser el primer a pujar a l’escenari per donar inici a l’acte: “Aquesta trobada vol ser sobretot una invitació a continuar teixint ponts entre religions, cultures i persones”. Va destacar la voluntat de la companyia de formar els seus equips per atendre les diferents necessitats de les cultures, així com impulsar espais multiconfessionals als seus equipaments.

Rituals funeraris a Orient: budisme, hinduisme i bahaïsme

El plat fort de la trobada va ser la taula rodona “El ritual funerari a Orient”, amb les intervencions de Thubten Wangchen, monjo budista i fundador de la Casa del Tíbet a Barcelona; Alok Lahad, representant de la comunitat hindú a Catalunya, i Emilio Egea, membre de l’òrgan de govern i representant de relacions institucionals de la comunitat bahà’í de Barcelona. En una conversa interessant, els tres representants van aprofundir sobre la mort, el que ve després i com s’ha de preparar els difunts per a aquest pas.

“Ningú no pot escapar de la mort, siguem rics o pobres, famosos o importants, bons o dolents. Per tant, la mort és molt important”, va assenyalar Wangchen. “Buda mai no va donar cap instrucció rigorosa sobre la mort, però sí molts consells”. El més important: deixar morir en pau, silenci i calma. Quan la persona mor, el fonamental és acompanyar la seva ànima perquè segueixi el camí de la resurrecció. Per això, després del decés, s’ha d’encendre una espelma durant 49 dies, el temps que triga l’esperit a trobar un nou recipient. “L’ànima mai no mor, el cos se’n separa, però ella continua”, va recordar el monjo.

Aquesta cultura comparteix moltes similituds amb l’hinduisme, on “la mort no és el final de res, és una parada en el viatge espiritual”, va explicar Lahad. La cerimònia no està tant orientada al dol, sinó a desvincular el cos de l’ànima. Un cop l’esperit ha abandonat el cos, l’amor que ens queda envers ell és una il·lusió. Per ajudar l’ànima a continuar el viatge, hi ha tot un ritual al voltant dels cinc elements que ho componen tot: l’aire, el foc, l’aigua, la terra i l’èter.

“En l’hinduisme, el fill gran és qui té la responsabilitat de dur a terme la cerimònia”, va apuntar el representant de la comunitat hindú. “Aquí posem el cos dins d’un fèretre, però a l’Índia no es fa, perquè no pots empresonar de nou l’ànima que s’està alliberant. Allà es prepara el cos per a la incineració amb elements que ho faciliten”. Entre altres, col·loquen el difunt sobre una base de bambú, amb flors o pols de sàndal. Així es van retornant els elements, amb el foc com a principal. Finalment, les cendres es porten a ciutats religioses, on hi ha espais per vessar-les al riu. “Jo sempre he dit que hi ha dos països espiritualment molt avançats: Israel i l’Índia, perquè la majoria de religioses han nascut en aquests dos països”, va recordar Lahad.

La fe bahà’í va néixer a l’Iran, però a Israel hi ha el seu centre espiritual i administratiu. Aquesta religió està estesa arreu del món, amb 7 milions de practicants. “Aquesta religió neix a Pèrsia a mitjan segle XIX i són els ensenyaments revelats per Bahá'u'lláh, l’enviat de Déu per a aquesta època”, va explicar Emilio Egea. “Una de les nostres premisses fonamentals és que els éssers humans som essencialment espirituals i que aquesta naturalesa espiritual s’expressa a través del nostre cos mentre som en aquest pla”. Després de la mort, s’avança a una nova dimensió; el cos queda enrere com “el tron de l’esperit”. Per això no s’ha d’incinerar. No existeix un ritual molt marcat: cada família tria les oracions o càntics que prefereixi, es posa un anell al difunt amb un recordatori que pertany a Déu, i “la orientació del cos ha de ser cap a Israel, i en un fèretre que perduri”, va apuntar el representant de la fe bahà’í.

La mort no és el final

Per a aquestes tres religions, la mort no és vista com un final, sinó com un començament cap a una altra etapa de l’ànima. Els rituals funeraris serveixen com a comiat i acompanyament per a aquells que ploren un ésser estimat. Per aprofundir en els ritus i les diferents religions, Jordi Moreras, doctor en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili, va oferir la conferència “Per què cal continuar parlant de diversitat funerària?”.

“Existeix un cert egocentrisme funerari: allò estrany és el dels altres, no el nostre”, va explicar el professor universitari. “La funció de la religió sempre ha estat explicar la mort i el que hi ha després. Mai no hi serem indiferents”. Totes les cultures veuen aquest moment vital com quelcom fonamental, i totes s’ocupen dels seus difunts, amb tradicions pròpies i espais designats. “Diem adéu als difunts per convertir el dolor en dol.”

Tot i que totes les cultures comparteixen la mort, fins ara hi ha hagut una tendència a separar “allò nostre” d’“allò altre”. Un exemple són els cementiris civils, on es separava catòlics de no catòlics. “Avui dia ja no parlem d’exclusió, sinó de reconeixement de la diversitat”. S’habiliten diferents espais perquè cada família pugui acomiadar-se com necessiti. Tanmateix, no tots els ritus funeraris es poden realitzar a Catalunya a causa de la legislació. “Cal que hi hagi una harmonització entre el marc legal i les pràctiques funeràries, ja que la llei actual deriva dels nostres propis rituals”.

Víctor Álvarez, subdirector general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, va anunciar que s’està treballant en un decret sobre la llei funerària per garantir aquesta llibertat religiosa en un moment tan important com la mort. “Volem felicitar Áltima per la celebració, un any més, d’aquesta jornada, una iniciativa privada que participa en la reflexió sobre les causes i els efectes de la diversitat religiosa al nostre país”, va reflexionar Álvarez. “Queda encara feina per fer per lligar aquesta nova demanda amb les ofertes i els rituals, i l’administració ha de ser conscient d’aquestes noves necessitats per garantir la llibertat religiosa”.