La lluita contra els incendis forestals incorpora drons connectats i satèl·lits

En un incendi actiu, la capacitat d’obtenir informació precisa en temps real pot marcar la diferència entre un operatiu segur i un altre de molt exposat al risc. El sergent Marc Matarrodona, responsable de la unitat de drons dels Bombers de la Generalitat, afirma que aquests aparells han comportat un canvi de paradigma: "Els drons no han vingut a substituir els helicòpters ni els bombers, però complementen l’operatiu i faciliten algunes tasques". En alguns moments, l’aeronau tripulada continua sent insubstituïble, per exemple en grans descàrregues d’aigua o en terrenys molt complexos.

Però en molts casos el dron connectat pot aportar un valor afegit incalculable. El seu paper és especialment rellevant durant la nit, quan els helicòpters no poden volar. "Durant les hores de foscor, podem arribar a zones d’accés difícil i comprovar si hi ha focus secundaris", remarca Matarrodona, que avisa que un focus secundari nocturn pot ser "molt perillós" si passa desapercebut. "Els drons es converteixen en uns ulls, des del cel, que ens permeten recopilar informació sense exposar-nos", assenyala. Equipats amb càmeres tèrmiques i òptiques, aquests petits artefactes voladors poden reconèixer el perímetre real del foc i avaluar l’estat d’estructures afectades en àrees aïllades.

A més, els drons comencen a transformar la logística de l’operatiu. La Generalitat, que ja disposa de 25 drons per al cos de bombers, preveu comprar aparells de càrrega que puguin traslladar fins a 100 quilos de pes. Amb aquesta nova capacitat serà possible moure mànegues, motoserres, eines o avituallament a zones remotes, i fins i tot transportar petites càrregues d’aigua en moments concrets, sobretot en horari nocturn. Una altra possibilitat que ofereix aquesta tecnologia és la d’enviar imatges a l’instant al centre de comandament: "Això modifica la manera de prendre decisions i permet retransmetre l’episodi en directe des de la sala de control".

Vigilància constant

De manera paral·lela, el sector de les telecomunicacions impulsa solucions pensades per a la vigilància permanent del territori i la reacció primerenca. Telefónica España treballa amb drons connectats mitjançant 5G que operen des de "nius automatitzats", unes estacions que són capaces d’acollir, recarregar i desplegar drons d’una manera autònoma. "Aquests nius funcionen com unes petites bases d’operacions repartides pel territori i permeten que els drons facin vols rutinaris en zones d’alt risc sense necessitat d’una persona que piloti a prop", explica Ángel Alves, responsable d’innovació en drons de Telefónica España.

"La integració de la tecnologia 5G resulta decisiva, atès que proporciona una gran amplada de banda per transmetre vídeo en alta resolució, un abast més ampli de vol i una latència molt baixa, fet que permet prendre el control del dron en temps real i gestionar missions en què l’aparell ha de reaccionar de manera ràpida davant canvis en l’entorn", afegeix. El més important del paper d’aquesta maquinària és la immediatesa: "Si arriba un avís de possible incendi, el dron es pot posar en marxa en qüestió de minuts, volar fins al punt indicat i enviar les primeres imatges als bombers". Amb aquesta informació sobre la taula, els comandaments poden decidir quins efectius cal mobilitzar i si el dron ha de tornar al niu o quedar-se monitoritzant l’evolució del foc.

Els sistemes aeris i espacials, però, no únicament serveixen per reaccionar quan el foc ja es troba en marxa. Els satèl·lits s’han convertit en el principal mecanisme per entendre què passarà en un paisatge concret a gran escala i anticipar possibles megaincendis. Antoni Trasobares, director del CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya), coordina un projecte centrat en incendis extrems. "Treballem en dues grans línies, una de multidisciplinària per transformar el paisatge des del coneixement científic i una altra en què la tecnologia és una peça clau", explica.

Entre les eines que fa anar el seu equip hi ha les imatges de drons, de satèl·lit i d’avions, que es combinen per obtenir una radiografia exacta del territori. "A partir de les imatges de satèl·lits i pseudosatèl·lits, perquè fem servir un aparell de la companyia Airbus que vola a uns 20 quilòmetres d’altura, estudiem l’estat de la vegetació dels boscos i podem identificar zones amb més combustible acumulat", sosté. És en aquests punts vermells en què la gestió forestal, per a Trasobares, esdevé una prioritat.

Sòl i atmosfera

Però les dades de satèl·lit no solament serveixen per poder analitzar el sòl, sinó també l’atmosfera. "A partir de modelitzacions matemàtiques, prediem la possibilitat que es formin pirocúmuls i preveiem cap a on es desplaçarà el fum", assenyala Trasobares. Aquests fenòmens de piroconvecció, en què el mateix incendi provoca uns núvols de desenvolupament vertical i uns vents imprevisibles, són una de les grans amenaces a què s’enfronten els bombers, com es va comprovar l’estiu passat en l’incendi de la Segarra.

Notícies relacionades

La IA revoluciona la prevenció d’incendis i l’anàlisi dels boscos

Vacunar-se contra l’herpes podria ajudar a reduir el risc de demència

Un dels sistemes que guanya protagonisme a l’hora de recollir informació des del cel és el Lidar (de l’anglès light detection and ranging, que significa ‘detecció i mesurament per llum’). Es tracta d’un mecanisme que utilitza emissions làser per mesurar amb gran precisió l’estructura i l’estat de la vegetació. Víctor Granda, investigador del Creaf (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), el defineix com "una sèrie d’emissors en longituds d’ona que emeten cap al terreny i analitzen el que es reflecteix".

A partir del temps que triga el senyal a tornar i de com torna, es poden elaborar mapes tridimensionals del bosc. "Així es pot saber la quantitat d’humitat que acumulen els arbres i els arbustos i anticipar el risc d’incendi", destaca Granda. El sistema Lidar pot pujar en satèl·lits o en avions. Fins fa poc, les dades satel·litàries tenien resolucions baixes i obligaven a treballar a escala molt general.