Santi Laiglesia, en presó preventiva per l’assassinat d’Helena Jubany

En la seva argumentació, la jutge considera que la privació de llibertat abans del judici contra Laiglesia està justificada perquè hi ha "indicis racionals i bastants" per considerar-lo autor de l’homicidi de Jubany. Es basa sobretot en les últimes proves practicades per la Policia Nacional que han trobat l’ADN de Laiglesia al jersei que vestia Jubany quan va ser assassinada. Aquests indicis, "la naturalesa científica dels quals els dota d’una objectivitat i una contundència incontestables", situen Laiglesia en "un nou context" en què resulta "raonable" témer per "la seva fuga". La jutge també vol evitar amb la decisió que Laiglesia pugui mirar d’"influir" en persones que podrien declarar en contra seu.

Emoció i llàgrimes

La família de Jubany esperava davant el jutjat de Sabadell la decisió de la justícia. La notícia els va agafar a tots per sorpresa. Cap veia probable que la citació de Laiglesia acabés amb el sospitós a la presó. Però això és el que va passar. I transcorreguts uns primers minuts d’incredulitat, va arribar l’emoció. El Joan i la Diana, germans de l’Helena, es van fondre en una abraçada. A aquesta abraçada es va sumar el seu pare, i la parella del Joan, un cercle íntim que ignorava el núvol de càmeres que els enfocava i que buscava el contacte físic per prendre consciència del que acabava de passar.

La causa d’Helena Jubany es va arxivar el 2005 sense que se celebrés un judici. I el desembre del 2021, quan faltava un dia perquè prescrigués, el jutjat de Sabadell la va reobrir. Arribar fins a aquest empresonament ha costat quatre anys més. I la celebració del judici, en vista de les últimes proves de l’ADN i d’aquest tancament preventiu, sembla ja assegurada.

Laiglesia va arribar al jutjat amb la vista fixa a terra. Així va evitar el contacte visual amb les nombroses càmeres que esperaven la seva arribada. A més de la premsa, alguns veïns de Sabadell també es van concentrar davant el jutjat. Entre ells hi havia Imma Careta, germana de Montse Careta. La Montse era exnòvia de Laiglesia i es va treure la vida a la presó després de ser tancada preventivament per aquest crim el 2001. L’Imma responsabilitza de la mort de Jubany Laiglesia i creu que la seva germana era innocent. Quan Laiglesia, el seu excunyat, va entrar al jutjat se li va acostar per dir-li una cosa a la qual l’investigat no va respondre.

Laiglesia va afirmar que no havia mantingut cap contacte amb la víctima en els dies previs a l’assassinat. No obstant, les últimes proves de l’ADN han detectat que al jersei que vestia Jubany quan va morir hi ha restes orgàniques de Laiglesia. Aquesta troballa ha permès col·locar de nou Laiglesia en el punt de mira judicial.

A la primavera del 2020, la sèrie Crims va tancar la seva primera temporada amb el cas d’Helena Jubany. En aquest episodi doble, David Medialdea, agent de la Policia Nacional que va investigar l’assassinat fins que va ser arxivat el 2005, va provocar un gir al cas. El policia va deixar anar que el jutge d’instrucció de Sabadell va fer malament la seva feina el 2001 perquè va posar massa afany a perseguir dues dones –Ana Echaguibel i Montse Careta– i es va oblidar de qui per a ell va ser sempre el principal responsable del crim: Laiglesia. Laiglesia, advocat d’ofici, un home tímid i intel·ligent segons les persones que el coneixen, va optar per no reaccionar. Va seguir amb la seva vida a Sabadell com si res hagués passat.

Laiglesia era el nòvio de Careta, que vivia a l’edifici des d’on va ser llançat el cos de Jubany. Segons tots els indicis, la víctima va ser drogada amb Noctamid el divendres 30 de novembre del 2001 al migdia, retinguda al domicili de Careta durant unes 40 hores i, diumenge a la matinada, arrossegada fins a la teulada, desvestida i llançada al buit per la lluerna. La investigació, ja que Careta era l’única veïna de l’escala que coneixia la víctima, de seguida va posar la lupa sobre ella.

El jutge Manuel Horacio, al capdavant del jutjat de Sabadell el 2001, va tancar a la presó preventivament Careta i també Echaguibel. Per prendre aquesta decisió es va basar que totes dues havien sigut identificades per pèrits cal·ligràfics com a autores dels anònims amenaçadors que Jubany va rebre setmanes abans de la seva mort. L’objectiu del jutge era que alguna de les dues es trenqués i impliqués algú més en l’homicidi. Cap de les dues va implicar ningú. Però Careta sí que es va trencar, i es va penjar al bany del centre penitenciari. Echaguibel va recuperar la seva llibertat. I el 2005, el cas es va arxivar. Després de la seva reobertura el 2021, el jutjat de Sabadell va ordenar buscar restes de l’ADN d’Echaguibel a la roba de Jubany, però el resultat, a diferència de l’ocorregut amb Laiglesia, ha sigut negatiu.

En el possible judici resultarà determinant provar quines persones van ser al pis de Careta durant els dos dies previs al crim perquè se sospita que en aquest domicili els assassins van amagar Jubany –sedada– fins que va ser llançada al buit diumenge a la matinada. Segons les fonts consultades, fiscalia i acusació particular també miraran d’asseure al banc dels acusats un altre sospitós: Xavi Jiménez.

Jiménez va prestar declaració al jutjat el 2022 i l’instructor de llavors va concloure després d’escoltar-lo que hi havia "indicis suficients" que aquest segon home havia participat en l’assassinat de Jubany, malgrat que no s’ha trobat el seu ADN al jersei de la víctima. Jiménez estava enamorat de Jubany però aquesta no li feia cas. La Policia Nacional creu que va ser ell qui va enviar els anònims a la víctima. I entre els anònims i el crim existeix un vincle clar. ¿Per què?

Notícies relacionades

Carme Montserrat, catedràtica de Psicologia Social: "Els nens que pateixen violència a casa no saben a qui recórrer"

Entrega dels Premis Comunicació Corporativa

Els dos anònims

Abans de ser assassinada, Jubany va rebre dos anònims en dues bosses de plàstic que algú va deixar penjats a la porta del seu domicili. El segon, el 9 d’octubre del 2001, contenia un suc que Jubany va enviar a analitzar. Els resultats van indicar que tenia restes de benzodiazepina. L’informe, que demostrava que l’autor dels anònims havia mirat de drogar-la, va ser trobat al seu domicili després de la seva mort, i va permetre connectar els anònims amb el seu assassinat a través de la benzodiazepina. Els investigadors, que el 2001 van apuntar a Careta i Echaguibel, ara assenyalen Jiménez com l’autor d’aquestes cartes amb droga.