Intencions

Les polítiques de mitigació han sigut fins ara poc eficaces i desiguals

L La política no són només eleccions, lluita partidària, lleis i reglaments. La política és també acció performativa. En aquest sentit la COP30 (miniacrònim que rep la Conferència de les Parts de la Convenció de Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) que se celebra a Belém és tota una declaració d’intencions performativa. Dic això perquè aquesta megacimera, que vol generar un "règim internacional" –és a dir una legislació internacional de caire vinculant pels governs que la signen– sobre la lluita i adaptació al canvi climàtic, ha posat al centre dels focus tres icones mundials que, per si soles, donen un missatge. Una és una icona personal, l’altra és col·lectiva i la darrera icona és un hàbitat.

Notícies relacionades

Com alguns han endevinat, la primera icona és Inácio Lula da Silva, que, a més de ser el president de la república del Brasil, és un referent de l’esquerra global i de la resistència contra l’embat del trumpisme internacional, que (a més de torpedinar les institucions) nega el canvi climàtic. La segona icona és col·lectiva, i fa referència a la gran mobilització generada –a l’empara de la COP30– per la Cimera dels Pobles, que entre el 12 i el 16 de novembre ha aplegat més de 25.000 persones que pertanyen a desenes de centenars de moviments socials d’arreu del món per reivindicar justícia climàtica i drets ambientals a la vegada que volen posar a l’agenda política dels països més desenvolupats el tema del deute ecològic que aquests tenen envers del Sud Global. La tercera icona és l’entorn mateix on es du a terme la cimera, Belém, que és la capital de l’estat de Pará i Maranhao i una de les metròpolis més rellevants de la conca amazònica, i que a la vegada és el bioma més divers del planeta i la llar de 50 milions de persones i de més de 400 pobles indígenes. Aquest escenari, tan rotund com fràgil, parla sense necessitat d’obrir la boca de la necessitat de lluitar contra els efectes tràgics del canvi climàtic, uns efectes que poden arruïnar el mateix entorn on ara s’han aplegat uns 50.000 delegats que representen més de 200 països.

A dia d’avui és aviat encara per fer un balanç de la cimera i, sobretot, per veure quins canvis aportarà respecte dels dos grans temes que s’hi han tractat i debatut, que són la descarbonització i les tecnologies sostenibles. Per ara, sabem que (només) 35 països, majoritàriament europeus i llatinoamericans, han signat la Declaració de Belém, que pretén coordinar polítiques de mitigació climàtica al Sud Global. Unes polítiques –cal dir-ho– que fins ara han estat poc eficaces i molt desiguals segons els països en què es duen a terme. Tant és així que un director d’una agència de les Nacions Unides amb la qual vaig col·laborar fa temps em va dir que la mitigació climàtica a Holanda es feia construint barris flotants, mentre que a Bangladesh es feia ensenyant a nedar als infants.

Temes:

Brasil Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

Més d’una dècada transformant escoles a través de la cultura a Catalunya: una aliança que motiva alumnes i professorat

Els degans d’Educació demanen que Magisteri duri cinc anys