Les emissions derivades de la crema de combustibles fòssils repunten un 1,1% el 2025 i amenacen els plans climàtics globals

Aquestes xifres no només se sumaran a la llista gegant d’evidències científiques que assenyalen els mecanismes que estan impulsant la intensificació de la crisi climàtica, sinó que, a més, tot apunta que es podrien tornar una eina clau en les negociacions de Belém. Perquè, a la pràctica, mostren quant s’ha esforçat fins ara cada país per reduir les seves emissions i, almenys en teoria, també hauria d’indicar com i quant cada govern hauria d’accelerar els seus plans nacionals per frenar l’escalfament global extrem. "Han transcorregut 10anys des de la firma de l’Acord de París i, malgrat els avenços en molts fronts, les emissions de CO2 procedents de combustibles fòssils continuen augmentant sense parar. És evident que els països han d’intensificar els seus esforços", afirma Glen Peters, investigador principal del Centre Cicero per a la Recerca Climàtica Internacional.

L’anàlisi indica que, de mitjana, les emissions globals derivades dels combustibles fòssils han augmentat un 1,1% respecte a l’any anterior. Els països que més han augmentat el seu balanç són els Estats Units, que des de l’entrada de Trump a la Casa Blanca han emès gairebé un 2% més respecte al balanç que va deixar Biden, i l’Índia, que ha augmentat les seves emissions un 1,4% l’últim any. Europa i la Xina han augmentat les seves emissions derivades de la crema de combustibles fòssils un 0,4% cada una, amb la diferència que en el cas de la Xina tot apunta que el país podria haver assolit ja el seu pic d’emissions i que ja estaria iniciant el descens, mentre que Europa, en canvi, està registrant un repunt respecte a anys anteriors. L’únic balanç positiu és el del Japó, que ha aconseguit reduir les seves emissions un 2,2% el 2025.

Les dades apunten que el combustible fòssil que més ha crescut al llarg del 2025 és el gas: les seves emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera s’han incrementat un 1,3%. El segueix de ben a prop el petroli, que segons aquest últim balanç contamina ara un 1% més respecte al balanç anterior. El consum global de carbó, per la seva banda, ha generat un 0,8% més d’emissions respecte a un any enrere. I el de ciment ha incrementat el seu impacte ambiental un 0,5%. L’anàlisi calcula que, amb tot això, el 2025 es consolida com a cinquè any d’increment sostingut de les emissions a escala global i que demostra, una vegada més, que la reducció del 5,6% registrada durant l’any de la pandèmia va ser només un miratge.

L’informe també recull dades d’Espanya, però, a diferència de l’anàlisi global, es refereixen a l’any 2024. Segons l’anàlisi, l’any passat les emissions anuals espanyoles de diòxid de carboni van arribar als 220,3 milions de tones, xifra que suposa un augment del 2% respecte al 2023. Aquest increment es deu, majoritàriament, al consum de petroli, que va repuntar fins a un 6% respecte a un any enrere, i del ciment, les emissions del qual van pujar un 4,5%. On sí que es registren millores és en l’impacte del gas, les emissions del qual han baixat gairebé un 5%, i del carbó espanyol, que ha reduït fins a un 10% les seves emissions. La imatge global mostra que Espanya, després de la davallada d’emissions de la pandèmia, ha incrementat les seves emissions durant diversos anys seguits i només ha registrat una baixada interanual significativa.

Del 2% al 0,3%

Notícies relacionades

Catalunya es prepara per a un hivern amb temperatures molt altes i més pluges al litoral

Javier Moll: «L’Espanya de les Autonomies és una de les fites més grans de la nostra democràcia»

Les dades indiquen que la corba d’emissions antropogèniques ha alentit el seu creixement respecte a dècades enrere. Ara, segons indiquen els registres, les emissions augmenten una mitjana de 0,3% a l’any davant l’increment de gairebé el 2% registrat en dècades anteriors. La mala notícia és que, malgrat tot, les dades indiquen que el pressupost global de carboni (és a dir, la quantitat màxima de carboni que podem emetre abans de provocar un augment de la temperatura mitjana d’1,5 graus) s’està esgotant. "Si continuem emetent al mateix ritme que el 2025, en només quatre anys haurem esgotat el pressupost global de carboni", conclou l’anàlisi, publicada avui, en la qual també es calcula que la concentració de CO2 a l’atmosfera arribarà a les 425,7 parts per milió el 2025.

Les úniques bones notícies que dona l’informe són dues dades. La primera, l’anàlisi de les dades de 35 països, entre els quals s’inclou Espanya, en les quals s’ha observat que en l’última dècada s’ha aconseguit reduir emissions mentre les seves economies continuen creixent. I la segona és la que mostra que les emissions derivades de l’ús de terra s’han reduït, en gran part, gràcies a la reducció de la desforestació.