El 77% d’espanyols admet conflictes en el repartiment d’herències

Els advocats alerten d’un creixement dels litigis pels desacords amb els béns després de la mort d’un familiar. Els problemes s’incrementen si el patrimoni per repartir és elevat.

Deu mesos després de la mort del fundador de Mango, Isak Andic, ha transcendit que la seva dona, Estefanía Knuth, no està d’acord amb la part de l’herència del multimilionari que li ha correspost i reclama als fills més quantia. És només un exemple dels múltiples, feixucs i de vegades dolorosos conflictes que provoquen les herències, que solen ser més problemàtiques com més abundant és l’herència per repartir.

Segons un estudi del bufet OnLygal, l’herència és la principal font de conflicte legal per al 77% dels espanyols. I els advocats especialitzats en dret successori alerten que els litigis entre germans, cònjuges i altres hereus augmenten. Lluís Castellano, del despatx Castellano Boladeras Advocats, atribueix l’increment al fet que en la societat actual hi ha "més divorcis i famílies desestructurades", que multipliquen les possibilitats de repartir l’herència entre nous cònjuges, fills i nets. A més, moltes herències amaguen més deutes que no pas beneficis, fet pel qual augmenta el nombre de persones que rebutgen els béns heretats. El 2023 hi va haver 354.250 adjudicacions per títol successori i gairebé el 16% dels casos, 56.100 persones, van refusar la transmissió que tenien de dret. Aquests són els conflictes més habituals.

Béns compartits.

Les herències que inclouen propietats compartides, com un habitatge familiar, solen provocar tensions, sobretot si algun hereu vol vendre i d’altres no. O quan un hereu continua vivint a l’immoble i no té capacitat de comprar la seva part a la resta. De vegades si l’immoble està deshabitat es queda tancat anys, davant la falta d’acord, perd valor i es deteriora. "Si el procés es judicialitza, al final el més comú és que el jutge els obligui a vendre, com passa després d’un divorci, i a repartir-se els diners", explica Castellano.

Sospites de manipulació.

Quan el testador deixa més béns i diners a un dels seus fills, generalment el qui ha exercit les cures en l’etapa final de la seva vida. De vegades, la resta d’hereus no hi estan d’acord i demanen impugnar el testament amb l’argument que el testador no estava en plenes facultats i es va deixar influir per l’hereu beneficiari.

El desheretament.

Quan el testador decideix desheretar algun dels fills, perquè considera que ha incomplert les seves obligacions envers els progenitors, per falta de relació o per maltractament. Si el desheretat impugna, la resta de beneficiaris han de demostrar que el testador tenia raó.

El cuidador.

Un cas que passa cada vegada més sovint és el de persones grans que designen hereu principal la cuidadora professional –normalment són dones– en la vellesa, una persona que, en molts casos, hi ha viscut 24 hores al dia, atenent totes les seves necessitats. El problema és que els fills es beneficien de deduccions fiscals per a familiars però terceres persones no poden acollir-s’hi i si es reben propietats que no poden vendre, de vegades, el cuidador professional renuncia a l’herència, per no poder assumir els costos i els elevats impostos.

Notícies relacionades

Processos complexos.

"Caldria regular un procediment especial molt menys complex, per als procediments tant de liquidació de guanys com de successions, ja que els litigis es poden allargar més de 10 anys", indica Lola López-Muelas, presidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA), que aconsella que sempre es faci testament.

Temes:

Psicologia Castellà

Inicia sessió 0 Comentaris

Catalunya supera els 3.000 centenaris, el 83% dels quals són dones

Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà