Andrea Ferrari: "El més important és que prevalgui la veritat i el respecte"

La noia de 20 anys que va perdre la mare a Riba-roja demana no oblidar les víctimes i mantenir viu el seu record

Andrea Ferrari: "El més important  és que prevalgui la veritat i el respecte"

Germán Caballero

2
Es llegeix en minuts
VIOLETA PERAITA / MARTA ROJO

Andrea Ferrari Canut, la noia de 20 anys que va perdre la seva mare al polígon de Riba-roja aquella tarda del 29 d’octubre, va ser la primera víctima a parlar durant el funeral d’Estat. "Avancem amb cicatrius a l’ànima, però amb la mirada ferma. Avui fa un any que l’aigua ho va arrasar tot. Els carrers, les cases , les vides. No només dels que se’n van anar, sinó també dels que ens vam quedar", va assegurar la noia. La dana, va continuar, "va canviar per sempre la història dels nostres pobles, comarques i també la nostra. Aquest acte és un homenatge als que se’n van anar, i també un reconeixement als que continuem aquí, avançant amb cicatrius a l’ànima, però amb la mirada ferma".

Malgrat el dolor, va afegir: "Fa un any vam descobrir la solidaritat, i per això vull agrair a tots els que van sortir a ajudar i ho van donar tot. Joves que van oferir una mà, veïns que van obrir casa seva, serveis d’emergència, serveis sanitaris i rescat. Als milers de voluntaris que van venir i van demostrar que gràcies a la seva germanor València va poder sortir del fang".

Malgrat les circumstàncies i "enmig del caos, la humanitat continua existint". També va agrair la tasca de les associacions de víctimes "per canalitzar tot el dolor i convertir-lo en justícia".

Notícies relacionades

Seguidament, va dedicar unes paraules a la seva mare, Eva María Canut Montoro. "Parlar d’ella és parlar de llum i amor en estat pur, la persona amb més brillantor i radiant que il·luminava allí on anava". Una persona, explica la seva filla, "increïble, alegre, somiadora". "La millor mare, i tots els que vam tenir la sort de tenir-la a prop ho sabíem –va dir–. Definir-la en una sola frase és impossible i estic orgullosa de dir als mil vents que tu eres la meva mare".

"Tenies la força que et feia creure que tot era possible per l’alegria que t’embolicava i aquesta mateixa força és la que m’impulsa a continuar vivint i buscant motius per somriure fins i tot quan la vida pesa", va afegir. Aquest funeral és una acte "de record i ens ajuda a viure amb la mateixa valentia, bondat, fortalesa i llum amb què ells van viure", va continuar l’Andrea, però també, va afegir, "un acte de compromís de no oblidar, acompanyar i mantenir viu el seu record. Un petó al cel per totes les víctimes que continuaran vivint en la nostra memòria".