El Raval irromp com a meca de la moda de la roba reutilitzada

Aquest moment d’auge es viu especialment en una zona molt concreta de Barcelona, al barri del Raval, que és la meca de la segona mà, ja que té la concentració més gran de tot Barcelona, amb un total de 29 botigues especialitzades. "Algunes tenen marca pròpia i també segona mà, d’altres fan upcycling [converteixen materials vells en nous objectes de més qualitat], d’altres vintage...", especifica Jordi Bordas, gerent de l’Eix Comercial del Raval, el barri més poblat del districte de Ciutat Vella amb prop de 50.000 habitants.

En la seva associació, que va néixer fa 22 anys de la suma de diferents agrupacions de carrer que funcionaven des de feia quatre dècades, hi ha 115 comerços de tot tipus, inclosa la Boqueria, amb les seves 300 parades. Vuit venen moda de segona mà.

"La peculiaritat de les botigues de roba de segona mà del Raval, a més, és que estan molt especialitzades i són molt diferents entre si. A Araña tens camises; a UAO!, roba italiana; a Nerve, vintage molt seleccionat, i després n’hi ha d’altres, com La Principal, que a més tenen la seva pròpia marca", especifica Bordas, que opina que, malgrat la concentració al barri [vegeu el mapa], "els establiments no es fan la competència".

"Quan jo era jove, al carrer dels Tallers hi havia 50 botigues de discos, i just això era un benefici per a ells, allò era com un centre comercial de música. Doncs ara igual, el Raval és el centre comercial de la roba de segona mà a Barcelona, aquí ho tens tot. Cada vegada que obre una nova botiga vintage ens n’alegrem, perquè constatem que cada cop fem més de pol d’atracció", admet Bordas, que opina que ara hi ha "més interès per aquest tipus d’establiments", malgrat que en "els dos últims anys han tancat diverses botigues de roba de segona mà que venia de la Xina [amb la guerra d’Israel es van iniciar els atacs a vaixells al mar Roig, de manera que havien d’envoltar l’Àfrica fins a arribar aquí, fet que encaria molt la mercaderia] i tot i el tancament massiu de la dotzena de botigues que la cadena Flamingos Vintage tenia per tota la ciutat, majoritàriament en aquest barri", resumeix.

D’aquests establiments, famosos per vendre a quilos roba utilitzada procedent dels EUA i amb els quals l’empresari Daniel Martínez va revolucionar el mercat fa uns anys, des de la primavera passada només queda amb aquest nom alguna franquícia fora de Catalunya, en ciutats com València o Sevilla. Alguns dels seus antics locals al Raval ara l’ocupen botigues similars, com les de Vinthrift, Mahalo i Vendimia Vintage.

Noves obertures

Una mostra d’aquest paradís de la moda de segona mà i del vintage és que el mes passat va obrir un nou establiment al barri, UAO! Italian Stock & More, que ja té un parell de botigues a Itàlia i ara ha triat Barcelona per aterrar en el mercat espanyol. "Portem vintage del meu país. Marques com Diesel, Liu Jo i Antony Morato, també algunes de més petites i d’altres d’internacionals, com Adidas i Nike", explica Davide Matera, propietari d’aquest local de 130 metres quadrats on sempre hi ha uns mil articles exposats. Diu que l’elecció del Raval es va deure al fet que "és el barri amb més barreja i diversitat cultural, i això precisament encaixa a la perfecció amb l’esperit del vintage i la moda underground". A més, el va atraure el seu "esperit anticonformista" i que les grans marques europees estiguin "al barri del costat" [amb referència a la frontera del barri Gòtic, amb exemples com El Corte Inglés o les marques del Portal de l’Àngel].

Per a l’amo de UAO!, l’auge del vintage i la normalització de la segona mà, i que "ja no es vegi com una cosa de pobres", es deu a l’"interès per comprar de manera més conscient i reciclar peces que en realitat estan noves, i són perfectes, per donar-los una segona vida, i, a més, perquè el vintage et permet posar-te peces que trenquen amb les tendències mainstream".

"Vaig voler venir aquí per l’aire artístic i alternatiu. La gent pot fer una ruta per descobrir botigues úniques on trobar autèntics tresors", explica Nerea de Miguel, al capdavant de Nerve Vintage, parada obligada per als amants de les peces úniques i acuradament seleccionades dels 70, 80, 90 i fins als 2000. Amb 24anys d’experiència en el sector –abans va treballar a Zara i a Flamingos Vintage–, en fa quatre que aquesta pamplonesa establerta a Barcelona porta la seva pròpia botiga, i es declara en rebel·lia del fast fashion. "M’encanta el vintage, pels seus valors i perquè són peces que tenen bona qualitat, perquè abans es fabricaven amb bons materials, bons talls de confecció i, bé, ara mateix estem envaïts per l’utilitzar i tirar; fins i tot les grans marques estan fabricant a la Xina o a Bangladesh", comenta.

Notícies relacionades

El fiscal demana 10 anys de presó per al notari investigat per una altra estafa

Salut insta a vacunar del xarampió els menors de 5 anys al Garraf

Un altre lloc de referència és, des de fa una dècada, La Principal Retro, present al barri per partida doble, i on abunden els Levi’s 501 dels 90 i marques esportives i de streetwear, com Ralph Lauren i Lacoste. Fernando Peguero és el seu amo i l’artífex, des del 2016, d’una col·lecció icònica de samarretes d’estil retro i amb la capital catalana com a inspiració: "Posa Barcelona 92 en ciríl·lic i se’n venen un munt per a festivals com el Sónar", detalla.

Per descomptat, al barri també estan molt ben representats els dos principals operadors de l’economia circular i social, Humana (que té un local especialitzat en vintage al carrer de l’Hospital) i Moda re-, l’operador més gran de reutilització i reciclatge tèxtil d’Espanya. En el seu cas, té dos establiments, el del carrer de l’Hospital i el de la ronda de Sant Antoni. "El valor diferencial de les nostres botigues és que fomentem l’accés a l’ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat a través de la gestió de roba de segona mà", assegura una portaveu de l’entitat."