‘Matança de porcs’

Sovint l’ham són dones asiàtiques o d’Europa de l’Est, atractives influencers o persones famoses com Elon Musk. Apareixen en anuncis de Facebook, d’X o en grups de WhatsApp que agrupen multitud de números de telèfon. Prometen uns rendiments extraordinaris en poc temps invertint en criptomonedes, un món que a la major part dels mortals li resulta aliè, sobretot als majors de 60 anys, les víctimes preferides per l’estafa del pig butchering (matança de porcs).

Es tracta d’un tipus de frau d’inversió en el qual s’atrau gradualment la víctima perquè faci contribucions creixents a una suposada inversió sòlida abans que l’intermediari desaparegui. El nom al·ludeix a la pràctica d’engreixar un porc abans de sacrificar-lo. Aquest és un delicte informàtic que està augmentant a Espanya dins de la ciberdelinqüència, que ha crescut un 14,2% l’últim any, segons indica el Ministeri de l’Interior.

"Aquestes estafes no van sobre criptomonedes. En realitat són els enganys de sempre, però adaptats a internet. Cal recordar sempre que ningú regala beneficis immediats, però moltes víctimes que han sigut estafades creien que el que els prometien era veritat", assenyala Víctor López, advocat d’HLO, especialitzat en delictes informàtics.

Telèfons britànics

"Les estafes les cometen organitzacions criminals, moltes de les quals estan establertes en països asiàtics, i solen utilitzar telèfons del Regne Unit (són números difícils de rastrejar)", comenta Ricardo Oliva, advocat expert en regulació dels criptoactius i en criptoestafes transnacionals i soci director de la firma Algoritmo Legal, que recentment va aconseguir recuperar 120.000 euros d’una criptoestafa a un client suec que vivia a Màlaga.

Va ser un engany pig butchering, com sol ser habitual. A la víctima li van oferir invertir (i ho va fer, amb mil euros) i li van donar de benefici, en un primer terme, una elevada quantitat. "Es guanyen la confiança poc a poc: els tornen diners invertits i els presenten rendiments falsos", assegura Francisco Jiménez, de Zaballos Abogados, bufet especialitzat en criptoestafes. "En alguns casos, quan aconsegueixen un alt nivell de confiança, demanen accés a la víctima al seu ordinador a través d’un programa remot [a través de l’aplicació Anydesk], i des d’allà continuen traient diners o demanant crèdits", afegeix López.

En aquest cas, el ciutadà suec va anar invertint successivament sense poder recuperar els diners fins que va arribar a la xifra de 120.000 euros. "Els diuen que per recuperar els diners s’han de pagar els impostos d’aquest país", explica Jiménez. Després d’adonar-se que podia ser víctima d’un engany, l’estafat va acudir a l’advocat Ricardo Oliva, que ràpidament va encarregar un informe pericial a un enginyer informàtic (el preu per elaborar-lo ronda els 1.500 euros en alguns casos). "El delinqüent havia fet nombroses transferències de la suposada cartera del client a d’altres per dificultar-ne la traçabilitat", relata Oliva.

Recuperar els diners

La clau de la investigació és la cartera final on van els diners robats. Si està en un exchange –una mena de borsa de valors cripto– situat a la Unió Europa és més fàcil recuperar-lo, però si està en un altre país o arriba a un pendrive o metamask –conegut com a cartera freda–, les possibilitats es redueixen moltíssim i, en última instància, "són zero".

"L’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) és molt rigorosa", raona Oliva, que amb l’informe i l’estudi de totes les carteres i documentació de la suposada plataforma en la qual havia invertit el seu client va interposar una denúncia –davant la Policia Nacional o la Guàrdia Civil– i va acudir al jutjat. "La Policia fa la seva investigació, i si l’exchange està situat a la UE envien un requeriment per bloquejar els diners i remeten els seus informes al jutge".

Notícies relacionades

Les estafes de criptomonedes afecten sobretot els més grans de 60 anys

Alerta per pluja intensa a cinc comarques del sud de Catalunya

El més complicat és el pas posterior, que és el traspàs a ORGA, l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius del Ministeri de Justícia, que també ha de ser autoritzat per un jutge. "Molts exchanges et donen llargues i de vegades fan falta comissions rogatòries", assenyala l’advocat, que explica que si el fons de valors està establert en llocs com Hong Kong, Aràbia Saudita, les illes Verges, Costa Rica o Singapur, entre d’altres, s’ha de contractar un advocat d’algun d’aquests països. "En molts no hi ha tractats bilaterals".

En el cas de l’estafa citada, l’exchange operava en paradisos fiscals però tenia una de les seves seus a Malta, i això va facilitar la recuperació dels diners. "Durant el procés vam conèixer la identitat de l’estafador, que era vietnamita", relata Oliva, que, com la resta d’advocats especialitzats en cripto, insisteix que la rapidesa a denunciar és clau. "Quan tinguis la sospita, has de denunciar", afegeix López.