Esport, un aliat per cuidar el cos i la ment

Tot i que sol associar-se amb una millora de la condició física, els beneficis de l’esport van molt més enllà del cos, actuant com una excel·lent eina amb què enfortir també la ment. Els seus efectes positius són notables des del primer dia, i tenen una explicació biològica molt senzilla: durant la pràctica esportiva s’alliberen endorfines, una hormona que bloqueja la sensació de dolor i desperta respostes emocionals agradables. Així doncs, es produeix una millora de l’estat d’ànim de forma gairebé immediata. A més, a llarg termini, l’activitat física regular afavoreix canvis estructurals al cervell, especialment en les àrees relacionades amb la regulació emocional.

Aquesta connexió entre activitat física i benestar emocional ha guanyat protagonisme en els últims anys, amb una creixent evidència científica que recolza la seva capacitat per reduir l’estrès, alleujar l’ansietat, millorar l’estat d’ànim i, fins i tot, prevenir trastorns psicològics. De fet, un informe impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 2020 va revelar que l’exercici «ajuda a frenar el deteriorament cognitiu, la simptomatologia depressiva i d’ansietat; a més de millorar l’estat d’ànim, incrementar l’autoestima i potenciar, en general, el benestar». Així doncs, l’esport emergeix com un instrument de salut integral.

Salut integral

Nombrosos estudis demostren, a més, una correlació directa entre els nivells baixos de pràctica esportiva i una incidència de trastorns mentals més gran. Davant aquesta realitat, es fa necessari articular estratègies públiques que integrin l’activitat física com una eina de prevenció, acompanyament i tractament.

Aquesta idea, que integra la salut física i mental, constitueix el fonament d’Esport 360, un model impulsat per la Generalitat de Catalunya des del Departament d’Esports que aposta per la introducció transversal de l’activitat física en tots els àmbits de la vida -educatiu, social, cultural i laboral- amb l’objectiu de construir comunitats més sanes, resilients i cohesionades. Al considerar l’esport com un element central en la vida quotidiana, Esport 360 busca no només millorar la condició física, sinó també enfortir el benestar emocional de les persones.

El programa aborda la salut mental des de múltiples perspectives. La pràctica esportiva al llarg de totes les etapes de la vida pot desenvolupar factors protectors que afavoreixen el creixement personal, l’estabilitat emocional i l’autocura. Així, l’esport actua preventivament per reduir el risc d’aparició de trastorns mentals, com a suport terapèutic en els processos de recuperació, com eina per millorar l’estabilitat psicològica dels que el practiquen o com a mecanisme compensatori que corregeix hàbits o pràctiques poc saludables.

També en l’alt rendiment

Tan important és el factor psicològic, que s’ha convertit en un pilar fonamental també en l’àmbit de l’esport d’elit. Els avenços de les neurociències i de la psicologia esportiva han reforçat la idea que preparar la ment és tan important com preparar el cos. Tècniques com la relaxació muscular, la reestructuració cognitiva, la visualització, el control de la concentració i dels pensaments, així com l’enfortiment de la confiança, permeten a l’esportista gestionar l’ansietat precompetitiva i millorar tant la seva salut mental com el seu rendiment.

A Catalunya, cada vegada més centres d’entrenament, com el CAR (Centre d’Alt Rendiment) o el CCE (Consell Català de l’Esport), han desenvolupat estratègies de seguiment i revisió de la salut mental dels seus esportistes, entenent que cuidar la ment és un element indispensable per preservar la salut i establir les bases d’un rendiment òptim.

Notícies relacionades

Catalunya activa avisos per intensitat i acumulació de pluja per a tot el cap de setmana per l’avanç d’Alice

La concertada triplica la matrícula de nens d’origen migrant en una dècada

No obstant, la mala praxi en la pràctica esportiva i la gestió de la competició ha posat de manifest la vulnerabilitat de molts atletes. Els trastorns mentals en esportistes d’elit són cada vegada més visibles.

Segons un estudi liderat per l’exfutbolista francès Vincent Gouttebarge el 2019, la prevalença de símptomes de salut mental en esportistes d’elit en actiu oscil·la entre el 19% per abús d’alcohol i el 34% per ansietat o depressió, mentre que en esportistes retirats els rangs se situen entre el 16% d’angoixa i el 26% d’ansietat o depressió. Aquestes xifres remarquen la necessitat d’aprofundir en les causes que generen aquests símptomes, que van des de la pressió pel rendiment i la competitivitat extrema fins a la falta de preparació psicològica i suport institucional. En aquest context, el treball psicològic no només es planteja com un suport per millorar el rendiment, sinó com una eina preventiva i protectora davant els riscos emocionals i conductuals associats a l’esport d’alt nivell.