Més del 40% de les persones grans en procés de dol pateixen soledat significativa, i un 15-20% soledat crònica

Més del 40% de les persones grans que travessen un procés de dol experimenten una soledat significativa, i prop d’un 15-20% desenvolupen una soledat crònica després de la pèrdua d’un ésser estimat, sobretot si es tracta de la parella.

“Hi ha un augment significatiu dels casos de dol crònic”, explica Reyes López Casas, psicòloga a les residències per a gent gran Ballesol. Es tracta de situacions en què, després de més de 12 mesos, la persona continua manifestant un dolor molt intens, dificultats per acceptar la pèrdua i aïllament social. Segons la professional, entre un 10% i un 15% de les persones en dol poden veure el procés prolongat o complicat.

Tot i que el dol és una resposta natural i necessària davant la pèrdua, la societat actual tendeix a silenciar el dolor, a accelerar els processos emocionals i a premiar la fortalesa aparent. Això fa que moltes persones grans no es permetin sentir, plorar o compartir el seu sofriment, i acabin buscant formes poc saludables d’alleujar-lo.

Entre les conductes desadaptatives més freqüents hi trobem:

• L’aïllament, deixant de relacionar-se o evitant el contacte social.

• La negació persistent, actuant com si la pèrdua no hagués passat.

• L’abús de substàncies, com l’alcohol o tranquil·litzants, per “anestesiar” el dolor.

• La hiperactivitat constant, mantenint-se ocupat per no pensar.

• El descuit de l’autocura, deixant de menjar bé, dormir o cuidar la salut emocional.

El dol i la soledat són dues realitats que sovint s’entrellacen, especialment entre les persones grans. Amb l’edat, el cercle d’amistats es redueix, i això limita el suport emocional disponible. A més, les dificultats de mobilitat o de salut poden impedir mantenir activitats socials, i l’estigma del dolor fa que molts evitin parlar del seu patiment per por al judici o la incomprensió.

També hi influeix el “dol no reconegut”, quan l’entorn minimitza la pèrdua —amb frases com “ja era gran” o “era el natural”—. En aquests casos, la persona pot sentir-se invisible o incomprès, cosa que accentua encara més l’aïllament.

Davant aquesta realitat, cada vegada més persones grans recorren a residències com Ballesol, on poden trobar acompanyament emocional, activitats socials i un entorn de suport. Segons López Casas, “encara que pugui semblar una etapa de grans canvis, és possible transformar-la en una oportunitat de creixement i benestar emocional amb els suports adequats”.

Notícies relacionades

Les Canàries es consoliden com el gran ‘hub’ atlàntic

Les ajudes per a lents de contacte i ulleres a nens de menys de 16 anys s’activen avui

Per això, la psicòloga recomana crear espais d’escolta i vincle, fomentar la participació en activitats significatives i oferir acompanyament professional quan sigui necessari.

I recorda: “El dol no se supera... es transforma. I amb el temps, el llenguatge també canvia: del dolor esquinçador al record que reconforta.”