Els pares de la "nova revolució quàntica" guanyen el Nobel de física

L’Acadèmia Sueca de Ciències va atorgar ahir el premi Nobel de física 2025 a tres investigadors –el britànic John Clarke, el francès Michel H. Devoret i el nord-americà John M. Martinis– els treballs dels quals estan obrint les portes cap a tecnologies que fins fa poc semblaven ciència-ficció. Concretament, van ser guardonats per "el descobriment del túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l’energia en un circuit elèctric".

Segons va argumentar el comitè d’experts, els descobriments dels tres científics han començat una nova revolució en la física quàntica i, al seu torn, han aplanat el camí per al desenvolupament de la pròxima generació de tecnologia quàntica, incloent-hi la criptografia quàntica (que permetria tenir sistemes de comunicació molt més segurs) i les computadores quàntiques (amb una potència de càlcul que és infinitament més gran que l’actual).

Notícies relacionades

Els narcos utilitzen tècniques de cultiu avançades per triplicar la producció de marihuana a Catalunya

Catalunya activa avisos per intensitat i acumulació de pluja per a tot el cap de setmana per l’avanç d’Alice

Per entendre la transcendència de les investigacions, cal fer un pas enrere. Gràcies al treball de científics com Bohr o Schrödinger, sabem que, més enllà del món que percebem amb els nostres ulls, hi ha una realitat paral·lela (o millor dit, simultània) regida per regles insòlites com, per exemple, el fet que una partícula pot estar en dos llocs alhora o en cap, travessar barreres aparentment infranquejables (tunelament quàntic) i només acceptar certs nivells d’energia (quantització). Durant molt temps es va pensar que aquestes manifestacions només es donaven en el microscòpic món dels electrons, fotons o àtoms. Però el que Clarke, Devoret i Martinis van aconseguir demostrar en els seus experiments és que aquests fenòmens poden fer-se visibles en una escala molt més gran, fins i tot en circuits superconductors de la mida d’un xip.

Ja als anys 80, els tres premiats van començar a treballar en la construcció d’un circuit amb components superconductors separats per una finíssima capa aïllant per comprovar així si els estranys efectes de la mecànica quàntica podien manifestar-se en un sistema visible a simple vista. Després d’anys de treballs experimentals i molts errors, aquests tres científics van aconseguir crear un dispositiu en el qual milers de milions d’electrons es comportaven de manera col·lectiva, com si fossin una única partícula estesa per tot el circuit. Aquest petit xip es va convertir d’aquesta manera en l’escenari on la física quàntica, fins aleshores confinada en el món subatòmic, es feia tangible a escala humana.